Per què aqueix menyspreu a la novel·la romàntica? Per què considerar aquest gènere com a inferior a la resta? Si ho pensem bé en la majoria d’aquestes narracions es parla de l’amor: la pèrdua d’aquest, el primer amor, l’amor desdenyat, l’amor desmesurat, l’amor adúlter. La meua opinió sobre aquest tema és que a Espanya quan estem parlant de novel·la romàntica en el que pensem és en la novel·la rosa, les famoses novel·letes de Corín Tellado, dedicades a les dones i que bevien de l’adoctrinament que es realitzava en l’educació de les xiquetes: l’home té la raó, el teu objectiu és casar-se, ser bona mestressa de casa i tindre fills, ser obedient i molt afectuosa i, per descomptat fidel. No importaven els desitjos d’elles, si no era el casar-se i el tindre fills, i si no seguien la ruta marcada es convertien en pàries. Les protagonistes d’aquestes novel·letes eren pobres, la majoria de les vegades, però com complien tots els requisits a dalt indicat, després de patir, rebien la corresponent recompensa: es casaven amb algú ric (el príncep dels contes) i eren feliços per sempre.

Ara, per sort per a nosaltres, la societat ha canviat i les novel·les romàntiques també. Els seus personatges femenins són forts i es troben en igual de condicions amb les seues futures parelles, treballen i són independents, tenen conflictes i al final troben l’amor. Jo vaig arribar tard al gènere romàntic i el vaig fer per curiositat. Els seus arguments són tan vàlids com els de qualsevol altre gènere però la trama principal és l’amor amb final feliç. La majoria de les quals he llegit fins hui són molt entretingudes i estan tan ben escrites com les de qualsevol altre gènere. El que és predictible serà el final feliç, però fins a arribar a això els personatges patiran i no sols la dona protagonista.

Dins de la novel·la romàntica estan els subgèneres: n’hi ha juvenils, eròtiques, paranormals (són en les quals intervenen personatges com a vampirs, homes-llops…), històriques, ciència-ficció o fantasia. El ventall és molt gran i hi ha per a tots els gustos. Però és que, a més, malgrat no donar-li molta importància, mou una gran facturació i en les editorials s’acarona el producte ja que el seu ampli públic, femení en la seua majoria, és d’una franja d’edat des dels 20 als 60 anys, tenen estudis i criteri a l’hora de triar el que volen llegir, són fidels als autoresa que els agraden i lligen una mitjana de 4 llibres al mes.

Quant a la meua experiència personal, vaig començar a llegir aquest gènere amb les novel·les romàntiques paranormal (amb vampirs) fins que vaig ser a la primera trobada de Novel·la Romàntica d’Alacant, ja fa uns anys, i no sols vaig conéixer a moltes autores i a un autor, Leo Mazzola que va ser l’organitzador de tal esdeveniment que es va tornar a celebrar a l’any següent. Doncs bé, a partir d’aqueix moment he conegut diverses escriptores, a les quals seguisc, i ací, a la província d’Alacant, tenim diverses de gran qualitat i que han publicat i publiquen en les grans editorials, i no vull acabar aquest article sense esmentar-les i citar alguna de les seues novel·les que, per descomptat, he llegit.

Arlette Geneve, d’Elx, té novel·les històriques, dins de la romàntica, com “Vindicatio” (en l’antiga Roma), “Inmisericorde”, “El carcelero de Isbiliya” (finalista premi Planeta), i les més recents “Lady Penword” i “Lady McGregor”.

Mar Cantero, establida a Altea, té una obra heterogènia de la qual destaquen diverses novel·les romàntiques com “Las chicas del Club Belly Danse” i “Reset Love”, de ciència-ficció.

Bela Marbel, resident a la Vila Joiosa, amb novel·les com “Mi tierra eres tú”, “Te tengo en mi piel”, “Espirales en el ombligo”.

I d’Alacant, Patricia A. Miller, amb novel·les molt actuals, en llocs llunyans, i dones amb professions interessants“Flores de Invierno”, “El infierno en tus ojos”, “Nunca serás agua”, totes elles publicades en Versatil.

Però també hi ha algun escriptor com Leo Mazzola, que en l’actualitat resideix a la nostra ciutat, i té novel·les tan interessants com  “Atrapada en Venecia” y “Sueños de Luna”.

En fi, que la novel·la romàntica és un gènere entretingut i per a tots els gustos i no val dir que no t’agrada si no l’has llegida.