Moltes són les raons que poden portar a una persona a escriure poesia. Carmen ens confessa que, si és el cas, aquesta activitat va sorgir en un cert moment de la seua vida d’un mode espontani, per mitjà d’una amiga que la va convidar a un esdeveniment literari. Però Carmen no ens diu en la seua molt personal carta que ella ja portava dins de si una especial sensibilitat cap a les belles arts, probablement pels gens familiars, i cap a la música, que cultiva amb apassionada il·lusió, com observe cada vegada que m’envia algun breu àudio on la sent tocar el piano.

Carmen em sembla un exemple de persona positiva i saludable en el més ampli sentit del terme, en una etapa de la vida en què moltes persones renuncien a continuar actives mentre ella és una meravellosa demostració d’activitat incansable. Mai oblidaré el seu recital poètic-musical en el Casino de Madrid on vaig tindre l’oportunitat de presentar-la al costat del nostre benvolgut amic Alfredo Gómez Gil que organitzava la tertúlia literària.

Guarde amb afecte eixe llibre primerizo, però ple de força, que em va dedicar tan afectuosament: «Sentires i passions», títol que recull la seua personalitat, a un temps sentimental i passional, que tan bé la defineix.

Estimada Consuelo: em demanes que escriga sobre la meua poesia. En la vida sorgeixen moments espontanis on no dubtes a dur a terme el que se t’ocorre.

L’any 2014 va començar la meua marxa en la poesia. Va sorgir en eixir de la Cocatedral de Sant Nicolás, d’Alacant, on solia anar amb freqüència, solament perquè em trobava en silenci i eixe silenci m’alimentava. Aquell dia em vaig trobar amb una coneguda que em va comptar que anava a recitar a Numen, un grup de poesia. I em va convidar a seguir-la. Em va agradar el que vaig veure, i vaig ser com a convidada en diverses ocasions.

Vaig pensar que podria fer-ho: escriure poesia, i em vaig decidir per la poesia lliure, potser pel meu caràcter. Vaig llegir a diversos poetes de la Generació del 27, la qual cosa em va donar suficient font per a començar a escriure. Al principi va ser un poc difícil, i en les meues poesies jo notava que els faltava qualitat, potser per la meua escassa experiència. Però a poc a poc vaig anar agafant confiança en mi i vaig aprendre a fer-ho millor, introduint metàfores perquè les meues poesies prengueren forma i sentit.

El meu amic l’escriptor i pintor Ramón Palmeral va voler llegir les meues poesies, me les va recopilar i les va preparar per a editar. El llibre es va dir SENTIRES I PASSIONS, va ser un èxit més enllà del que jo podia pensar i encara segueix en el mercat.

Així m’he anat animant i he col·laborat amb altres poetes en llibres col·lectius. Soc requerida en diversos grups literaris virtuals, on rebo Diplomes per les meues poesies. Un exemple seria GENERACION DEL 23. PARNÀS SEGLE XXI on tinc un lloc representatiu com a Ambaixadora d’Assumptes Interns i Poeta Generacional: allí em comunique amb poetes hispanoamericans, intercanviem les nostres poesies i això ens dona motiu a superar-nos contínuament.

Consol, com saps he col·laborat amb la teua revista virtual El Cantarano, on vas comentar el meu llibre de poesia i em vas fer una entrevista sobre la meua família: «Una dinastia d’artistes».

Pertany a tres grups literaris: Numen, Espill d’Alacant i Auca de les Lletres, on escric i m’editen les meues poesies a més d’organitzar recitals en la Seu de la Universitat d’Alacant en els quals puc participar.

Hui tinc més de 800 poesies i em segueixen en Facebook com 750 persones que lligen els meus escrits i les meues poesies. Em criden per a recitar, alguna cosa que m’agrada i crec que cada vegada ho faig millor, i així vaig fent-me popular.

En Ambrosia Poètica, un grup virtual, solen posar títols, on els poetes hem d’escriure sobre això. Si agrada, el reconeixement és un Diploma i puc dir que al llarg d’aquests anys tinc un bon nombre de Diplomes.

Estic en Google i Facebook, on em sent volguda i estimada per altres poetes i lectors.

Hui, ja amb els meus cabells blancs, continue escrivint i no he decaigut, la meua ment està lúcida i continue llegint a poetes per a ampliar el meu vocabulari.

La poesia és una manera d’expressar sentiments i escric sobre la mística, l’erotisme i l’amor.

Em sent satisfeta del que estic fent, note com soc reconeguda i això em basta per a sentir-me bé gràcies a la meravellosa activitat que és llegir i escriure poesia.

Carmen Amérigo