L’Ajuntament d’Alacant exposa des d’aquesta setmana en el Museu d’Art Contemporani d’Alacant – MACA – una obra de Juan Genovés com a «Peça Convidada». Relat es pot visitar fins al dia 17 de gener en el MACA i la seua cessió és fruit de la col·laboració de la Regidoria de Cultura amb la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València, institució a la qual pertany l’obra.
Relato (1968) s’ha situat en el MACA enfront d’una altra obra de l’artista valencià, que forma part de la col·lecció permanent del museu: Depassant el límit. L’elecció d’aquesta pintura per a una nova edició del programa d’exposicions «La peça convidada» és un homenatge a Genovés, a la seua pintura i al seu compromís social i polític.
En aquestes dues pintures queda patent fins a quin punt les incisives imatges creades per Genovés han ingressat en el repertori iconogràfic que la nostra contemporaneïtat ha interioritzat col·lectivament per a expressar la violència política. És el Genovés identificat ja des de mitjan anys 60 en la representació de grups d’individus captats amb teleobjectiu, fugint sota el desconcert o el terror. Profundament compromés contra la dictadura militar del general Franco, a Genovés només li interessa un tema que serà recurrent en tota la seua obra posterior: l’home sol i les multituds. L’ésser humà indefens individualment, encara que col·lectivament fort enfront d’un poder políticament repressor.
Relato va obtindre un dels prestigiosos premis Marzotto en 1968. En aquest llenç s’albiren nítidament les troballes que van suscitar l’interés internacional per la seua pintura: la figuració com a manera de transmetre sense ambigüitats semàntiques un fet; la incorporació de l’espai pla i, per fi, l’eminent caràcter narratiu, seqüenciat i modular de la representació. La narració, alguna cosa que passa i desapareix deixant a penes unes petjades, es plasma com si es fóra observada a través del teleobjectiu o visor, no de l’artista o de l’espectador, sinó del poder, de l’aparell coercitiu del terror. Impregnada de cultura cinematogràfica i literària, la mirada de Genovés dóna compte de la condició humana enfront de l’opressiva presència del poder.
Rebasando el límite, 1965 respon al profund canvi experimentat per Genovés entorn de 1964 quan l’artista es planteja fins i tot deixar la pintura. Decebut del món artístic decideix participar activament en la lluita política antifranquista clandestina; supera la crisi estètica en la qual s’havia sumit i en 1965 torna a pintar. Aquesta obra és un dels vint treballs-estudis sobre paper que l’artista va realitzar per a tres llenços de gran grandària que va titular Quatre fases entorn d’una prohibició. Està resolta amb un llenguatge minimalista, només amb grisos, blancs i negres, amb les masses de llum i d’ombra ben organitzades i amb la utilització de la tècnica del estarcido.
Amb «La peça convidada» el MACA acosta al públic obres temporalment cedides per altres institucions que en el Museu adquireixen un nou significat en ser presentades com una exposició d’una sola obra en relació amb el context de la col·lecció permanent.
En aquest cas s’ha realitzat gràcies a la cessió temporal d’una obra que pertany a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, una col·lecció peculiar i atípica que, composta per un total de 520 peces, està centrada en artistes la manera d’expressió de les quals artística és la figuració i el realisme mentre la seua intenció i contingut ideològic és sempre la crítica, la dissidència i el compromís. Formada per Jesús Martínez Guerricabeitia, va ser donada a la Universitat de València en 1999.
Comentarios