Qualsevol pot comprovar-ho: situe’s al voltant d’un banc d’un parc públic i veurà embolcalls de plàstic, llandes de refrescos buides i tota classe de desaprofitaments. Si revisa el seient, també notarà que està brut, despintado o destrossat. Si el seient està ocupat per alguna parella o grup de jovenzuelos també notarà que se senten en ells de manera peculiar: amb les natges en la vora del respatler i els peus en el seient.

El mateix ocorre en els seients del tramvia. Els seus peus calçats amb cares sabatilles d’esport però brutes soles descansen en el seient contrari. Ho he presenciat moltes vegades. I aqueixa és la raó per la qual els seients del TRAM d’Alacant presenten el lamentable aspecte que mostra la imatge que il·lustra aquest text.

Cansat de veure el greixum i el descuit, em vaig dirigir a la pàgina d’atenció al client del servei ferroviari i al cap dels dies vaig rebre la contestació que es pot veure, en la qual se’m demanen disculpes i se m’assegura que els trens i tramvies “estan sotmesos diàriament a exhaustius protocols de neteja per a assegurar el màxim confort i higiene”. Però a continuació s’assenyala la deterioració progressiva per l’ús i la falta de cura per alguns usuaris que li dona un aspecte molt descurat. La mesura que m’anuncia el responsable de la missiva és la de canviar progressivament “la tapisseria de totes les unitats per uns seients, com els que porta ara, però íntegrament de plàstic, sense cap element de teixit tèxtil”. El procés començarà per les unitats 4100 que realitzen el servei de la Línia 1 i posteriorment afectarà les restants, entre les quals es troba la que presta servei entre Sant Vicent del Raspeig i Estels, molt concorregut a causa de l’afluència de treballadors i universitaris.

No sé francament si alegrar-me o posar-me a plorar davant aquesta solució. Perquè que hàgem de posar nostres cansades posadores en un dur seient en trajectes que a vegades podran durar més d’una hora no és plat de gust. I molt menys perquè la mala educació, incivisme, o guarrería d’uns mocosos malcriats i pocavergonyes ha provocat que se’ns tracte com a passatgers incorregibles i condemnats a la incomoditat de la pena de seient dur, als altres que sí que respectem les normes i la higiene en els espais públics.

Amb aquesta lògica dels responsables del TRAM, els ajuntaments bé podrien substituir els bancs públics (ja ho estan fent col·locant els de ferro) per uns de pedra i proveïts de pues en la vora del suport. Però no donem idees, valga’m Déu.

Miren Vostés, senyors directius del TRAM d’Alacant: el que Vostés han de disposar és major seguretat, per a evitar excessos i successos com l’esdevingut la setmana passada (agressió a una família en la L4) i sancionar als bruts que embruten.

L’escriptor Fernando Díaz-Plaja va ressenyar els set pecats capitals de l’espanyol en un cèlebre llibre, publicat en 1966. Però entre la supèrbia, la cobdícia o la peresa, entre aquests set no va parlar de la falta de cura o la falta de neteja. Perquè ja són huit.