El Museu Històric d’Asp acull aquesta exposició, la tercera, mostrant part de la col·lecció d’art del col·leccionista aspense J,C, Cremades. En aquesta ocasió es presenta a dos artistes, Eusebio Sempere i José María Iturralde, que formen part de l’elenc essencial d’artistes del segle XX amb un reconegut prestigi internacional. Les obres seleccionades per a aquesta mostra formen part dels períodes dedicats essencialment a l’art cinètic i l’abstracció geométrica, estant l’exposició comissariada per María T. Berná i Carlos Quesada Mora.

L’exposició és d’obra gràfica, la integren 20 peces: 11 serigrafies de la sèrie Figures impossibles de Yturralde i de Sempere litografies de les Quatre estacions i les serigrafies.

Durant gener i febrer realitzarem tres tallers didàctics per a diferents edats, amb els quals aprendran nocions d’art del segle XX i tècniques com la serigrafia.

L’exposició romandrà oberta fins al 16 de gener i es podrà visitar de dilluns a divendres, de 17 a 21 hores, i dissabtes d’11 a 14 h.

Eusebio Sempere.

Al novembre de 1948 Eusebio va rebre una beca del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) de tres mil pessetes per a anar a París, on prendria contacte amb els moviments d’avantguarda, allotjat a la Casa d’Espanya de la ciutat universitària a París, en companyia d’altres artistes com Eduardo Chillida i Pablo Palazuelo.

En 1955 va presentar la seua sèrie de Relleus Lluminosos (unes caixes de llum amb diversos plans a l’interior, paral·lels i amb formes geomètriques retallades) en l’XI Salon dónes Réalités Nouvelles, on la seua decisió d’entregar en mà copies del Manifest de la Llum va ser mal acollida pels altres artistes concentrats. En 1959 va participar en la Biennal de São Paulo i en 1960 en la Biennal de Venècia. En 1958 va conéixer a Abel Martín amb qui desenvoluparia la tècnica de la serigrafia que havia estat aprenent des de 1955, i al gener de 1960 Eusebio i Abel van tornar a Espanya, on Sempere participa en diverses col·lectives i treballa amb el Grup Parpalló. En 1961 convoca una exposició en l’Ateneu de Madrid, que marcaria en inici de la seua etapa d’èxits. Comença a utilitzar contraxapats com a suport, treballant amb gouache, regla i tiralínies.

En 1977, Sempere va fer una important donació al llavors acabat de crear Museu de l’Assegurada de la ciutat d’Alacant. En 1983 se li va concedir el Premi Príncep d’Astúries de les Arts, i dos anys després va morir després de quatre anys d’una malaltia degenerativa; va ser enterrat en el monestir de la Santa Faç d’Alacant, en l’entrada al cambril en el qual es venera la Santa Faç d’Alacant.3

La seua obra es conserva en institucions i museus com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu d’Art Abstracte de Conca, el Fogg Museum de l’Harvard University, el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museum of Modern Art, a Atlanta; el Museu d’Hamburg, la Fundació Juan March, a Madrid, el Museu de la Universitat d’Alacant, Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), i el Museu de la Solidaritat Salvador Allèn a Xile

José María Iturralde.

Va nàixer a Conca en 1942. És llicenciat i Doctor en Belles arts per la Universitat Politècnica de València i Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València. Actualment és catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles arts de València.

Va exercir com a Conservador Adjunt en el Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca. Va desenvolupar un tipus d’art pròxim a la ciència, com són les seues cèlebres Figures Impossibles. Va introduir a Espanya l’art cibernètic, realitzant a més treballs amb làser i holografies. També és el creador de les «Estructures voladores», obres tridimensionals capaces de volar. En les seues obres més recents, s’ha centrat en l’estudi del color i la seua influència sobre les emocions i l’estat d’ànim.