La Càtedra Iberoamericana ‘Alejandro Roemmers’ d’Indústries Culturals i Creatives (IARICC), amb seu en la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Oriola (UMH), ha aconseguit la incorporació del Palmerar oriolà a l’Itinerari Europeu de Jardins Històrics (IEJH). La sol·licitud, presentada en data 5 de setembre de 2022 a l’òrgan responsable d’aquest reconeixement, porta la signatura de l’alcaldessa, Carolina Gracia, i l’expedient compta amb sengles informes dels experts José María Lozano Velasco -doctor arquitecte, catedràtic de la Universitat Politècnica de València, membre del Consell Valencià de Cultura- i Miguel Agulló Velasco -president del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Graduats d’Alacant, especialista en jardineria-, així com un dictamen jurídic redactat pel doctor Juan José Sánchez Balaguer, codirector de la Càtedra IARICC.
El IEJH va ser reconegut com a Itinerari Cultural del Consell d’Europa a l’octubre de 2020, un reconeixement que posa en valor el patrimoni històric, artístic, social i natural dels jardins certificats per aquest organisme. La xarxa Itinerari Europeu de Jardins Històrics està constituïda actualment per 32 membres que gestionen 48 jardins en diferents països europeus.
La Carta de Florència de 1981, adoptada per ICOMOS en 1982, defineix un jardí històric com “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic. Com a tal és considerat com un monument. El jardí històric és una composició arquitectònica els components de la qual són principalment vegetals i, per tant, vius, cosa que significa que són peribles i renovables. Així, la seva aparença reflecteix l’equilibri perpetu entre el cicle de les estacions, el creixement i la decadència de la naturalesa, i el desig de l’artista i artesà de mantenir-la permanentment inalterada”.
Els jardins històrics han donat forma a la cultura i identitat europees al llarg dels temps. La seva relació amb llocs de gran importància com a dominis reals, unitats urbanes, monestirs, viles, residències burgeses i grans centres decisionales ha estat molt estreta. Les configuracions dels jardins i paisatges han estat transmeses d’una regió a una altra a Europa, contribuint al desenvolupament de professions entorn del paisatgisme, l’enginyeria i les tècniques de jardineria. Han estat, a més, llocs d’inspiració per a grans artistes i esdeveniments tradicionals de la societat.
A través dels seus paisatges i espècies vegetals, els visitants que recorren l’Itinerari Europeu dels Jardins Històrics poden apreciar diferents expressions de la creativitat humana que llancen una nova llum sobre les identitats i intercanvis mutus que conformen la nostra diversitat cultural. La visita als jardins històrics és una experiència de diversos nivells que contribueix a edificar la consciència social sobre la importància del medi ambient natural per a les generacions actuals i futures.
Des del començament de la jardineria a Europa, els Jardins Històrics han transmès un missatge d’unitat més enllà de les fronteres polítiques, lingüístiques i fins i tot climàtiques. En diferents moments de la història, la cultura del jardí s’ha establert, i les plantes, hàbits de cultiu i formes de parterres, s’han convertit en una prova vivent d’una cultura europea comuna. La presència avui dia de plantes i estètiques similars són algunes de les característiques que comparteixen els jardins, parcs i unitats paisatgístiques per tot el continent. Els jardins històrics són també un mitjà de preservació de coneixements de jardineria centenari, transmesos de manera oral i a través de llibres i enciclopèdies; i constitueixen una referència per a jardiners i paisatgistes del món contemporani.
Un dels principals objectius de l’associació que agrupa els Jardins Històrics Europeus és compartir i desenvolupar projectes conjunts de recerca i d’innovació que generin un patrimoni de coneixement global. En aquest sentit, es destaquen els projectes promoguts pels propis jardins, com és el cas del projecte Olmos Life on Aranjuez (Espanya) està plantant 3.000 oms vacunats contra la grafiosis, una experimentació que després permetrà exportar-los a altres parcs europeus. També cal destacar el projecte Citri et Aurea, desenvolupat a partir de la col·laboració entre el Jardí Històric Bóboli a Florència i Els Jardins del Museu del Palau Rei Joan III en Wilanow, en el camp de les col·leccions històriques de cítrics.
La certificació «Itinerari Cultural del Consell d’Europa» és una garantia d’excel·lència. Les xarxes -en aquest cas de la de Jardins Històrics- implementen activitats innovadores i projectes que pertanyen a cinc camps d’acció prioritaris: cooperació en recerca i desenvolupament; millora de la memòria, la història i el patrimoni europeu; intercanvis culturals i educatius per a joves europeus; la pràctica cultural i artística contemporània; turisme i desenvolupament culturals sostenible.
Una Ruta Cultural del Consell d’Europa és un projecte de cooperació en l’àmbit del Patrimoni Cultural Europeu, l’Educació i el Turisme, dirigit al desenvolupament i promoció d’una o diverses rutes basades en una sendera històrica, un concepte cultural, un individu o un fenomen amb importància i significació, tendint a la comprensió i el respecte dels valors europeus comuns. Pot ser una ruta física o una xarxa de llocs patrimonials.
Per mitjà del seu programa, el Consell d’Europa ofereix un model per a la gestió cultural i turística transnacional, i permet sinergies entre les autoritats nacionals, regionals i locals, així com entre una àmplia gamma d’associacions i actors socioeconòmics. Aquest organisme ha destacat el valor històric, artístic i social dels jardins en la Ruta Europea de Jardins Històrics i el seu valor transfronterer que reflecteix la identitat dels països i regions europeus al llarg dels segles, així com el seu objectiu comú de crear una millor vida i paisatge. Actuen com un pol d’atracció i de generació d’activitat turística per les zones on estan situats oferint, en el moment actual, una opció d’oci cultural i natural plenament segura atès que es pot gaudir a l’aire lliure i sense aglomeracions. En xifres, aquests parcs acullen cada any més de 14 milions de visitants, 1,5 milions de quals participen en les més de 500 activitats organitzades -esdeveniments, activitats de recerca, educatives, culturals i socials- en aquests espais. Els ingressos generats per aquests parcs i jardins són més de 60 milions d’euros anuals.