L’Ajuntament d’Alacant ha donat per conclosos els primers treballs en el jaciment arqueològic del Parc de les Nacions, en l’avinguda Miriam Blasco, en el qual s’han tret a la llum les estructures de la vila romana situada en la zona periurbana de l’antiga ciutat de ‘Lucentum’, situada en el pròxim Tossal de Manises. El regidor de Cultura, Antonio Manresa, ha mostrat la seua satisfacció en acreditar-se noves estructures que convertiran el complex en un dels majors museus arqueològics a l’aire lliure.
Ha tingut lloc la presentació de l’estat dels treballs de desbrossament, neteja i condicionament de la parcel·la arqueològica del Parc de les Nacions que es va iniciar durant els mesos d’agost i setembre d’enguany. La realització d’aquestes tasques ha permés dur a terme un registre exhaustiu de les estructures descobertes en les campanyes precedents i del seu estat de conservació, així com l’elaboració d’un mapa de patologies que ha servit com a base per a una intervenció inicial que ha denominat Campanya 0 de diagnòstic.
Es tracta d’un jaciment, situat en Parc de les Nacions i que es troba dins de l’àrea de protecció BIC denominada Viles romanes del Castell Ansaldo a l’altura de l’avinguda Miriam Blasco amb els carrers Pal·las Atenea i Afrodita, susceptible de ser excavat, musealizado i de convertir-se en un centre visitable per al gran públic, un autèntic museu a l’aire lliure que passaria a incrementar l’oferta turística cultural de la ciutat d’Alacant.
El responsable de l’àrea de Cultura, Antonio Manresa, ha assenyalat que «hem conclòs la fase 0 d’aquesta fita arqueològica i l’any que ve continuarem amb la fase I. Podem estar d’enhorabona perquè els resultats del treball realitzat són més de l’esperat».
De la mateixa manera, el cap de Patrimoni de l’àrea, José María Pérez Burgos, ha indicat que «estem davant un jaciment excepcional que és Ben Cultural des dels anys 90 i és un de les grans fites culturals de la ciutat. Es tracta d’una vila romana magnífica en la zona periurbana del Tossal de Manises, l’antiga Lucentum romana, i els resultats d’aquesta campanya 0 o de diagnòstic són superiors al que en principi pressuposàvem, perquè s’han detectat a través del georadar estructures que de cara al futur que ens facilitaran una informació científica norme».
El catedràtic d’Història Antiga de la Universitat d’Alacant (UA) i co-director de la intervenció, Jaime Molina Vidal, ha destacat també que «aquest jaciment és el llibre que ens permetrà llegir l’origen d’Alacant, hem de traure la informació de l’arqueologia i per tant és molt important que la ciutat comprenga que això és de tots i que ací podem llegir els nostres orígens»
L’exposició dels treballs duts a terme ha estat presidida pel regidor de Cultura, Antonio Manresa juntament amb el regidor de Medi Ambient, Manuel Villar, el cap de Patrimoni de l’àrea, José María Pérez Burgos i el catedràtic Jaime Molina Vidal que coordina els treballs que han dut a terme alumnes de la Universitat d’Alacant.
Campanya 0 de diagnosi: Neteja i consolidació d’estructures
Aquesta primera actuació, denominada Campanya 0, ha resultat fonamental per a l’elaboració d’un Pla General d’Investigació ajustat a l’enorme potencial d’aquest jaciment arqueològic. En primer lloc, s’ha abordat una imprescindible intervenció de consolidació i salvament de les estructures existents, en la qual s’ha actuat especialment en la zona de l’àrea industrial dedicada a la producció de vi o oli -torcularium-. La seua exposició continuada durant tots aquests anys als agents climàtics havia accelerat el seu procés d’erosió, provocant la pèrdua de bona part de la seua fonamentació i situant a aquest complex productiu pràcticament a la vora del seu irremeiable col·lapse.
Aquesta situació va obligar a escometre immediatament labors de protecció i consolidació en els seus punts més sensibles amb la finalitat de detindre la seua deterioració. De manera paral·lela es van plantejar treballs puntuals d’excavació, previs a les intervencions de consolidació. Gràcies a les mateixes es van ser identificades una sèrie de fases constructives i destructives relacionades amb la vida d’aquest edifici d’índole productiva desconegudes fins hui, les quals resulten de summe interés històric i arqueològic. Finalment, la intervenció en aquesta zona del jaciment va finalitzar amb la restitució volumètrica de part del traçat del seu mur perimetral mitjançant l’ús de gaviones farciments amb mampuestos. Aquesta mesura, a més de millorar la protecció de la fonamentació de l’estructura romana, constitueix un primer pas per a la seua futura posada en valor. Encara que gran part de l’activitat de l’equip de consolidació d’estructures es va centrar en la zona en major perill de col·lapse, també va intervindre en unes altres del jaciment que havien sigut objecte d’actes vandàlics: una de les labors desenvolupades va consistir en l’eliminació dels grafitis que afectaven algunes de les estructures romanes.
Els treballs de condicionament i neteja van facilitar així mateix la documentació arqueològica de tot el jaciment mitjançant l’ús de tècniques no invasives. Aquests treballs van ser realitzats per la Unitat de Geodetección de la Universitat de Cadis, proporcionant lectures de fins a 2 m de profunditat que reflecteixen l’existència de vestigis arqueològics en la pràctica totalitat del subsòl del jaciment. En alguns casos s’observa la continuïtat de les estructures ja exhumades en les excavacions antigues, mentre que en uns altres revelen la presència de moltes altres que no havien sigut identificades fins hui i que evidencien una ocupació prolongada de tot aquest espai al llarg dels segles. D’aquesta manera, la neteja, consolidació i documentació de les restes ja descobertes, així com la interessant informació obtinguda mitjançant la prospecció geofísica, plantegen un horitzó summament interessant des del punt de vista de la investigació arqueològica en un jaciment privilegiat per a l’estudi de l’època romana. Hem de destacar així mateix el seu gran potencial patrimonial, a causa de l’entitat i bon estat de conservació de les seues estructures.
Orígens del projecte
L’inici de les activitats arqueològiques en aquest jaciment es remunta a la dècada de 1980. Els diferents sondejos realitzats van traure a la llum un destacat centre d’època romana que ocupava una superfície superior als 15.000 m². Les estructures més importants exhumades mostraven una zona dedicada a la producció de vi o oli, estades termals i un conjunt d’estades organitzades entorn d’un pati, a més d’altres estructures no ben identificades. Quan les excavacions van finalitzar en 1990 les estructures exhumades van quedar al descobert, exposades a anys d’abandó i falta de manteniment, a excepció d’una intervenció arqueològica puntual realitzada entre els anys 2010-2011 en una de les zones residencials de la vila.