Esther Díaz Fernández és una gran veu. La seua trajectòria demostra el gran nombre d’iniciatives que ha emprés i on s’ha construït.

També, per la seua professió, és una gran mestra especialitzada en moltes disciplines com són la Matemàtiques i Ciència, l’Educació Física i l’Educació Musical en la qual en actualitat dedica quasi tot el temps.

En la seua família no és realment una “bestiola estranya” perquè sap que a la seua àvia li agradava la música i tocava instruments, encara que mai la va sentir. Ella tocava l’acordió, el piano i la guitarra

Contacte amb el món del teatre des de la secundària a través del grup Jácara. Sempre ha sigut molt espectadora i ha obtingut el títol d’Expert en Art Dramàtic aplicat de la Universitat d’Alacant. En l’actualitat ha representat FEDRA amb TEADA.

La gent pot seguir la seua carrera, repleta d’esdeveniments, des del seu perfil de Facebook on comparteix totes les coses en les quals participa.

Encara que no és important i a més no ho sembla, sense concretar, ella supera una miqueta el mig segle i té molta calma.

Pregunta: Quines són les teues línies de treball com a creadora?

Resposta: D’una banda, el treball que faig amb els xiquets i xiquetes des de la pedagogia musical és essencial perquè els transmet l’amor per la música. En aquest treball cal inventar cada dia, amb nous projectes, aportant-los una cosa diferent a la ràdio, oferint-los noves visions com, per exemple, les músiques ètniques.

Com a cantant, em considere més intèrpret que autora. Crec que aquesta faceta té un punt de creativitat atés que fer una versió és la teua manera de veure-la i sentir-la, que és diferent a fer una imitació.

Vinc de molt diferents estils. En la música vaig començar amb la dansa sent alumna de Pepe Espadero i arran d’això vaig fer assignatures com a guitarra, solfeig, història i estètica de la música. He rebut formació de piano, violoncel i percussió encara que no sé tocar res però tinc la visió de la música encara que després la meua especialització ha sigut el cant.

P: Els teus nous projectes. Entre altres, el teu primer disc

R: En el meu disc el tinc quasi tot preparat i ho presentaré a la ciutat d’Alacant. És alguna cosa que sempre he volgut fer. Quasi era la il·lusió de la meua vida, encara que no m’havia llançat i estic feliç i emocionada. Es dirà “Con la calma”, perquè ha vingut des de la calma i ho projecte cap a la calma. Ve després d’una vida intensa i de l’experiència vital tenint les coses més clares. Ho he fet perquè necessitava i volia fer-ho, i com sóc realista faré el que es puga fer quan ho llance. Està realitzat sota la producció de Claudio H. i té la particularitat de ser un disc d’Esther Díaz al complet, molt propi, on ho he triat tot.

L’art no té gènere perquè ho fan dones i homes, hem superat ja en el sector de la música les diferències que ens allunyen?

R: Fins a cert punt. Com a cantants hi ha molta dona, però instrumentistes hi ha menys atés que la major part dels músics solen ser homes en determinats gèneres com el pop o el rock, no tant en el clàssic.

Parla’ns dels teus projectes musicals…

Exòtica

Conec al músic Claudio H. i després d’una primera experiència decidim crear aquest projecte comú. Es fan músiques de ritmes sud-americans des del punt de vista del jazz per l’especialització del músic. Té la particularitat que en ser contrabajista i tocar la seua guitarra de set cordes que les cançons interpretades s’ajusta la veu al model

Contrabaix i veu no és molt habitual, però nosaltres ho fem i és un punt de distinció.

Exòtica és el projecte en l’actualitat amb el qual més em moc.

Zambra

És un projecte realitzat amb el guitarrista flamenc Jordi Estellés i Antonio Pérez al violoncel, recita Francisco Gil i jo cante. Tenim un espectacle “Lorca y copla contra el olvido”. Una proposta de poesia de diversos autors. Una primera part està dedicada a Lorca amb poemes d’aquest autor i músiques recopilades per ell. La segona part té poemes de Manuel Machado i de Miguel Hernández amb músiques de l’època de postguerra.

Són de Luar

És el primer projecte que jo vaig tindre com a cantant anara dels cors. En 2013 ho vaig muntar amb Francisco Gil on s’ha unit Roberto Belmonte que toca diversos instruments, li tinc, per tant, molt d’afecte. Versions de pop, fados, bossa nova i una mica de cançó d’autor actuals i antics.

Cor Teatre Principal d’Alacant

En 2017 sorgeix la possibilitat de crear des de zero aquest Cor. Vaig definir el meu equip de direcció en música i escena i decidim com anàvem fer-ho tot. La singularitat és que jo aspirava al fet que fóra un cor escènic per a entendre la posada en escena, com a element essencial, deixant de ser un concert per a ser una producció més complexa.

No totes les ciutats tenen un Teatre amb Cor per tant podem oferir servei a les companyies que vénen i és alguna cosa que pot i deu ocórrer. D’altra banda, estem fent les nostres produccions pròpies anualment. El cor, a més, incorpora altres músiques que connecten i investiguen sobre la música coral en diferents gèneres com s’ha pogut veure en l’últim espectacle anomenat ELEMENTS que es va estrenar en el Teatre Principal el passat 19 de gener.

Orfeó Cantábile i Companyia Lírica Alacantina

Vaig començar a cantar en Cantábile en 1997. És allí on entre en contacte amb el món coral, el cant líric i la tècnica de cant pròpiament dita. Després de vint-i-dos anys cante i aprenc pel que li tinc també molt afecte.

A partir d’ací, això em porta al fet que en 2004 entre en la Companyia Lírica Alacantina per a formar part de la sarsuela “La tabernera del puerto” com a soprano en els cors i ja em quede interpretant diverses sarsueles amb diferents papers encara que principalment havent interpretat el paper de Tiple Còmica (soprano).

A5 banda

És més un grup d’amics que fa versions de jazz de cantautors (Fito Páez, Rozalén,…).