El Museu de Col·leccions Naturals de la Universitat d’Alacant ha aconseguit el guardó en la categoria especial de Projecte Internacional en els Cid Awards de Coverings , la fira nord-americana de taulells i pedres. La fira Coverings atorga anualment els Coverings Installation and Design Awards (CID) que premien aquelles obres excel·lents tant en el disseny com en l’ús i la instal·lació de peces ceràmiques o de pedra en qualsevol part del món.

El reconeixement de Coverings per al projecte de la Universitat d’Alacant s’uneix a la llarga llista de guardons acumulats els últims anys en què ha sigut finalista en l’última edició dels Premis Ceràmica d’Arquitectura i Interiorisme que organitza anualment l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER); nominat als premis Obra de l’Any Oda 2020 i a l’Edifici de l’any 2020 per Archdaily i catalogat per la monografia d’Arquitectura Viva com un dels projectes més importants de 2018.

El projecte naix de la reforma, adequació i rehabilitació d’un dels edificis més antics i primigenis de la Universitat d’Alacant amb l’objectiu d’allotjar i exposar les seues Col·leccions Naturals. Compostes per una composició taxonòmica i faunística d’un gran valor que té amb espècies úniques, fenotips, etc., d’un valor ecològic incalculable, i la investigació, custòdia i protecció del qual ha sigut desenvolupada per la Universitat durant dècades.

L’edifici per a allotjar les Col·leccions Naturals de la Universitat d’Alacant forma part del conjunt de pavellons militars que, a l’entorn de finals dels anys 30 i principis dels 40 del segle passat, donaven servei i suport a l’aeròdrom de Rabassa, inaugurat el 1919. L’actuació de rehabilitació sobre el denominat «centre històric del campus», és un dels eixos de la política d’espais de l’equip de Govern de la Universitat d’Alacant que ha coordinat la directora del Secretariat de Desenvolupament de Campus del vicerectorat de Campus i Tecnologia, Elia Gutiérrez Mozo.

Descripció del projecte

La intervenció s’ha fet en dos edificis annexos, un d’aquests dels anys 40, que ocupava la biblioteca d’Educació, i un altre, annexat en els anys 70, que comptava amb usos polivalents, principalment laboratoris.

El projecte realitzat per COR Asociados Arquitectos, titulats per la Universitat d’Alacant, desenvolupa dues estratègies arquitectòniques al mateix temps, una per a cadascun dels dos edificis existents que formen part de la intervenció: l’antiga nau dels anys 40 amb coberta de dos vessants, que es converteix en la sala d’exposicions i d’interpretació dels fons; i l’edifici racionalista que passa a albergar els laboratoris i els espais d’investigació.

Com expliquen els artífexs, en la intervenció feta es va optar per reconstruir i adequar els exteriors de la nau sense alterar-ne la tipologia i els sistemes constructius, i es va prestar una atenció especial a no variar la seua escala amb el canvi de coberta i reproduir-ne els adorns”. A l’interior compta amb un sistema tridimensional d’emplafonats de fusta d’eucaliptus apegats a la cara interior de la nau tant en les façanes com en les cobertes. Aquesta pell interior vol generar un espai ingràvid, assossegat, càlid, alhora que net i lluminós, asseguren.

Els emplafonats se suspenen sense tocar el paviment de marbre blanc i la il·luminació artificial desmaterialitza i segmenta l’espai de la nau», descriuen i asseguren que han cercat «una reinterpretació i actualització de les atmosferes dels museus clàssics de col·leccions naturals, travessada diagonalment per una passarel·la lleugera que desequilibra l’espai i la simetria d’aquest.

Aquest espai interior té dos apèndixs. El primer és un element ceràmic brillant que configura l’entrada principal que arreplega els visitants i els acompanya a la sala. I el segon és una gran finestra en l’eix oest que permet les mirades des de l’exterior, des d’un dels carrers per als vianants més transitats a la Universitat i que novament té la voluntat de fer transparent a tots els universitaris el que ocorre dins de la sala.

En l’edifici racionalista s’organitzen les estades tècniques d’aquest complex, per la qual cosa els requeriments tecnològics dels laboratoris agafen protagonisme, i se solidifiquen en uns interiors reprogramables, durs i lluminosos i un exterior que es difumina amb una gran gelosia ceràmica.