Les obres que conformen la mostra provenen d’en la seua majoria dels fons de la Col·lecció Art Segle XX al costat de cinc obres depositades per la Col·lecció Ars Citerior i un excel·lent llenç de la Col·lecció d’Art Fundació Mediterrani
El MACA presenta una nova exposició titulada «Ara es va quedar la pressa quieta». Experiències abstractes entorn de Manolo Millares. Aquesta exposició, que romandrà en el museu fins a setembre de 2023 i ha sigut comissariada per Rosa Castells, mostra les obres realitzades en el context més abstracte, des dels pioners de les avantguardes a París als informalistes espanyols, entre els quals destaca l’obra de l’artista canari Manolo Millars, a qui retem homenatge en el 50 aniversari de la seua mort.

Context
La Col·lecció Art Segle XX. Eusebio Sempere i el seu company Abel Martín van aprendre la tècnica de serigrafia a París, en el taller de l’artista cubà Wifredo Arcay. Quan tornen en 1960, introdueixen aquesta tècnica d’estampació a Espanya realitzant bellíssimes serigrafies d’ells mateixos i dels seus amics artistes situats entorn del Museu d’Art Abstracte de Conca. Al principi, Sempere i Martín treballaven junts fins que, a mitjan anys 60, Abel es va convertir en referència de l’ofici de serígrafo, encarregant-se del procés tècnic amb gran qualitat en les estampes i carpetes que eixien dels seus tallers a Conca i Madrid. I així es va convertir en figura clau en la reproducció i difusió de l’art contemporani al nostre país.
La profunda convicció que l’obra gràfica mereixia estatus d’obra original, que posava l’art contemporani a l’abast d’una gran majoria de públic convertint-ho en fenomen de masses i el respecte i entusiasme que tots dos (Eusebio i Abel) professen per l’obra gràfica, enriqueix la pròpia Col·lecció Art Segle XX. Una impressionant mostra de dibuixos, gravats, litografies i serigrafies ve a completar l’extensa nòmina d’artistes imprescindibles que recorren els territoris més suggeridors de l’entramat artístic del segle XX.
Fruit del treball de serígrafo del mateix Abel Martín són les obres pertanyents a la Col·lecció Arts Citerior que es troben depositades en el MACA i que es mostren a la sala: dues obres de Saura, una de Guerrero i dues del mateix Millars.
L’edil de Cultura, Antonio Manresa, ha volgut «convidar als alacantins i visitants a acudir al MACA i revisitar l’obra d’un dels artistes més importants i reconeguts de la segona meitat del Segle XX, sense oblidar-nos de l’extensa nòmina d’artistes rellevants que completen la mostra».

MANOLO MILLARES. Diari d’una excavació imaginària i barroca
Manolo Millares (Las Palmas de Gran Canaria, 1926 – Madrid, 1972) és un dels artistes fonamentals en l’art de la segona meitat del segle XX, protagonista de la renovació dels llenguatges plàstics durant els anys 50 i 60, primer des del grup canari LADAC (Els Arquers de l’Art Contemporani) i després, des del grup El Pas, en la creació del qual participa.
El seu interés per la cultura canària aborigen, l’arqueologia i l’antropologia es manifesta des de les seues primeres pintures emparentades amb el surrealisme, fins a les seues pintures informalistes que van trencar la planitud del llenç. L’experimentació pictòrica amb els bastidors de fusta, la utilització d’una paleta reduïda a tres colors: blanc, negre i roig i la incorporació de la arpillera que cus, estripa i apedaça, mentre desenvolupa una consciència social i política paral·lela a l’esperit de l’època, marca tota la seua producció artística, estripada i, fins a un cert punt, turbadora.
El llenç com a camp de batalla en uns anys ombrívols de card i cendra. La idea de la mort material, la mortalla, les mòmies, les tombes, túmuls i sepulcres, la destrucció mateixa, són essència despullada en la seua obra. Encara que sempre va estar fascinat pel signe i la grafia, cap a 1970 incorpora en les seues obres frenètiques escriptures inventades desenvolupant una estranya cal·ligrafia que passa del grafiti a l’arabesc, amb reminiscències barroques. Amb tinta xinesa i aquarel·la grisa fum, dibuixa sobre papers, deixant volar la seua ploma àgil, escrivint paraules, frases, paràgrafs que recorden la cal·ligrafia del segle XVII, però en les quals no es pot entendre res i menys, el sentit racional del missatge.

Les obres
Són protagonistes de la mostra, una extraordinària arpillera de Manolo Millares pertanyent a la Col·lecció d’Art Fundació Mediterrani de 1962 i la carpeta de serigrafies Descobriments Millars 1671. Diari d’una excavació imaginària i barroca de la Col·lecció Art Segle XX, l’última carpeta de serigrafies realitzada per Manolo Millars abans de la seua mort. Editada pel Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca en 1971 i composta per 12 originals va ser estampada en serigrafia per Abel Martín.
L’exposició, al costat de les obres de Millares, la completen noms tan importants com Joan Miró, Georges Braque, Salvador Dalí, Jim Dine, Max Ernst, Öyvind Fahlström, Jean Fautrier, Sarah Grilo, José Guerrero, Joan Hernández Pijuán, Maryan Punxes, Georges Mathieu, Rufino Tamayo, Joan Ponç, Antoni Tàpies o Antonio Saura.