La nostra secció «Dones que ens escriuen», que va nàixer en LoBlanc sense saber quin recorregut tindria, ha complit ja un any i tres mesos, i el celebrem en aquest mes de març especialment dedicat a la dona. Al llarg d’aquest recorregut hem pres contacte amb dones molt diverses, de diferents edats, estils i trajectòries, unides totes elles pel gust i la pràctica de l’escriptura literària. Agraïm a totes la seua col·laboració i esperem continuar descobrint als nostres lectors autores tan originals i reeixides com la que aquest mes presentem.
Milagros López-Salvador Díaz o Milagros Salvador, que és com a signatura els seus llibres, va nàixer a Madrid en temps de postguerra, segons ella mateixa ens compta en la seua presentació. Funcionària del Cos d’Administració de l’Estat (Nivell A), ha tingut llocs de responsabilitat en Educació i en Relacions Internacionals.
Ha escrit més d’una vintena de llibres i part de la seua obra s’ha traduït al xinés, al rus i al georgià.
Molt lligada a Hispanoamèrica per raons personals i culturals, té un Reconeixement de la Benemèrita Escola Nacional del Cos de Mestres de Mèxic, una Distinció de la Societat Argentina d’Escriptors i és Sòcia d’Honor dels Festivals de Teatre Grecollatí, entre moltes altres distincions. En 2021 se li va concedir el Premi Internacional Hipatia d’Alexandria.
Actualment és sòcia de l’Ateneu de Madrid, de l’Associació d’Escriptors i Artistes Espanyols i pertany a Escriptors en XARXA, a més de col·laborar amb altres diverses institucions (Cercle de Belles arts, Casino de Madrid, tertúlia «La Rebotiga»…).
Però més important que tot això, sent-ho molt, és la seua condició moral: la seua senzillesa, la seua generositat, la seua alegria, que la converteixen en una persona admirada i volguda per quants la coneixen.

Estimada Consuelo: t’escric responent a la teua sol·licitud de presentar la meua obra literària i les meues últimes publicacions per a la teua secció de la revista LoBlanc.
Abans de res, em presente. Vaig nàixer a Madrid,  “temps d’Aquari, /     febrer silenciós, /  un any de l’era de Caín…” com dic en un dels meus poemes, anys de la dolorosa postguerra.
Vaig aprendre les primeres lletres de la mà del meu pare i vaig fer l’ensenyament primari i batxillerat en el col·legi més pròxim de la meua casa i la llicenciatura en Filosofia i Lletres en la Universitat de Madrid, el mateix que més tard Psicologia.
Els meus primers records amb la poesia van ser els dels poemes curts que acompanyaven als textos de contes i els que llegíem en el col·legi a la Verge, i poc més tard les rondalles i els bells romanços, com el llibre Flor nueva de romances viejos que va reunir Menéndez Pidal i més tard les Legendas de Zorrilla, dels quals encara em queden ressonàncies en la memòria.
Tinc algun poemilla que vaig escriure en edat molt primerenca i que vaig trobar a la mort de la meua mare entre els seus papers i que jo no recordava.
Durant els anys de la universitat em va interessar molt la teoria de la poesia i vaig assistir a algunes classes del poeta i professor de literatura Carlos Bousoño.
Per a mi el fet de publicar em semblava un atreviment, ja que jo unia als llibres nomenes com Juan Ramón, Machado o Unamuno… Era massa
Saltant els anys, quan vaig començar a publicar vaig voler organitzar la meua futura estructura i em va agradar la idea que els meus poemaris seguiren en el seu títol l’ordre alfabètic.
El primer es titula Acrostolio, que ho defineix el diccionari com a “part sortint de la proa d’un vaixell”, una bella metàfora per a endinsar-me en la mar de la poesia. El segon és un poemari d’amor titulat Balaje, el robí morat que té moltes connotacions que em van semblar molt expressives.
Recentment, seguint l’ordre, he editat a l’Argentina el corresponent a la W. titulat Whatsapps para todos los días del año.
Els temes que aborde en els meus poemaris són els clàssics: l’amor, la vida i la mort, a més dels relacionats amb el món grecollatí, al qual done molta importància, al nostre idioma, que és part de nosaltres, el món hispà de l’altra riba, del qual soc amant fervent perquè també ho sent meu, el tema de la dona i Madrid… entre altres.
També escric contes i relats i greguerías, epigrames o sentències que jo batege com parnocikles. I afig la publicació d’estudis sobre diferents aspectes de la literatura.
Moltes gràcies per aquesta oportunitat de difondre la meua obra.
Una abraçada,

Milagros.