“Ítaca” és el nou projecte expositiu d’Eduardo Berenguer organitzat per l’Ateneu Científic, Literari i Artístic d’Alacant.
Aquest gran pintor aquarel·lista torna a sorprendre’ns amb el seu treball i ens obri les portes de la seua essència més profunda, perquè en les seues pròpies paraules, “les pintures que van eixint de la nostra mà són, d’alguna manera, la radiografia de la nostra ànima creativa”.
Eduardo Berenguer va nàixer a l’Havana encara que resideix a Espanya des de la seua infància. Es va llicenciar en Història de l’Art. La seua obra es troba en col·leccions de tota Espanya, els Estats Units, Portugal, França i el Regne Unit i entre els seus reconeixements destaquem la Copa Iris del Saló d’Arts Plàstiques de Beziers o el premi del Concurs Nacional de Pintura Vila Sant Joan d’Alacant.
El seu excepcional treball li ha portat a realitzar més de cinquanta exposicions en la qual s’ha centrat en l’estudi de la naturalesa, la llum i el color amb paisatges urbans i naturals. Unes obres amb pinzellades expressives amb les quals comunicar estats d’ànim mitjançant la figuració i el realisme.
L’exposició està composta per una selecció de vint-i-huit obres en xicotet format realitzades mitjançant la tècnica de l’aquarel·la sobre paper. Unes obres de recent creació que van sorgir durant el confinament i la pandèmia.
La fascinació que li produeix l’aquarel·la li inclina a bolcar-se en ella, a la qual defineix com a “tècnica subtil i elegant que suposa un maneig correcte de les aigualides i pinzellades”. Sempre pretén que la seua pintura estiga basada en la figuració i el realisme com a elements objectius que reflecteixen els estats d’ànim que proporciona la naturalesa. Un tema que troba fascinant és el dels jardins històrics, i també li agrada representar a les persones en moviment.
Ítaca és per tant de viatge, descobriment de llocs, malgrat les dificultats en l’actualitat, en les quals hi ha un grat regal de l’autor amb algun paisatge local de referència com és Cala Granadella a Xàbia o dos originals de la Llacuna de la Mata que ens encanta.
Comentarios