Editar llibres no està en perill d’extinció, després de 4 anys intentant-ho

Ja la vaig explicar en 2017 i tres anys després em torne a repetir: la professió d’editor-a de llibres no està en perill d’extinció. Als qui conec he descobert en ells i elles que estan plens de coratge i il·lusió i són, en un grau o un altre, grans persones humanes, com es diu ara. Saben escalar muntanyes, recorren els camins amb paciència. Jo he aprés en aquesta etapa l’assossec. La valentia de la humilitat. A fer les coses, més si cap, amb el cor. Perquè aquesta professió té molt cor a més de màrqueting irremeiable, febles balanços i el temps que és de bronze, per a arribar, almenys, en la tercera posició de les importàncies de les persones, després de dinar, i dormir, també llegir i connectar.

La nostra editorial, ELÉCTRICO ROMANCE, es va iniciar en una ciutat especial que és Villena un novembre de 2016, fa per tant només quatre anys. Ho presentem tot: el nostre primer llibre, la nostra col·lecció de poesia que es va dir el PUENTE DE LOS ESPEJOS.

A la nostra col·lecció li vam posar el PUENTE DE LOS ESPEJOS i no m’importa tornar a explicar que és un pont construït al costat del Saler Nou de la Fortuna que creuava la Séquia del Rei de Villena i era, com no podia ser d’una altra forma, una via de trobada entre poblacions. Un Pont que ja és inoblidable i des d’aquell dia –per la nostra col·lecció- més especial, si cap, que ja no va ser una utopia. Per a aquell dia vam fer també una edició especial per als assistents de tot just 125 exemplars i allò no l’oblidaré mai, per qui va estar i per qui va vindre ex profeso per a estar i fer-nos sentir també. No és important, però va estar també Amanda que va vindre dels no llocs, els llocs que no existeixen i sobretot la seua mare que tant m’importa. Pura poesia des d’on cantar les cançons de la teua vida.

El primer poemari va ser INÉDITA EDICIÓN de Amalio Gran, una obra que van investigar Ana Valdés i José Silva i des d’on van construir aquesta antologia. Un treball que mai tindré paraules per a agrair la seua dedicació i disponibilitat. Com deien ells, “Inédita Edición va ser una selecció que intenta recollir a tots els Amalios: l’enamorat i el dolgut d’amor, el compromés, el crític amb la societat i els poders fàctics, el que mira pels finestrals, l’amant de la música, de la cervesa i del tabac, el no-violent, el descregut, l’amic, el familiar, el sarcàstic, el trist, el que parla de paraules”.

El número 2 vi de mà de l’autor José Luis Rico amb el seu poemari UN NIÑO CON UN RELOJ A CUESTAS A coll que va il·lustrar Jaume Marzal i va prologar José Luis Ferris. Com a compte la contraportada, estem davant una obra anòmala, o millor, diferent dins de la producció poètica. En “Un niño con un reloj a cuestas”, ha pretés realitzar una espècie de cirurgia del discurs, tractant d’arribar a la medul·la del poema; condensant l’impacte emocional cara al lector. No obstant això, aqueixa frescor de la brevetat no està renyida en absolut amb la coherència de la seua trajectòria cap al coneixement de l’Ésser humà a través del seu propi coneixement i el plantejament dels “Grans Dubtes” existencials.

Després, en aquesta col·lecció, llancem l’antologia SUITE DE LAS CIUDADES, Antologia poètica de Federico García Lorca que va realitzar l’autor alacantí José Luis Ferris. En paraules seues, aquesta antologia “pretén recollir la varietat inherent al poeta, la que defineix la seua personalitat i les seues contradiccions, els seus dubtes i la seua admirable coherència de creador”. Es va presentar durant la quarta edició del Festival La Poesia és Notícia 2017 que vaig organitzar i m’importa recordar que aquest llibre de Lorca va ser el més accessible atés que incloïa una versió integrada en Llengua de Signes i locutada com a suport a les persones sordes i cegues i això era molt important per a la nostra editorial.

Finalment, el quart llibre TRES MESES EN NUEVA YORK del jove poeta Javier Calabria que té la intenció d’entendre quina és la construcció material de la nostra identitat com a subjectes dins de la societat ambivalent i del simulacre en la qual ens trobem. En el seu paisatge de la creació conflueix la música, la fotografia, l’art plàstic i la poesia.

Com tot anava al seu ritme, en 2018 va veure la llum una nova col·lecció, la segona. Era una col·lecció de novel·les minúscules o, millor, de contes i relats xicotets. Buscàvem a un lector, a una de lectora, d’instants i intensitats. Que necessitava començar i acabar amb una certa rapidesa: en el trajecte al treball, en el transport públic urbà diari, en un micro viatge amb tren de rodalia, en l’espera d’una cita, reposant al parc. Alguna cosa que comença i acaba sense descansos. La col·lecció es va dir TODO ERA JUNIO. Juny té moltes coses, fins i tot la nit més curta de l’any. El solstici que transforma la llum de les agulles del rellotge, la intensitat i duració dels matins i les vesprades i fa augmentar les relacions i els diàlegs entre tots i totes. Juny és un incendi controlat. Milions de fogueres recorren essencialment el Mediterrani, les seues ribes, els carrers i places, i provoquen una convivència de projecte comú. Al juny ocorrien i ocorren tantes coses i se’ns van quedar gravades en el més íntim. Per això la denominació, aquest homenatge, va anar per a tots i per a totes, tot. TODO ERA JUNIO.

Existeix en l’actualitat dos llibres. La frontera: relatos para un territorio compartido en el qual van participar Esther Abellán, Jon López, Lydia Na. Manuel A. Velandia i Pepa Navarro, un conjunt d’històries emocionants on cada autor-a va reflexionar sobre aqueixa línia real o imaginària que separa dos moments, dos sentires, dos estats…

El segon llibre va ser Mujeres que veo, mujeres que conozco realitzat per Helena Vilella, Pepa Navarro, Àgora Reix, Ana Simarro i José Luis Rico. Era és un llibre que pretenia estar més prop de les dones, tan essencial per a la vida que hem de compartir. De les seues alegries, preocupacions o dificultats, amb la finalitat de sensibilitzar a totes, però sobretot a tots. Tenia el repte de traure de la invisibilitat el que els ocorre a les dones, perquè ens importa, i aqueix va ser el motiu de presentar-lo en el conjunt d’actes amb motiu del 8 de març d’aquell any 2019.

Només a nivell de la nostra editorial, 2020 ha acabat bé perquè en una nova col·lecció hem publicat el llibre TODO ERA MARZO Y OTROS RELATOS  que ha sigut realitzat per 14 autors i autores alacantins.

“Todo era Marzo y otros relatos” és una proposta literària que han coordinat i ha comptat amb el total suport dels escriptors alacantins Paco Sanguino i Martín Sanz, una obra d’autors i autores que han participat desinteressadament per al desenvolupament d’un llibre de relats que des del sector de la cultura recolze les necessitats socials de les persones i que té per tant l’objectiu d’atendre aquelles sorgides del combat social contra la COVID-19 que afecta el conjunt del planeta.

L’objectiu d’aquest llibre de relats és dedicar el 100% dels fons de la seua venda perquè l’entitat Alicante Gastronòmica Solidaria puga continuar realitzant menús per a totes aquelles famílies afectades per la pandèmia. Un projecte dut a terme per voluntaris del sector de l’hostaleria de la província d’Alacant, amb el qual es pretén atendre les necessitats de menjar de persones de tots els racons de la província havent realitzat més de dos-cents mil menús fins hui.

En l’obra han participat Gerardo Muñoz, Mateo Darrán, José Luis Ferris, Chus Sánchez, Mariano Sánchez Soler, Pedro Nuño de la Rosa, Lola Blasco, Carles Cortés, Luis Leante, Juan Carlos De Manuel, Lliris Picó, Elia Barceló, Pepa Navarro, Paco Sanguino i ha comptat amb la col·laboració artística de Susana Guerrero i el dissenyador Juanjo Hernández.

Per concloure, nosaltres, aquesta iniciativa –la nostra editorial-, la vivim a més com un nou pas, perquè ens uneixen moltes coses vinculades a la vida cultural de la nostra ciutat. Compartim aqueixa tensió que ens fa més lliures, reflexius i coherents. I se’ns va posar aquest camí davant i decidim recórrer-lo, fer passos. Crear i donar suport a la creació ens uneix. El recorregut humà ja ha valgut la pena. Tindre projectes intensos ens importa i est, l’editorial, és un d’ells, malgrat els temps que ens està tocant viure, tan difícils també per a la cultura.