Conxa Guilabert, directora de l’IES Macià Albela de Crevillent, és una dona bolcada a estudiar i difondre la cultura del seu poble. Ha estat autora i coautora de nombrosos articles de recerca i didàctica sobre música, gastronomia, jocs i festes tradicionals. Va ser la inspiradora del Museu de l’Espart que reprodueix la casa-cova dels últims esparteros crevillentins. Ha publicat una novel·la, Pell d´Angel; ha estrenat un sainet, Mare, vull ser marinera; i recentment ha redactat el pròleg del llibre de Dora Català Dels colors interiors i altres escrits. A més té en projecte la publicació d’un estudi sobre el bandoler Jaume el barbut i de la seva obra inèdita Quatre amors i mig.

A tot això i més que figura en el seu currículum, cal afegir que Conxa és una dona generosa, sempre disposada a aportar i col·laborar. Ocupadísima, com totes les persones eficaces, però disponible. Les nombroses activitats que promou des del seu treball i el suport a l’ONG educativa Aserra completen el seu perfil. Vaig tenir el plaer de compartir amb ella una doble conferència sobre l’espart en la literatura espanyola i catalana i de col·laborar en la seva revista anual de la festa de Moros i Cristians, de la qual ella ha estat Mantenidora, i que com altres tradicions i personatges de la seva terra, forma part del seu ampli camp d’interessos.

Estimada Consuelo,

gràcies per convidar-me a participar en esta secció tan suggeridora que dirigeixes Dones que ens escriuen.

Confesse que sí m’agrada escriure, però reconec que l’escriptura no és l’únic dels meus interessos i això fa que no li dedique el temps que esta apassionant afició necessita. Sóc una enamorada de la literatura, de la meua llengua, dels costums i tradicions, de la muntanya, de la vida, dels amics i la família, de la relaxació, de la Festa dels Moros i Cristians, docent per vocació, m’agrada comunicar, teixir l’espart, conversar, innovar…  M’agraden tantes coses, que agraïsc que de tant en tant algú m’espente a escriure.

Si retrocedisc en el temps em recorde de xiqueta immersa en les pàgines d’un llibre mentre la mare em cridava a l’hora de dinar una i altra vegada fins que cansada de la meua absència m’havia d’anar a buscar, o per la nit escrivint a les pàgines d’un diari mentre la meua germana em repetia insistent que apagara el llum per dormir.

Filla de mestre, els Reis Mags acostumaven a portar-me més llibres que joguines. I el despatx de mon pare era l’amagatall perfecte per a escorcollar exemplars desconeguts que  llegia en veu alta.

Amb el pas dels anys l’estima que sentia per la lectura va condicionar l’elecció dels meus estudis universitaris. Aleshores encara no sabia que seria professora, però sí que havia d’estudiar literatura. Al llarg dels deu anys que vaig viure a la capital alacantina vaig tenir la sort de participar a les tertúlies dels Dimarts poètics de la Naia i posteriorment a les de Rebolica i estar en contacte amb poetes i poetesses reconeguts. De fet els meus primers escrits foren poemes.

Agraïsc a la vida que sempre he tingut bons amics que m’han guiat pel camí de l’escriptura i m’han proposat aventures encoratjadores. De vegades afirme mig en broma mig en serio que escric per encàrrec ja que sense estes persones no sé si hauria gosat escriure o millor dit fer públic allò que escric.

José Manuel Martínez Polo, professor universitari i poeta, tristament desaparegut abans d’hora, va ser un d’ells. Era l’any 1999 quan em va proposar escriure un assaig setmanal a la revista digital Vilaweb-Crevillent. Fruit d’esta col.laboració són els textos: Amb nom de dona, Bogeries, El mercat, Pels matins…  D’amagades José Manuel va presentar un dels meus escrits , M’agrada estar ací, al concurs literari Vila de Crevillent de l’any 2000 i per a sorpresa meua vaig resultar premiada.

Em va introduir també en el món de la ràdio digital amb el programa La biblioteca en el que jo ressenyava les novetats literàries que apareixien en diferents editorials.

Toni Rovira, professor i escriptor, és un altre bon amic que em proposa i acompanya en molts projectes literaris , motiu pel qual li estic eternament agraïda. Recorde la primera vegada que em va demanar que li escriguera un conte per a el diari digital de Morvedre. A partir d’ahí en vingueren d’altres: La vocació, La visita, La mona borratxa, La dona tranquil.la, La cadira de rodes, Abracadabra, L’Aranya… Un d’ells , L’home invisible, va ser publicat posteriorment pel Diari digital el Mundo, altre , Nostàlgia, al diari Harmonia i Ave Maria al llibre Es Crevillent un tresor  publicat per la Tertúlia Literario-Artística El Cresol.

Em va animar també Toni Rovira a participar al Llibret de la Falla La Marina del Port de Sagunt i fruit d’esta nova col.laboració van nàixer els contes per a adults:  Honorat, El Sacrilegi i 1992,volar una altra vegada. I els infantils: La rabosa del desert, El meu amic el drac, La musa Sole, Els xiquets sense veu i  L’Olaia, tots ells sota la consigna de temàtiques ben transcendentals com és el cas de  la violència vicària,  els ODS o la igualtat de gènere.

De la mà de Toni vaig entrar també a formar part del projecte De la mà d’un escriptor un interessantíssim treball coral que consisteix a continuar relats encetats per alumnat de diferents centres educatius, publicats pel CEFIRE Específic de Plurilingüisme. El bosc màgic L’assassí del huit, El fosc passat de l’Edgar, Olor de Crisantem i El segon adveniment en són un bon exemple.

Actualment participe en un altre projecte coral, Els darrers catorze, dirigit pel poeta castellonenc Alfons Navarret.

Pell d’Àngel, la meua primera novel.la publicada, ha marcat un abans i un després en la meua relació amb l’escriptura. El llibre narra una història real i tràgica, que descriu les dramàtiques conseqüències que comporta un accident de trànsit.

Amb Pell d’Àngel he recorregut molts instituts de secundària acompanyada pel seu protagonista l’Àngel i la seua mare la Rosa. Em resulta difícil de descriure la màgia i la connexió que es produïa a cada trobada amb l’alumnat. I dic es produïa, en passat, perquè la recent mort de l’Àngel ha sigut tan colpidora que necessite temps per a assumir la pèrdua d’aquell a qui tant estimava.

Seguint amb la meua trajectòria d’encàrrecs vaig accedir a la demanda d’un altre bon amic i vaig escriure el sainet Mare, vull ser marinera que ha sigut representat pel grup de teatre «Els teatrers».

En breu tinc prevista la publicació de la novel.la Jaume, el rei de la serra que narra les aventures del bandoler crevillentí Jaume el Barbut  barrejades amb una trama ficticia que espere que siga atractiva per al públic juvenil i per a algun que altre adult enamorat d’esta mítica figura.

Al calaix dels papers no publicats dorm la meua primera novel.la escrita Quatre amors i mig, una història d’afectes entre  la literatura, el cinema, la fotografia i la música, presidida pel sortilegi del destí.

Altres escrits, dels quals sóc coautora són Rondalles crevillentines, Jocs populars i tradicionals de Crevillent,i Gastronomia tradicional de Crevillent, pastes, dolços, refrescos, gelats i licors. En el mateix sentit i dins del camp de la investigació i la docència he impartit xerrades organitzades pel Cefire i d’altres entitats: Costums i tradicions, Cursos de Direcció, Projectes inerdiciplinars, Creació de materials TIC, Dones de Crevillent, Dona i espart o l’Espart a la literatura catalana, esta última acompanyada per l’amiga Consuelo Jiménez de Cisneros que dissertà al voltant de l’Espart a la literatura castellana.

Participe activament en la vida cultural que m’envolta sempre i quan la tasca de direcció de l’IES Macià Abela em permet. Dirigisc el Projecte Educatiu Cova Museu de l’espart Antonio i Matilde i forme part del consell de Crevillent Ciutat Lectora. Col.labore amb el Club de Lectura per a adults de la localitat i també en el del centre on treballe.

No puc oblidar la meua pertinença a un grup molt especial anomenat Aulalila Cisneros, un oasi cultural que compartisc amb unes poques i pocs amics i que representa sustent per a l’esperit.

He tingut el plaer de glossar les publicacions de Toni Rovira, Mario Sánchez, Glòria Candela, Noelia Gil, Joan Garí, Luís Leante, Enrique Cerdán Tato, Lluís Roda o Dora Català entre d’altres.

I arribat a este punt, estimada Consuelo, podria seguir sumant  més informació a esta epístola amb el perill de caure en el defecte de la pedanteria i no és eixa la meua intenció, ja que sí algun mereixement em defeneix en l’àmbit d’allò més íntim i personal és  la modèstia i la senzillesa.

Escric estes línies amb el desig que tal volta les meues paraules servisquen altres dones que alguna vegada han sentit la veu de l’escriptura i no es consideren mereixedores de llençar el seu missatge al vent superant el pudor que l’acte de ser llegida suposa.

Una forta abraçada

Conxa Guilabert Fajardo