La seua carrera literària diu que és curta, però intensa. Va començar als vint anys per tant una activitat que només és de cinc anys. Recentment va traure el seu nou poemari i al novembre publica el seu segon llibre de relats on el primer eren crits i en aquest cas parla de la cicatriu i de la ferida.

Iría Fariñas està estudiant el segon grau de Filosofia i es va formar en il·lustració. També va realitzar un màster de poesia.

Porta 7 anys ja a Alacant. Va passar per Barcelona després de deixar el seu poble de Madrid. Ací em connecta la mar i trobe a faltar el verd.

Pregunta: Té quatre llibres publicats: Ayer ya será tarde (Ed. La poesía mancha, 2019), Antinomia (2020 Ed. Postdata), Vista aérea (2020 Ed. Entre Ríos), Las Huellas deshabitadas (2021 Ed. Talón de Aquiles) y Quien extrajo el hueso (2022. Ed.. L’ecume.

Resposta: L’últim vaig començar la seua presentació a Madrid a la fi d’octubre i va ser el dia 5 de novembre en la llibreria 80 Mons quan ho vaig presentar a Alacant. Hi ha una Aniria per llibre. Tinc una personalitat múltiple. Sempre em sent més còmoda amb l’últim. Vius coses diferents, canvies de lectures.

Ayer ya será tarde , només va ser un inici. Antinomia representa el concepte de contradicció. Vista aérea  és un poemari amb moltes referències musicals i part d’una ruptura. Las Huellas deshabitadas és una lofoscòpia i van entorn a la pèrdua de la identitat, quasi com a mostra forense. Quien extrajo el hueso va ser el manuscrit que va rebre el Premi Incendiari 2021 al març i que gira entorn del desig, des de tres perspectives: l’impuls individual (assentat en la infància), l’impuls comunicatiu-sexual (assentat en l’adolescència) i la conceptualització del desig (assentada en l’adultesa).

P: Amb Gritar en voz baja, vas fer el salt, l’any passat, amb el teu primer llibre de relats i vas entrar en el gènere narratiu. Com vas viure aquesta nova experiència literària?

R: Va ser molt interessant i vaig partir d’un taller de narrativa que vaig realitzar. Un dia va haver-hi un relat en el qual la ficció narrativa em va permetre ser sincera amb aqueix joc. Al principi no em semblava un bon relat però finalment quan li vaig descobrir el truc tot va ser més rodat.

P: En marxa vas tindre diverses antologies com com, per exemple, 52 setmanes (Entropia edicions) o la del laboratori de creació de Cosmopoética.

R: Les antologies i les revistes et serveixen per a augmentar les teues relacions. Més poetes en la teua vida. Coneixes un nou mostrari d’autors i autores que lliges i coneixes coses molt diferents.

P: Recentment has estat recitant a Madrid i la vas viure com una bonica experiència.

R: En el personal sí. El fet de recitar amb Andrea López Montero va ser molt nutritiu. Fins i tot sent senzill va eixir amb un bon ritme.

P: Escrius, sí però també dibuixes i pintes. Llavors vens a ser una artista multidisciplinària.

R: Vaig tocant diferents pals. No sé si soc tan multidisciplinari, però és veritat que el que aprens en un camp l’aprofites per a altres espais. Vaig il·lustrar la meua primera obra. María Luque i Juan Herrera van ser els il·lustradors dels següents llibres.

P: Respecte al reconeixement en Premis Literaris també em sembla ampli. Què han suposat per a la teua carrera aquests premis i quin destacaries?

R: Amb poemes solts he guanyat xicotets premis, l’últim que és el de L’Ecume és interessant perquè el premi era la seua publicació. Després he obtingut algun premi de narrativa. En l’autoestima t’ajuda i si té dotació econòmica llavors és fenomenal.

P: Com es troba el projecte cultural RNM (Reescrivint el nostre Món) on s’integra el treball creatiu com a eina de desenvolupament humà.

R: Es troba en pausa pel finançament. Era complicat obtindre-la perquè participen 4 professionals. En 2019 intervenim en cinc centres educatius. Es va cuinar en l’estiu iniciant-se al setembre fins que va arribar la pandèmia. La prioritat era treballar en la zona nord d’Alacant

P: Estàs vinculada esdeveniments literaris com La set o La Fam, molt teus així com uns altres com el Poetry Slam Alacant. Què ens pots comptar?

R: La set va sorgir fa tres anys i em vaig sentir molt còmoda amb aquesta iniciativa de poesia. La fam segueix el model de la Set però en narrativa. En el Poetry només he sigut participant.

Record quan vaig organitzar el San Valentón en el qual es llegien textos de desamor i se li regalava un plançó literalment. Va ser durant dos anys, 2019 i en 2020.

Aquest 11 de nom faré un tribut a la poeta Pizarnik en el seu 50 aniversari.

També organitze presentacions d’altres autors i això confirma que la literatura ens ha unit.

Em recorde sent una rata de biblioteca unit a la lectura pel que jo crec que és important.

P: Et mous en xarxes socials. En Facebook, Instagram on el teu perfil és @hiedradetinta. En què t’ajuda aquest àmbit de les relacions.

R: M’ajuda a conéixer esdeveniments i anunciar-los. També conec publicacions i promoc les meues. És una arma de doble tall però té aspectes que són molt útils.