El Col·lectiu DD Marte el formen Helena Aguado i Manu Sanz. És difícil classificar en un lloc concret qui és Helena perquè és d’aqueixes persones inclassificables perquè fan un munt de coses i no sols és artista perquè treballa en moltes coses diferents. Manu va deixar d’estudiar Enginyeria per a investigar un nou camí en les Belles arts on es va graduar. D’altra banda, Helena es va presentar a la Beca de creació de producte de la signatura Mustang 2019 on buscaven una mica més expressiu i amb concepte més que una fi de comercial en si.

Pregunta: Què és el col·lectiu DD MART, que és la vostra marca artística?

Resposta: Aquest col·lectiu naix perquè semblem de Mart, com d’un altre planeta. També creiem que els i les artistes són d’un altre planeta per la forma que tenen d’expressar les seues coses. Ens plantegem unificar les investigacions individuals que parteix dels espais improbables i l’adaptació emocional buscant projectes conjunts.

P: Com vau viure la vostra experiència aquest estiu de participació en la Residència de Creació i Investigació en Art Contemporani del MUA?

Helena: La pròpia residència et permet conéixer Artistes, Galeristes o Comissàries, ens oferia una perspectiva del sector a més de conéixer nous companys-as artistes.

Manu: L’intercanvi d’idees i que existira aqueix feed-*back amb els i les artistes va ser de gran valor per a nosaltres

P: De la vostra participació en la residència va derivar en l’Exposició “Residències Plus” que és una mostra expositiva conjunta dels diferents artistes participants que podrà veure’s fins al pròxim 10 de novembre. La vostra proposta, INTER-FAÇ, ve a ser un qüestionament sobre l’espai virtual nociu i poc real.

H: INTER-FAZ no és una crítica a les xarxes socials o la tecnologia. El que era eina ara podria ser l’únic vincle social. La gent veu, per exemple, molt YouTube fins i tot sabent que probablement és poc productiu per a la vida real i no tenen un enfocament.

M: Es juga menys al carrer, la infància va amb dispositius mòbils permanentment a vegades fins i tot perquè els propis pares ho incentiven. El trànsit en el món virtual només és la mostra d’una part del fet objectiu.

P: En l’actualitat, es troba distorsionat l’àmbit privat i l’àmbit públic?

H: Jugar amb la privacitat per a obtindre “m’agrades” és poc coherent. La gent no posa límits de cadascuna de les seues parcel·les personals i això tenen un greuge en fer-ho públic.

P: Quin valor té hui l’espai físic en les relacions enfront de l’espai virtual? Hi ha o ha d’haver-hi complementarietat o hi ha una relació de poder d’un enfront de l’altre?

M: La meua idea és que el món virtual està relacionat amb els somnis i les idees per tant està lligat amb materialitzar-lo per a transmetre sensacions. És un quid pro quo. La ciència necessita el matèric però són essencials els pensaments i l’art.

H: El món virtual no complementa al món físic, en la sociabilitat ara té un pes excessiu el virtual.

P: Quin lloc té la informació que a vegades és poc fiable o, fins i tot, completament falsa?

H: La gent no li ho qüestiona perquè es fomenta poc l’esperit crític. Quan no et qüestiones les coses és més fàcil el maneig. Per tant, existeix una manipulació a les persones a través dels mitjans o plataformes digitals pel que cal exigir veracitat.

P: En la vostra exposició el públic, i això és molt interessant, pot interactuar conscient o inconscientment amb l’obra en la mostra que exposeu en l’actualitat?

M: En utilitzar els espills volíem que el públic es vera. Observar i sentir-se observat i des de la llum que incorporem deixa veure l’avatar que som. El sentit d’avatar és una mica complex. Quan veus una foto et pots plantejar qui és aqueixa persona encara que només siga un comunicat d’un mateix.

P: En el vostre entorn particular, us relacioneu amb altres artistes o creadors-as?

H: Estem molt vinculats amb il·lustradors, dissenyadors, antics alumnes-as o professorat de la UMH.

M: Assistim a molts esdeveniments vinculats a l’art i això ens permet estar en contacte amb el conjunt d’artistes i vas coneixent una mica tot.

P: Com veieu el món de l’art a la província d’Alacant.

H: Complicat perquè el món de l’art és bastant tancat, deixa poc espai per a algú més.

M: Complicat i precari per a subsistir.