El Ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es declara Bé d’Interés Cultural (BIC), amb categoria de lloc històric, la finca El Poblet de Petrer. La tramitació de l’expedient es va iniciar per resolució d’incoació de 19 de febrer de 2019, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

En conéixer la notícia, l’alcaldessa de Petrer, Irene Navarro, ha expressat que “aquest és una fita molt important per a Petrer, no sols quant a reconeixement i posada en valor del nostre patrimoni, sinó també a nivell turístic, ja que suposarà un referent i atractiu més per a moltes persones de fora de Petrer que decidisquen visitar-nos”.

Per part seua, el regidor de Cultura i Patrimoni, Fernando Portillo, ha volgut recordar que “aquest reconeixement arriba una dècada després que el Centre d’Estudis Locals de Petrer realitzara la primera sol·licitud formal per a l’inici de la tramitació”, i ha mostrat el seu agraïment a l’esforç i treball del Centre d’Estudis Locals com a iniciadors de la tramitació i a Boni Navarro, historiador local que “és qui més ha barallat i investigat i divulgat aquest succés històric”, en paraules del regidor.

En l’expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles i de la Universitat d’Alacant. A més, es va sol·licitar informe a les conselleries afectades, sense que s’haja formulat cap al·legació.

La finca El Poblet té una singular rellevància històrica derivada del seu protagonisme en els últims moments de la Guerra Civil. Constitueix un dels llocs més interessants de la província d’Alacant relacionats amb la Guerra Civil, a l’ésser, al febrer de l’any 1939, l’última seu de la Presidència del Govern de la II República Espanyola. Aquesta rellevància històrica es reconeix ara mitjançant la declaració com bé d’interés cultural.

Els orígens de la finca El Poblet, situada a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Petrer, es remunten a principis del segle XIX. Confiscada durant els anys de la Guerra Civil, es va utilitzar com a colònia infantil per a xiquets refugiats, hospital militar i, posteriorment, centre de control aeri. Per aquest ús militar la finca també és coneguda amb el nom de ‘Posició Yuste’.

El lloc va servir com a residència del president del Govern republicà, Juan Negrín, almenys entre el 28 de febrer i el 6 de març de 1939 i es van celebrar els dos últims Consells de Ministres del Govern de la República.

La finca compta amb tres edificis que són la casa principal, un pavelló i una tercera edificació més antiga. També compta amb un jardí amb basses, un hivernacle i una glorieta.