La crítica feminista des de l’art, denominat art feminista, comença en els anys seixanta del segle XX en USA i es consolida arribant a Europa en la dècada dels setanta. Forma part de la denominada Tercera Ona Feminista a la qual tant hem d’agrair l’actual situació de la dona, explica María Victoria Margarida, comissària de l’exposició Ni un pas arrere. Avantguarda de l’art feminista a València que s’inaugura el divendres en el Centre d’Art l’Estació de Dénia.
L’exposició que presentem, afirma, vol donar a conéixer la generació d’aquestes dones que van participar del moviment des del seu art amb una selecció d’obres de tres importants artistes valencianes: Ángela García Codoñer i Isabel Oliver, pioneres de l’art feminista a Espanya en els anys setanta, i Maribel Domènech seguint el seu deixant en els huitanta. Les tres artistes han compaginat la seua investigació artística amb la docència com a catedràtiques en la Universitat Politècnica de València.
La mostra pretén convidar a reflexionar sobre la genealogia del moviment feminista. Conéixer la història de les dones que durant segles han vindicado el dret de la dona a ser considerada gènere humà en igualtat amb els homes, aconsegueix enfortir i consolidar la consciència feminista. És apoderament.
Isabel Oliver presenta tres obres, dues d’elles inèdites, que pertanyen a la sèrie Passejos pel Museu (2022) en la qual projecta una relectura del passat per a comprendre problemes del present i provocar una renovació en la mirada cap als clàssics: qüestiona l’ús que es fa del cos femení en la història de la pintura construïda enterament des de la visió patriarcal.

Ángela García Codoñer presenta obra de la sèrie Misses (1974) en la qual realitza una crítica rotunda cap als estereotips femenins assignats a la dona; els innocents somnis de princeses truncats per l’aclaparadora realitat de la dona com a objecte del desig masculí.
Maribel Domènech presenta dos treballs: Bessons (1994) i Acció contínua (2004) tots dos caracteritzats pel fet de teixir en la intimitat del quotidià i la soledat reflexiva del moment i l’acte: el vestit compartit com a símbol de la igualtat entre els dos sexes i l’acte de teixir amb cables domèstics com a fórmula de crear connexions que faciliten la comunicació. Feminisme de progrés i concòrdia.
Ni un pas arrere. Avantguarda de l’art feminista a València.