El Sender de Gran Recorregut de la Muntanya d’Alacant es pot recórrer, des d’ara, també de forma virtual gràcies a Google Maps, la Universitat d’Alacant i els diferents grups i centres excursionistes de la província que ho han fet possible. A través de la pàgina web del SenderGR hom pot accedir a més de 750 quilòmetres de rutes de camins, sendes i cims de les muntanyes d’Alacant que han sigut digitalitzats gràcies a la col·laboració entre el gegant tecnològic, la UA i els voluntaris que s’hi han prestat.

El projecte, que ja es troba disponible en Internet, permet a qualsevol persona amb un ordinador, un mòbil o una tableta visitar de forma virtual més d’una cinquantena de cims, paratges excepcionals o les instal·lacions científiques que la UA té a diferents punts del territori amb una gran qualitat gràcies al dispositiu que Google ha prestat a la Universitat d’Alacant per a poder fer els enregistraments.

El Sender de Gran Recorregut de la Muntanya d’Alacant és un projecte de la Universitat d’Alacant amb finalitats educatives. Té un total de 34 etapes, 631 quilòmetres, amb un desnivell de 26.400 metres i travessa les comarques del nord de la província d’Alacant. Una proposta de la UA per a caminar, per a aprendre i descobrir, per a conèixer i valorar profundament el paisatge, el patrimoni i el territori que ara també es pot viure a través del Google Maps després d’un treball ingent que s’ha desenvolupat in situ al llarg de cinc mesos i en el qual han participat més d’un centenar de persones.

Per a poder dur a terme aquest projecte s’ha emprat un dispositiu de Google, conegut com a trekker, que està format d’una motxilla amb bateries, un ordinador, un màstil i 15 càmeres que permeten capturar imatges en 360 graus. El sistema captura les 15 imatges simultàniament cada 2 segons. Els voluntaris han carregat el trekker durant més de 750 quilòmetres al llarg de cinc mesos en el que ha esdevingut un treball ingent per a aconseguir enregistrar la totalitat del sender i els detalls més rellevants que hom hi pot trobar.

El projecte permet visitar virtualment cims com l’Aitana, el Montgó, la Penya Migjorn, el Puig Campana, el Morro Blau, el Pla de la Casa, el Benicadell o el Montcabrer i també paratges excepcionals que trobem al llarg del recorregut com Sa caseta des Moros, el Barranc de l’Infern, el Castell d’Aixa, el Penyal d’Ifac, els Arcs d’Atanços, la Cava Gran, les Fonts de l’Algar o els castells de Penàguila, Seta, Perputxent o d’Ambra entre molts d’altres indrets. El recorregut pel sender també ens pot dur a instal·lacions de la Universitat d’Alacant com són el Jardí Botànic de Torretes, l’Estació Científica de la Font Roja, el jaciment arqueològic de l’Alcúdia o el CIMAR (Centre d’Investigació Marina).

Els treballs d’enregistrament es van dur a terme entre el mes de novembre de 2017 i l’abril de 2018 amb més de 90 dies d’eixides a la muntanya amb el trekker. Jornades en què els portadors van haver de «jugar a amagar-se amb la meteorologia», com expliquen els coordinadors del projecte, «en més d’una ocasió ens va sorprendre una tempesta al mig de la muntanya. Això ens obligava a abraçar-nos la motxilla, tirar-nos una capa per damunt i esperar que passara la tempesta». El treball no ha estat exempt de dificultats, així, els coordinadors recorden que «el dia que més fred vam patir va ser a Banyeres, vam començar a gravar a la Font del Molí amb cinc graus negatius».

Les jornades, amb etapes de fins a 20 quilòmetres en un dia, esdevenien autèntics reptes ja que els portadors del dispositiu havien de caminar a soles, fent els relleus cada 4 quilòmetres, amb una persona per davant que reconeixia el terreny per a avisar dels punts complicats, ja que desplaçar-se amb el trekker i mantenir l’estabilitat no és una feina senzilla.

El projecte s’ha dut a terme sota la coordinació de la Universitat d’Alacant i amb la col·laboració «fonamental» de diferents grups excursionistes i senderistes de la província d’Alacant, «sense les aportacions dels clubs, simpatitzants i col·laboradors no hauríem pogut fer realitat aquest projecte» afirma Juanfran Pérez, qui destaca l’aportació de Carlos Sobrino, tècnic de senders i escalador, «ja que el coneixement tècnic que té ha sigut fonamental».

Els clubs han sigut una de les parts més importants del projecte, «són, sense cap mena de dubte l’actiu més important per a fer realitat el projecte», assenyalen els coordinadors, que recorden que «el seu coneixement del territori era clau per a fer que les gravacions foren un èxit i el seu suport logístic imprescindible». I també han volgut destacar la feina continua que fan «la seua tasca a la muntanya és poc coneguda, però són els responsables principals de fer neteja o recuperar camins i teixir xarxes socials, tot de forma altruista» i també en el camp de la formació, educació i conscienciació «amb les escoles de muntanya que organitzen per als més menuts».

Inicialment, la idea era enregistrar una part del sender «no més de 15 cims«, però a mesura que avançaven els treballs van modificar l’objectiu per a esdevenir molt més ambiciós fins a cobrir la totalitat del Sender de Gran Recorregut de la Muntanya d’Alacant.

A banda del projecte del Sender de Gran Recorregut de la Muntanya d’Alacant, al Google Maps es poden trobar d’altres iniciatives semblants a l’Estat, com el Camiño dos Faros, Mon Pindo, el Caminito del Rey, la Sierra Mágina, Parcs Naturals de Catalunya, indrets destacats de Catalunya o la Sierra de Guadarrama.