No s’ha de confondre la veritat amb l’opinió de la majoria.

        Jean Cocteau

En aquests últims dies ha vist per fi la llum de l’acord de coalició entre PSOE i Podemos. Un pacte progressista llargament esperat en el qual, entre altres punts de l’àrea LGTBI, el futur govern planteja l’elaboració d’una Llei Trans del tot necessària, i en la seua extensa secció dedicada al tema feminista es contempla una carpetada definitiva a un tema tan delicat de tractar com és la gestació subrogada, a la qual a més el document es refereix pejorativament com a “ventres de lloguer”.

Respecte a la Llei Trans ens sembla estupend que per fi s’hagen decidit a això: una antiga reclamació, més aviat una necessitat que ja era hora de ser atesa, l’enyorada confirmació del just dret de la comunitat trans a equiparar els seus drets generals i específics als de la resta de la ciutadania, però sobre la qual activistes, polítics i agents socials implicats no podem baixar la guàrdia. Haurem d’estar damunt durant tot el seu procés d’elaboració perquè no es desvirtue ni una sola de les nostres reclamacions i exigències.

Respecte al tema de la gestació subrogada, no i mil vegades no. Perquè? Simplement perquè tot tema que concernisca al conjunt de la societat ha de ser debatut i debatible, mai censurat ni prohibit. Els poders polítics no han de cap manera plegar-se de manera submisa i oportunista a les exigències d’un grup social quan afecten els drets de la resta de la societat. En aquest cas, aqueix feminisme dogmàtic i intransigent que més es fa oir en els mitjans, però que de cap manera parla per totes les dones ni per tots els feminismes. La paternitat no és un dret ni existeix raó fundada per a això, però el lliure ús del propi cos sí que ho és, i cap dret pot ser conculcat per la subjectivitat de raons ideològiques o polítiques. En aquest tema existeixen moltes altres veus que han de ser escoltades, incloses les dels pares i mares d’aquests xiquets i xiquetes els drets de les quals deuen com a mínim ser blindats i salvaguardats de tota discriminació.

Recordem que aquest feminisme sectari no és més que una perspectiva política, existeixen moltíssimes altres. I encara que en aquests moments es trobe en plena expansió i siga recolzat políticament al nostre país per les marques de signe progressista que veuen en ell un oportú calador de vots, devem també recordar que, com queda clar més amunt, no totes les idees, filosofies i actituds que s’engloben sota la marca “feminisme” són per força beneficioses per al progrés de la societat o el benestar de la ciutadania. El ja esmentat dret a la propietat dels nostres cossos i a la lliure elecció individual per a utilitzar-los i modificar-los tal com creguem oportú és un dret jove, configurat sobre la base de recents conquestes socials i a progressos mèdics i tecnològics, i com qualsevol altre ha de trobar el seu acomodament en la nostra societat i legislació, sempre mitjançant mesures inclusives, mai discriminatòries.

El sorgiment i acceptació social d’avanços i canvis importants com són la transsexualitat, la gestació subrogada i altres noves troballes en el camp de la medicina i la biologia està donant lloc a reaccions hostilment regressives a nivell mundial, encara que aquest fenomen no és per a res nou, ja que al llarg de la història mai ha deixat de produir-se davant tota innovació que puga significar una reformulació dels principis socials i polítics sobre els quals s’assentisca tota comunitat humana. En aquest moment de la història aqueixa reacció i aqueix immobilisme s’encarnen en una ultradreta conjuntural i, més anecdòticament, en aqueix feminisme dogmàtic amb el qual guarda molts punts en comú, al costat del conglomerat de religions i sectes monoteistes que en aquests moments del segle XXI encara exerceixen certa influència social i política. Recordem a aquells ludistas que en el segle XIX, en plena revolució industrial, van emprendre una croada de destrucció contra les màquines que per a ells encarnaven a l’enemic. Recordem també com van acabar.

Perquè la realitat que subjau sota aquesta pretesa “lluita i preservació dels drets humans” hipòcritament exercida pels sectors més sectaris i immobilistes de tota societat no és una altra que l’antiquíssima i molt humana actitud primària de rebuig, aqueixa por còsmica a l’abisme que s’obri fora de la nostra zona de confort, fora d’aqueix paradigma econòmic binarista i pretesament inamovible que durant segles ha controlat amb mà de ferro la vida polïtica i social de les societats occidentals. Com moltes altres vegades ens ha ensenyat la història, és hora de recordar que un avanç científic no és bo ni dolent en si, dependrà sempre de l’ús que se li done. Un ganivet pot ser emprat per a matar, però utilitzat com a bisturí aqueix mateix ganivet pot salvar innombrables vides. Tornem a la gestació subrogada: Què ocorrerà quan gràcies als imparables avanços de la ciència el cos femení deixe de ser necessari i el bebé puga ser gestat en el cos d’un dels seus pares, sense intervenció de tercers? Es tracta d’un tema que ja s’està investigant, i que paradoxalment, encara que aparentment podria ser també la solució al problema col·lateral de la seua mercantilització, amb tota seguretat donarà lloc a les mateixes crítiques i atacs que els procediments actualment existents, ja que les forces de la reacció sempre troben raons i escuts “ètics” per a la seua por.

Hem de preparar-nos per al futur i valorar els avanços mèdics i biològics com el que són: una oportunitat. En aquest camp tan intricat i ple de ramificacions la prohibició no deu mai ser una opció, com no ho és cap mena de censura a un diàleg que s’ha de posar d’una vegada sobre la taula. L’actitud lògica i veritablement valenta a l’hora d’enfrontar aquesta cruïlla històrica per a la humanitat no ha de ser posar portes al camp, sinó enfrontar-la exercint una vertadera obertura de mires, recordant que abans de res deurà sempre prevaldre una vertadera ètica fundada en la defensa del lliure albir i el dret individual de cada persona adulta i en plenitud de les seues facultats mentals a triar lliurement sobre la seua vida i el seu cos. Qualsevol altra actitud no ha de ser interpretada més que com a demagògia i simple interés conjuntural. Com sempre defensaré, les persones tenim drets, les ideologies no tenen cap. El futur és divers, en tots els aspectes que imaginem i en molts més que hui encara no podem imaginar, i tancar els ulls ja no és ni serà mai més una opció.