El Museu Arqueològic d’Alacant ha reafirmat el seu compromís de col·laboració per a la conservació i la promoció del santuari de Pla de Petracos en el 40 aniversari del seu descobriment. La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha assegurat que “en aquesta data tan assenyalada, volem manifestar el nostre reconeixement i confirmar el nostre suport al jaciment d’art rupestre més important de la nostra província, que és a més un clar exemple de desenvolupament local i un important enclavament per al turisme d’interior”.

La diputada ha assenyalat que Pla de Petracos “és també un exemple de col·laboració institucional”. La Diputació i l’Ajuntament de Castell de Castells participen conjuntament en les labors atenció al públic, manteniment de les instal·lacions i assessorament tècnic, amb la supervisió del conservador de Prehistòria del MARQ Jorge Soler. Així mateix, la Fundació MARQ contribueix a la difusió del jaciment i el Centre d’Interpretació edita les guies en diferents idiomes, a més de gestionar les visites en coordinació amb el Consistori.

Julia Parra ha reconegut “la labor realitzada per a donar a conéixer la importància del jaciment, on des de la dècada dels noranta la Diputació d’Alacant ha treballat en la posada en valor i en la conservació del conjunt i s’ha anat desenvolupant tota una línia de projectes de la mà de Jorge Soler i del responsable de l’àrea d’Arquitectura, Rafael Pérez Jimenez”.

Des de 1998 s’han dut a terme millores de condicionament per a facilitar l’accés de públic instal·lant primer un clos amb informació i un Centre d’Interpretació de l’Art Macroesquemático, que es va obrir en 2003. Les instal·lacions es van renovar en 2015 per a dotar-les de nous recursos audiovisuals i ampliar l’exposició amb una vitrina que recull rèpliques d’utensilis dels primers agricultors i ramaders aconseguides mitjançant arqueologia experimental. El MARQ va traslladar al seu museu nombroses mostres de Pla de Petracos amb motiu de l’exposició ‘Rupestre. Els Primers santuaris’ en 2018, reconeixent així la seua importància en el marc del XX aniversari de la declaració de l’Art prehistòric de l’Arc Mediterrani Espanyol com a Patrimoni de la Humanitat.

Amb una destacada col·lecció etnogràfica, el Centre d’Interpretació va acollir 1.312 visites en 2019, constituint un reclam turístic per a l’àrea. “Ara, quaranta anys després del descobriment del frontó de Pla de Petracos, és una realitat coneguda i respectada considerada, a més, com una de les expressions més importants del Neolític en la Península Ibèrica”, ha assenyalat la diputada de Cultura.

El jaciment és una les expressions més importants del Neolític en la Península Ibèrica que mostra l’arribada de l’agricultura i la ramaderia a la província a mitjan VI mil·lenni a. C. Petracos va ser un lloc de culte i de trobada, on destaca la figura de l’Abric V.

Al juliol de 1980 Pere Ferrer i Enrique Catalá, del Centre d’Estudis Contestans, van descobrir les pintures rupestres de Pla de Petracos. Van ser estudiades pel professor de la Universitat d’Alacant Mauro Hernández i es van presentar a la comunitat científica en el Congrés d’Art Esquemàtic de Salamanca de 1982. El seu descobriment va contribuir en l’inici de la investigació de l’Art Macroesquemático en la Península Ibèrica.