Una circumstància fortuïta em va portar a contactar amb l’equip de periodistes de La Hoja del Lunes d’Alacant, encapçalats llavors per Elvira Rodríguez, els qui em van rebre amb els braços oberts i em van oferir l’oportunitat de formar part de la seua ja llarga llista de col·laboradors. En aqueix grup hi havia una dona, Marisa, actual redactora cap, que, en el transcurs d’una conversa constantment en vaivé d’un tema a un altre, va comentar que ella també escrivia: en concret, novel·la rosa. Un gènere que sembla menor quan, com vaig dir i reitere, no hi ha gènere menor, sinó obres literàries ben escrites, passablement escrites i mal escrites. Considerant que les seues pertanyen al primer element de l’enumeració, em vaig oferir a incloure-la en aquest espai de LOBLANC les úniques condicions del qual són ser dona, haver escrit i publicat almenys un llibre i redactar una carta sobre les seues inquietuds literàries. Requisits que compleix amb escreix Marisa Ayesta, madrilenya establida a Alacant, periodista, novel·lista i mare de família nombrosa.
El seu currículum literari l’avala, perquè una editorial tan reconeguda com Harper Collins l’ha premiada i sobretot li ha concedit el major guardó: publicar les sis novel·les que, fins hui, ha produït. Marisa és una dona brillant i, per tant, senzilla, que confessa que la seua única il·lusió és entretindre al lector amb les seues històries; objectiu que, sens dubte, està aconseguint, i d’ací les reedicions de les seues novel·les en diferents formats. Novel·les que, com ella mateixa ens explica, estan ambientades a Alacant, la seua terra d’acolliment, de la qual parla amb l’afecte cert d’aqueix triat grup d’alacantins d’adopció que ens honren instal·lant-se entre nosaltres.
Estimadíssima Consuelo:
Quina alegria haver-te conegut en persona i absorbir tota l’energia i l’amor per les lletres que desprens. Moltíssimes gràcies, de cor, per convidar-me a aquest espai.
La meua passió per escriure va començar, com ens sol succeir a tots els escriptors, amb la lectura que des de xicoteta vaig iniciar sense un altre procés de selecció que el de la meua mare, gran lectora, amb una gran biblioteca a la casa on em vaig criar, i a la qual dec meravelloses lectures tant de literatura clàssica universal, com d’entre els més venuts.
De la mà de Carmen de Icaza i amb fracassats intents per emular-la, ja amb dotze anys vaig començar les meues primeres novel·les curtes i es va desenvolupar en mi el desig del final feliç. Així va ser com, en 2014, em vaig presentar al concurs de l’editorial Harper Collins per al seu segell de romàntica, Harlequín, on vaig quedar finalista amb la novel·la De toda la vida, amb una trama també de suspens (gènere que també m’entreté moltíssim). Ambientada en nostra terreta, la novel·la va ser una de les 32 recomanacions de Amazon per a llegir a l’estiu.
Des de llavors, l’editorial ha seguit publicat les meues novel·les (de moment són sis) i fent diferents edicions, com la que ensenyem juntes a la foto i que conté també, a més de De tota la vida, la novel·la So Solo contigo l amb tu, en el mateix exemplar, ja que en ambdues apareixen els mateixos personatges. Els protagonistes de la primera són un policia nacional i una periodista del diari Informació, amb un cas d’un assassí i violador en sèrie; i de la segona, el company policia nacional de la primera i una jove amb agorafòbia que veurà amb horror l’assassinat dels quals li envolten.
Altres títols meus publicats són: Amor accidental, sobre la màfia xinesa instal·lada a Alacant i també un policia nacional com a protagonista masculí i una filòloga en el paper femení; Conquistar la luna, probablement la més venuda pel fet que és la més estrictament romàntica, amb tots els tòpics d’aquesta mena de novel·les: el protagonista multimilionari, bonic, alt… i també ací la trama de suspens posa en perill a la protagonista femenina, perquè ell lluite per salvar-la; En la más alta torre, està ambientada en les quatre torres de Madrid (ara cinc), en el món empresarial; i Cegado por el Sol, on apareix un dels secundaris de Conquistar la Luna com a protagonista, tracta sobre bandes de lladres i robatoris d’obres d’arts.
Així, en totes les meues les novel·les incloc dues dels gèneres que més m’agraden: la intriga i el romanç, amb l’únic ànim d’entretindre al lector amb les històries que relate.
De nou, Consuelo, moltíssimes gràcies per aquest espai.
Una abraçada,


Marisa