Després de nou campanyes d’excavacions, el MARQ ha conclòs els treballs arqueològics en el jaciment de Vessants del Castell, a Callosa de Segura. Una inversió de més de 140.000 euros ha permés documentar durant aquest temps nombrosos restes del que en el seu moment va ser una dels llogarets preshistóricas més densament poblades de la província.

L’equip dirigit per Juan A. López Padilla, arqueòleg del MARQ, i Francisco Javier Jover Maestre, professor de Prehistòria de la Universitat d’Alacant, ha finalitzat el projecte, dut a terme durant quasi una dècada, amb el cobriment i protecció de les estructures exhumades en l’enclavament. Un últim pas destinat a salvaguardar les restes encara conservades que han permés recuperar per a l’arqueologia d’Alacant un dels jaciments més rellevants de la coneguda com a “Cultura del Argar”.

Els treballs, iniciats amb unes prospeccions sobre el terreny realitzades al juny de 2012, han comptat des del principi amb la col·laboració de l’Ajuntament de Callosa de Segura i del director del Museu Arqueològic Municipal “Antonio Ballester Ruiz”, Miguel Martínez Aparicio i ha permés investigar una de les societats de l’Edat del Bronze més avançades d’Europa Occidental.

En el seu moment de màxim apogeu, el llogaret de Vessants del Castell va poder arribar a superar les dues hectàrees d’extensió. L’assentament estava organitzat en grans terrasses escalonades, sobre les quals alçaven les seues cases els habitants del poblat, i les datacions realitzades han permés constatar que aquest gran llogaret va començar a ocupar-se cap a l’any 2300 a. C. -poc després que a Egipte s’alçaren les piràmides-, i no es va abandonar fins a quasi 700 anys més tard, – pocs segles abans que Tutankhamon fóra enterrat a la Vall dels Reis-.

Així mateix, s’han descobert fins a nou tombes i les anàlisis que s’estan realitzant permetran saber també les relacions parentals que van poder existir entre ells i la seua procedència. A diferència del que ocorria en altres llocs d’Europa, els habitants de Vessants del Castell enterraven als seus difunts dins de les seues pròpies cases, un costum típic de la cultura argàrica que s’interpreta com una manera que els vius romangueren prop dels seus avantpassats.

Especialment destacat va ser la troballa en 2013 d’unes figurillas de terracota amb forma de bòvids, que van ser objecte d’una xicoteta exposició temporal en el MARQ i posteriorment en el Museu Arqueològic de Callosa de Segura. El conjunt representa una de les poques evidències materials relacionades amb el món simbòlic i les creences en la societat del Argar, que fins ara es considerava una cultura pràcticament iconoclasta.

També els desaprofitaments dels seus menjars han aportat una informació molt valuosa sobre els seus ramats, principalment ovelles, cabres, bous i vaques. En definitiva, un gran apilament d’informació que el MARQ posarà prompte a la disposició de la comunitat científica i del públic en general.