El Museu de la Universitat d’Alacant va inaugurar el dimecres 25 de setembre l’exposició “Residències Plus” en la cinquena edició d’aquesta, amb els projectes artístics que els sis artistes seleccionats en aquesta convocatòria del 2019 han desenvolupat després de dues setmanes de treball el mes de juliol.

Helena Aguado i Manuel Sanz (Col·lectiu DD Marte), Ana Pastor, Luisa Pastor, Víctor Llanos i Abel Jaramillo, són els artistes protagonistes d’aquesta edició i les seues propostes artístiques podran veure’s fins al pròxim 10 de novembre. Els residents d’enguany han mantingut trobades amb diversos especialistes en art i artistes, com la comissària d’exposicions Diana Guijarro, els artistes Lidó Rico i Zuazo, i les galeristes M. Ángeles Sánchez Rigal (Galeria Artnueve) i Begoña Martínez Deltell (Galeria Aural).

El Museu de la Universitat d’Alacant, fidel al compromís que té per la promoció i la difusió de l’art contemporani, va llançar l’any 2015 la convocatòria pública PLUS, un programa de residències artístiques de creació i investigació amb l’objectiu de seleccionar un grup d’artistes per a desenvolupar un projecte artístic dins de les instal·lacions del MUA, que convertisca el museu en un espai referent de creació, viu i dinàmic, que aposta per les noves manifestacions artístiques.

Els projectes

INTER-FAZ

DD MARTE (Helena Aguado / Manu Sanz) Aquest projecte naix a partir de la inquietud davant del desenvolupament exponencial de realitats fictícies en el món virtual, que se solapen sobre els fets objectius i els oculten. A través de les xarxes socials hem deixat de relacionar-nos físicament per a fer-ho virtualment. La frivolitat portada a l’extrem edulcorat dels filtres, qüestiona la visió subjectiva de qualsevol circumstància exposada. En aquestes escultures l’espectador interactua amb les obres de forma conscient i inconscient, i forma així una relació amb l’avatar (objecte i subjecte). Es plantegen espais de trànsit que conviden a endinsar-se en un món paral·lel en el qual s’incite a la reflexió. Es relaciona aquest espai físic amb els espais virtuals; les xarxes socials; les noves fronteres entre l’àmbit privat i l’àmbit públic; i la confusió generada per l’ocupació massiva d’informació poc fiable o completament falsa.

TODO ESTÁ PASANDO

Abel Jaramillo

Todo está pasando tracta les interferències i relacions entre text, imatge i cos a partir d’un guió de cinema i la seua pel·lícula homònima: Le Camion (1977) de l’escriptora i cineasta francesa Marguerite Dures. El projecte planteja un film expandit i disseccionat, que excedeix els límits cap al cos i l’objecte. En aquesta línia, el projecte tracta de compondre un film més enllà de la imatge en moviment, on elements escultòrics i objectuals formen parts de la pel·lícula, i també textos i instal·lacions, que provoquen un acostament a la idea de cinema que es desprèn de la pantalla i es desplega en altres estructures.

INTER-SER

Ana Pastor

Artista alacantina formada entre Alacant i Londres, la seua obra segueix dues línies d’investigació que parteixen de l’angoixa existencial i es bifurquen en la crítica cultural a l’imperatiu de la felicitat i en la cerca de la identitat individual. Des d’un punt de vista existencialista i ateu, la seua exploració sobre la identitat s’ha basat en aspectes físics, fisiològics i psicològics, i adopta el cos humà com a referència i material de treball. En el projecte Inter-ser que desenvolupa en la Residència PLUS, treballa amb el microbioma, el conjunt de bacteris que poblen el nostre organisme i que quasi tripliquen en nombre les nostres cèl·lules. Un treball interessant on amb vídeo i material de laboratori Pastor mostra d’una manera alhora pràctica i poètica l’abast dels nostres contactes diaris i com en produir-se l’intercanvi bacterià ens «contaminem» els uns dels altres i acabem, més que sent, «inter-sent». Més informació en www.anapastorarte.com

TOTS SÓN TROFEUS DE CAÇA FURTIVA

Luisa Pastor

Aquest treball parla de la petjada que deixa l’animal en el mercat il·legal del nou colonialisme capitalista. Ara, la forma corpòria de l’animal es converteix en un trofeu que té el seu valor en or –signe de la mercaderia i de la seua forma de representació– que impulsa el perfecte funcionament del sistema hiperconsumista del comerç il·legal. Així, la seua intenció és treballar la figura de l’animal com a metàfora, amb la finalitat d’analitzar les relacions de poder que motiven l’espoliació, la colonització, la caça furtiva i l’esclavitud com a característiques del món contemporani.

EL ARGONAUTA

Víctor Llanos

El plàstic suposa al voltant del 10 per cent de tot el fem que produeix la humanitat, i no obstant això, a diferència de la majoria de deixalles, és un material obstinadament durador. Els plàstics afecten des de fa molts anys el sistema endocrí humà i animal que també regula l’aparell reproductor. La proposta posa de manifest la realitat en la qual seguim amb el plàstic, dins i fora del nostre organisme. Es proposa una estructura arbòria i articulada que adopta la configuració d’un fàsmid i que desenvolupa la seua activitat en l’espai urbà de la ciutat.