L’escriptora alacantina Elia Barceló (Elda, Alacant, 1957) ha obtingut el Premi Nacional 2020 de Literatura Juvenil i Infantil per la seua obra L’efecte Frankenstein (publicat per Edebé). El Jurat ha motivat la seua proposta “per la seua prosa fluida i madura, la seua trama perfectament encaixada fins al final, i uns personatges que evolucionen al llarg de la història i estan dotats d’una profunditat que els fa creïbles”.
En conéixer la notícia, la vaig cridar per a felicitar-la i li vaig preguntar que sentia i em va contestar: “Ha sigut totalment inesperat, una enorme sorpresa i un honor que encara no acabe de creure’m. És també un gran esperó per a continuar donant el millor de mi mateixa en cada novel·la i relat que escric. Estic immensament agraïda per això”.
És una autora traduïda a dènou idiomes, amb diversos best sellers internacionals en el seu haver, com El secreto del orfebre. El vuelo del Hipogrifo, Disfraces terribles que combinen elements de la novel·la de misteri i del gènere negre amb històries realistes. Aquesta mescla de gèneres, juntament amb un exquisit treball d’ambientació històrica i creació de personatges, és la seua marca de fàbrica. Considerada una de les escriptores contemporànies més versàtils en llengua espanyola, li l’ha arribada a dir «la dama dels mil mons». Es va doctorar amb una tesi sobre els arquetips del terror en els relats de Julio Cortázar, publicada originalment a Alemanya amb el títol de la inquietant familiaritat i reeditada per l’editorial Caçador de Rates com Cortázar vist per Elia Barceló. És considerada una de les tres autores de ciència-ficció més importants en llengua espanyola.
Obren en el seu poder diversos premis al llarg de la seua ingent carrera literària:
Premi Ignotus al millor compte de ciència-ficció en 1991: La estrella
Premi TP d’or de literatura juvenil en 1997 i 2006
Premi Internacional de novel·la curta de ciència-ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya (Premi UPC) 1993: El mundo de Yarek.
Premi Celsius en 2014: Hijos del Clan Roig
Premi de la Crítica Literària Valenciana, en 2016, pel seu llibre La Maga y otros cuentos crueles.
Premi Ignotus al millor compte en 2018: Humo y espejos
Premi Edebé de literatura infantil i juvenil, pel El caso del artista cruel (1997), El almacén de las palabras terribles (2003), Cordeluna (2006), Por ti daré mi vida (2015) y El efecto Frankenstein (2019).
Premie Kelvin 505 de millor novel·la juvenil original en castellà publicada per primera vegada a Espanya, atorgat pel Festival Celsius 232 en 2020, per El efecto Frankenstein.
Ha cultivat els gèneres de ciència-ficció, fantasia, novel·la negra i novel·la realista. Les seues obres han sigut traduïdes a diversos idiomes i diverses d’elles s’han reeditat: El secreto del orfebre, Las largas sombras, Consecuencias naturales.. Entre les seues obres més recents es troben El color del Silencio, El eco de la piel y El efecto Frankenstein.
En una ocasió va indicar que escrivia ciència-ficció “perquè és l’únic gènere que aporta i tracta temes nous en la literatura, a més d’usar els de sempre. Em sembla que és un magnífic terreny de proves per a reflexionar sobre nosaltres, els éssers humans, el nostre present i el nostre possible futur. A més ofereix aqueixa sensació de sorpresa sense límits, de veure les coses d’una manera totalment nova. No és que només m’interesse la ciència-ficció, però sí que és un dels gèneres que més estima; i també va ser el que em va marcar en la meua infància, en els meus primers passos de lectora. Vaig descobrir molt prompte les immenses possibilitats de la ficció especulativa, em va meravellar el descobriment i sempre torne al gènere buscant aqueix enlluernament que, lògicament, no sempre es dóna perquè no totes les obres són excel·lents”.
La seua última novel·la, La noche de plata, que sale a la venda el pròxim 15 d’octubre, publicada per Roca Editorial igual que El color del Silencio i El eco de la piel. Es tracta d’una novel·la negra amb “una trama policíaca, situada en un món ple de quotidianitat però mai trivial, amb una protagonista forta i autèntica”
La seua protagonista en paraules de l’autora “Carola Rei Roig és, com moltes dels meus protagonistes, una dona de més de seixanta anys que està arribant al final de la seua vida laboral i es planteja d’una banda el que ha fet fins ara, fent balanç de la seua existència, de les seues decisions, del bo i el dolent, i d’altra banda, el futur que s’obri davant ella i que, si fem cas a les estadístiques, pot ser tranquil·lament de 25 anys (que és, més o menys, l’extensió entre acabar l’institut i arribar a la primera crisi existencial, amb tota l’època dels enamoraments, la universitat, el començar a afermar-se en el món laboral, els fills i la criança dels fills fins a l’adolescència d’aquests). Vull dir, que 25 anys són moltíssims i donen per a moltíssim, però quan aqueixa fase va dels 60 als 85, quasi tothom pensa que aqueixa etapa ja no val la pena i, sobretot, que no és novel·lable, que no li interessa a ningú. Jo discrepe. Som moltes les dones (i els homes) en aqueix grup d’edat i també volem històries protagonitzades per gent que té els mateixos problemes, esperances, somnis, etc. Carola és comissària de policia, té molta experiència del món, ha patit, ha sigut feliç, s’ha enamorat dues vegades, s’ha divorciat, ha tingut dos fills, ha enviduat… i té un gran dolor en el seu passat, però continua sent una dona valenta, positiva, amb ganes de fer alguna cosa que valga la pena amb els anys que encara té per davant. El que li passarà a Viena, en aquesta novel·la, la va posar a prova i farà que isquen a la superfície moltes coses que tenia enterrades, però també que aprenga realment qui és ella i la gent que l’envolta”.
Com veieu la premissa de la novel·la és molt atractiva, com no podia ser d’una altra forma.
Comentarios