El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) va inaugurar aquesta setmana dues noves exposicions: Indústries, de l’arquitecte Javier García-Solera i Situació Límit de María Dolores Mulá.

La primera cita inaugural va tinde lloc el dijous 30 de gener a la sala el Cub del MUA, amb l’obertura d’Indústries de Javier García Solera que romandrà oberta al públic fins al 15 de març. Aquesta exposició pretén ser una reivindicació de l’obra com a indústria, com un lloc on es fa realitat el que fins ara només ha sigut possible en el pensament i on es produeix la fabricació de l’arquitectura. I de la convicció que tota arquitectura és un fet col·lectiu. El conjunt d’obres que s’exhibeixen en aquesta mostra, desenvolupat al llarg de trenta anys, presenta un recorregut amb un arbre genealògic que seria impossible dibuixar. Un nombre incomptable de professionals, industrials, tècnics i operaris de tota mena d’oficis i capacitació han sigut ací des del principi –en la indústria, l’obra o el taller– i han contribuït a donar-los forma. Aquesta mostra vol ser un reconeixement agraït a tots aquests. I és també un elogi a la formació politècnica com a compendi de sabers necessaris per a escometre no sols la materialització, sinó el mateix pensament de l’arquitectura.

El divendres 31, va ser el torn de María Dolores Mulá i la seua exposició Situació Límit a la sala Cool del MUA (fins

Situació Límit

a l’1 de març), comissariada per María Marco. La mostra parteix d’una experiència personal tràgica. L’aneurisma d’un familiar que provoca una primera sacsejada emocional i un interès per conèixer tot el misteri que subjau en la nostra anatomia. Un tall en canal que trau a la llum la bellesa interior del cos humà, la seua perfecció, fragilitat i grandesa. L’espai expositiu s’estructura en tres instal·lacions. La primera d’aquestes arreplega 120 sobres del Parlament Europeu amb diferents punts rojos. El punt és l’inici, la vida. El roig simbolitza el dolor. El patiment particular porta a una reflexió sobre una situació social i política més general. Milers de persones creuen la mar, sacsejats i arrossegats per les seues aigües, entropessen amb la incomprensió de la vella Europa. De la mateixa manera, el roig fa al·lusió al gemec de la terra, de les mars, per la seua lenta, però constant destrucció. En la segona part, el color blanc n’és el protagonista. Un llit blanc sobre la qual es vessen paraules blanques. Aquest apartat fa al·lusió a la vulnerabilitat de l’ésser humà davant de la malaltia. Por, desconeixement, impotència, pensaments que s’estenen sobre el llit, pensaments constrets en una urna de cristall. L’última de les instal·lacions està presidida per un gran cor roig del qual parteixen una sèrie de fils a manera d’artèries que s’entrellacen els uns amb els altres, fet que permet a l’espectador introduir-se en el misteri i la bellesa d’aquest òrgan perfecte. Art i vida s’uneixen en una lluita per la supervivència des del punt de vista físic i emocional.

Dolores Mulá crea en «Situació límit» a partir del patiment, traient d’aquest la força per a continuar creant i treballant les emocions a través de les diferents tècniques que utilitza: la pintura, el dibuix, el gravat i el teixit.