Els patrons del Misteri d’Elx Carolina Martínez, María Gertrudis Jaén i Joan Castaño assisteixen a la jornada ‘La participació de les dones en el Patrimoni Cultural Immaterial: situació actual, experiències i perspectives de futur’, organitzada per l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya, i que es va desenvolupar de manera telemàtica.

En la jornada del dimarts els membres del Patronat van participar en la trobada amb la xarrada ‘El paper de la dona al llarg de la història de la Festa o Misteri d’Elx’. En ella, els representants van posar en valor la contribució de les dones al nostre bé Patrimoni de la Humanitat i van explicar la importància de les seues funcions per a la pervivència de l’obra al llarg dels segles.

Martínez, Jaén i Castanyer van recordar que el primer document referent al Misteri del qual es té constància és el testament d’Isabel Caro, membre de la noblesa local, datat el 9 de juliol de 1523. En el document Isabel Caro deixa recollit que posseïa a la seua casa una imatge de la Verge que cada any, en la vespra de l’Asunción, era portada en processó fins a l’església de Santa María i allí se li feia una grandíssima festa i solemnitat. En el testament s’assenyala que en cas que els seus hereus no pogueren fer-se càrrec d’aquesta imatge, es deposite en unes cases de la seua propietat on s’organitze un beaterio de l’Orde Tercer de San Francisco perquè la cuiden.

Precisament són dues dones els qui guarden la imatge en la capella de la Verge de l’Asunción, situada en l’ermita de Sant Sebastià, a partir del segle XVI i fins que és traslladada a Santa María en 1648. No obstant això, la documentació històrica continua fent referència fins al primer terç del segle XIX a beates de Sant Sebastià que visten les Maries, una labor que va continuar en mans de dones i que hui s’integra dins del treball de l’equip general de sastrería.

A partir del segle XVIII es fa ja referència a les cambreres de la Verge en la relació de labors relacionades amb la Festa que en l’actualitat continuen el seu treball de preparació de la imatge. En aquest mateix segle se cita el paper de les dones, costureres de la ciutat, encarregades de cosir el oripell en els aparells aeris i també la palma del Misteri. En aquest últim cas la tradició va ser recollida en el segle XX per les Germanes Carmelites, posteriorment va passar a càrrec del mestre de cerimònies i ara és una dona, Ana Antón, aquesta tasca.

Cal destacar també que costureres de Santa Pola, expertes a cosir veles de vaixell, eren fins a principis del segle XX les encarregades d’apedaçar la lona amb la qual es cobreix la cúpula de Santa María en les representacions.

A partir del segle XX la presència de les dones en la Festa es va anar ampliant a altres àmbits, com el de l’organització. En 1976 la junta rectora del Patronat va incorporar a les dues primeres dones: Carmen Albentosa, que va arribar a ser secretària de l’organisme, i Magdalena Campello, presidenta de la comissió de representacions i actual membre de la junta. A elles es va sumar María Rosa Verdú com a regidora de Cultura i que va ser tresorera de la junta. Actualment 10 dones són membres de la junta rectora, d’un total de 30 components i per primera vegada la vicepresidència l’ocupa una dona, María Teresa Botella.

En les últimes dècades les dones estan presenten en altres treballs de la Festa com el control dels accessos durant les representacions i l’acomodament dels espectadors. També en la formació musical, les xiquetes han passat a formar part del Cor Juvenil, com a part essencial de les activitats musicals, més enllà de les representacions.

També es posa en valor que en l’actual Llei del Misteri, aprovada en 2005 per les Corts, es regula la igualtat d’accés en els organismes que regeixen el Misteri d’Elx. En aquesta norma es va introduir també l’accés de les dones als llocs de Portaestendard i Electes que participen de la representació. En 2006 ja es van incorporar a la terna Maria del Carmen Gómez i Evangelina Rodríguez.

Aquesta incorporació de les dones també es dóna en altres àmbits de la Festa la pràctica de la qual s’ha vingut transmetent de pares a fills. Destaca el cas de Lucía Quiles, primera tramoista i d’Asunción Tormo, que desenvolupa el paper de consueta dins de l’equip de direcció escènica de l’obra.

El Patronat del Misteri d’Elx compta a més amb un pla d’igualtat amb el qual avançar en la incorporació de les dones en els diferents àmbits de la Festa.

La conferència de Carolina Martínez, María Gertrudis Jaén i Joan Castaño ha servit, per tant, per a destacar el paper indispensable de les dones en el Misteri.