La setmana passada es va celebrar la quarta edició del Congreso de Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad,, organitzat per la Cátedra Misteri d’Elxde la Universitat Miguel Hernández (UMH). Durant els dies 25 i 26 d’octubre en la Casa de la Festa la trobada es va centrar en els diferents aspectes que afecten i influeixen en el Misteri d’Elx com a Patrimoni Musical en el segle XXI.

Tal com va plantejar Rubén Pacheco, codirector del congrés, “aquest no és un congrés sol per a músics, està obert a tot el públic que estiga interessat en La Festa” i també va apuntar la importància que té el Misteri com a Patrimoni Musical “les melodies, la manera de cantar el Misteri, ha sobreviscut en molt pocs llocs d’Europa, per açò és tan valuós”. La sessió inaugural, realitzada pel propi Rubén Pacheco que és professor en el Conservatori Superior d’Alacant i membre del Patronat del Misteri d’Elx va abordar El Misteri d’Elx com a patrimoni musical.

El tret essencial del Misteri és que és una forma de cantar i transmetre la música de manera excepcional. És una proposta que en la seua part més antiga es basa en peces gregorianes que parteixen de modificacions de les composicions anomenades contrafacturas, on els creadors plantegen noves lletres a partir de la mateixa base musical.

No és música popular encara que les cantaren posteriorment el poble. És música procedent dels cants dels clergues del segle XVI. De fet, es conserva la Consueta de 1709 que va pertànyer a la col·lecció d’una família influent de la ciutat.

Per tant, el MIsteri es va construir sota un arquetip gregorià que per raons derivades de l’Església va deixar d’interpretar-se per eclesiàstics i pas a cantar-la el poble en el segle XIX. Va ser una celebració que es va transmetre de forma oral i al marge de la música acadèmica. La Capella o Capella de cantores del Misteri quasi en aquella època era com un conservatori de l’actualitat.

L’evolució que va assenyalar Ruben Pacheco en la seua conferència arrepleguen les següents etapes:

  1. Origen Gregorià. En la qual els músics que participen modifiquen les lletres originals (contrafactura) o creen composicions o peces a partir de material melòdic existent (centonización).
  2. Apareix la Capella de música en el Segle XIX. El Concili de Trento prohibeix els cants en les esglésies i com a conseqüència desapareixen els drames litúrgics. És en aquesta època on apareix l’Òpera.
  3. Influència de la música escènica del Segle VII. Les figures divines no parlen o canten com els mortals i s’acoloreixen d’una altra forma més excepcional.
  4. Fixació i codificació de canvis. En el segle XVIII es codifiquen els criteris, com el dels cants de María i en els llibrets dels cantores apareixen ressenyats els adorns.
  5. Addicions populars del segle XIX. És en 1835 quan desapareix la Capella professional de música i per tant existeix una decadència tècnica que evoluciona al marge de la música culta
  6. La codificació dels cants entre 1841 i Segle XX. S’arreplega en el llibre de tapes verdes i és el moment on existeix una intervenció d’Óscar Esplá i posteriorment es consolida la partitura d’Alfredo Javaloyes de 1933. És 1960 en el qual el músic alacantí introdueix dos preludis que persisteixen avui dia.

En conclusió, es pot considerar el Misteri com una anomalia històrica que malgrat totes les circumstàncies ocorregudes és una obra patrimonial que ha existit durant tants segles.