1. “No concibo el presente / migro entre espadas / salpico navíos / tesoros escondidos. // Desatan la furia / de aquello que no luce / de aquello que ya no prende”.

Ágora Reix, (Alacant). Ha publicat El recital de los días (Ed Atzur, 2019). Ha intervingut en els cicles Poetes de Rodalia (Alacant) i Poetes a la Biblioteca de Santa Pola, en el Festival de poesia Voix Vives (Toledo) i en el Festival Cosmopoética (Còrdova). Participant en la I Antología de poetas por el mundo y más (Alacant) i en Mujeres que veo, mujeres que conozco (Editorial Electrico Romance, Col·lecció Todo era junio), amb el seu relat Bifurcado caminar. També ha treballat com a guionista per a un xicotet espai de poesia en el programa Caldearte (Ràdio Sant Vicent). Va col·laborar amb Jesús Viñas i Txarlie Solano en “Live in els Cármenes: El que mai t’atreviràs fer”, i amb poesia performativa en «The dear senses» (Premi finalista TWMEB). Crea en 2018 «Poetry Slam Alacant» fins a l’actualitat, seu federada en Poetry Slam Espanya. Recita en les seues creacions performatives: «El recital de los días», «Perfectament imperfectes», «Transcendental Project», «Cumplevida», » Inicis» i «Vida», fusionant dansa, poesia, cant i música. Ha presentat el micro obert en el Festival Cosmopoética (Còrdova). Assisteix com a poeta convidada a Slam València en 2018 i Art Slam Madrid en 2019. Va promoure la “Jam d’escriptura per a la quarantena” en Instagram durant els mesos de març i abril de 2020. Va començar el “Museu Poètic” amb Alacant Desperta i el seu canal YouTube CoolterretaTV, i ara continua en el seu canal YouTube: Àgora Reix: https://youtu.be/jfhjslnrw1i

Ágora Reix és un torrent d’energia i inspiració. Un flux poètic que no cessa de crear noves formes i redefinir-se a través de l’art. Els seus sentiments i les seues emocions s’entremesclen amb la necessitat de comunicar i de fluir. Així, el llenguatge és un trampolí des d’on saltar i revolucionar el món. La seua poètica es funde amb l’aspecte oníric de la vida per a inventar realitats alienes a la rutina.

“En la apatía de la vida / encuentro un recoveco / para sentarme y escribir, / entonces volver a la vida apática / darle una bofetada / porque vengo de mi mundo…”

La decisió de reivindicar-se, de ser ella mateixa, de superar les pors i els frens personals van ser la motivació que la va espentar a l’escenari. En aquest procés es va atrevir a enfrontar-se, malgrat el seu pudor, a un micro obert. Alacant Desperta és així el punt d’inici d’una aventura artística que, fins hui, continua creixent.

El recital de los días naix com performance per a després transformar-se en un llibre i un disc amb el mateix nom, que la poeta escriu en una etapa de superació i ressorgiment personal. Amb la força de la paraula, l’autora s’enlaira de totes les càrregues i les vestidures, per a despullar-se i convertir-se en emissora d’emocions i entusiasme vital.

 “Un barco a la deriva acechándome / parecen olas, parecen corrientes; / mi cabeza mareada queda, / veo aquel naufragio de madera carcomida / estático con largas melenas nácar / como cordones al nacer / el agua mece sus rizos / todo en un mismo vaivén”.

La fusió de disciplines, la improvisació, l’experiència i aqueix amor incondicional per tot el que l’envolta fa que Àgora Reix ens cobrisca amb una cascada d’imatges. Les sensacions, les metàfores, la profunditat dels versos i una anarquia absoluta en la construcció són característiques fonamentals en aquest primer llibre. El lector queda commogut per l’espontaneïtat, però al mateix temps, rep una gran càrrega visual amb nombrosos significats que ha de desxifrar.

“Transeúnte el viento / humedece lagos / infernales nubes, incandescentes. // Sopla el halcón de los señores / manifiesta el sí del día / la luz se cierne sin osadía / tus manos acarician mi suspiro”.

Tota la seua creació té com a objectiu fonamental la llibertat. El moviment, la música, la pintura i la paraula s’uneixen per a tirar a baix l’estructura on l’ésser humà es troba presoner. Tant des de fora com des de dins, l’art destrueix els motles i deixa que les noves formes s’expandisquen.

“Es el estatismo paralizado / cuando tú no encuentras reconciliación / cuando debiera de ser y no es / cuando el estanque se ha evaporado. // Es el marrón que se ve en el fondo / las algas rotas en olas / la alergia en la humedad / de madera carcomida”.

La força dels elements i la mar es converteixen en un ecosistema sil·làbic on romandre i transformar-se, on gaudir d’aqueixa mutació axiomàtica que transgredeix l’intel·lecte i pren forma de cos i d’ànima. Els sentits es diverteixen en una esfera imaginària amb pilars existencials i la fondària del discurs filosòfic.

 “Resultado hiperactivo / energía derramada / áspero túnel kilométrico / escaleras de madera / que suben y bajan / refracción de luz en espejos adosados / construcción premeditada / todo ello para colmar este pozo / de llantos rotos / de indiferencia / ante la voz de mi existencia”.

Sense preocupacions per encaixar en l’entorn, la veu particular d’Àgora Reix ens descobreix el submón en el qual s’identifica. Aposta pel present i sent sobre totes les coses. D’aquesta manera, la reafirmació arriba amb el treball, amb l’esforç, amb la mirada multidisciplinària i col·laborativa que converteix els seus espectacles en una font de sorpreses i nous començaments.

“…es un océano a rebosar / de flora y fauna, de plancton errante / de deseos flotantes / de mundos ilimitados, / esos creados solo por mí. // ¡Por estas grandes ganas de vivir!”.

El recital de los días és la primera pedra d’una trajectòria que cada dia es defineix millor. Actualment, l’obra ha sigut traduïda a l’anglés pel poeta Ben Clark i serà presentada en breu.

Quant als seus nous treballs, tenim, d’una banda, la performance Transcendental Project, que és un pla de poesia constructiva que està en desenvolupament i portarà llibre, disc i un projecte de YouTube. D’altra banda, la nova performance Perfect imperfection, investiga amb els ritmes flamencs i està realitzada al costat de Lidia Guerrero. En ella es combina la poesia amb el bodi painting. Cada representació es converteix en un espai de lliure expressió per a reivindicar el poder de l’instant. De nou, Àgora Reix reforça el punt de l’espontaneïtat i defensa aqueixa connexió amb el present, tan difícil d’aconseguir. Per això, les artistes treballen abans d’eixir a escena, es recolzen en els seus coneixements i el seu bagatge artístic per a enriquir la improvisació i el feedback amb el públic.

Àgora Reix és una activista que vibra amb la força que uneix totes les arts. El seu ímpetu i l’alegria que desprén ens lliga al seu missatge, a aqueixa mescla entre surrealisme, expressionisme, abstraccionismo i futurisme, que busca provocar en l’espectador el seu propi estat d’ànim amb l’automatisme que sap poc de regles. Els seus poemes són dinàmics i es mouen al nostre voltant en l’acte de la lectura, en l’acte expectant de mirar, de gaudir; en definitiva, de somiar sobre el paper en blanc i, en el seu cas, sobre l’escena. El recital de los días acaba pel Començament: “Perdón en clamor / en medio de una nada / fuerza bruta contenida / hiperactividad retenida / falta de perseverancia / cortamos alas / salto al vacío”.Vibrem amb la poesia. Llegim.

Perfect imperfection