El MARQ posarà en marxa, un any més, el Pla d’excavacions i investigacions arqueològiques en sis enclavaments de la província. Una iniciativa que, amb un pressupost de 114.000 euros, contribueix a l’increment i preservació del patrimoni històric i cultural de la província.

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha presentat els detalls d’aquesta campanya acompanyat pel director del Museu, Manuel Olcina, i ha manifestat que “la Diputació manté ferma la seua aposta per la investigació arqueològica a través d’aquest ampli programa en mitja dotzena de jaciments, localitzats en el nord, sud i centre de la província, que abasten períodes des de la prehistòria fins a la Baixa Edat mitjana i ens proporcionen excel·lents eines per a aprofundir en el nostre passat com a territori i coneix la nostra història”.

Coordinat per Olcina, el pla compta amb la col·laboració de 27 voluntaris i compleix amb l’objectiu de documentar i realitzar una àmplia investigació científica de les troballes, així com d’avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar diferents enclavaments del territori. La duració dels treballs oscil·larà entre les tres i les cinc setmanes des d’agost a octubre. Com ha destacat el director del MARQ, “estem davant un dels pilars de la nostra actuació museística que, a més, és una de les accions més potents dutes a terme per un museu espanyol”.

Illeta dels Banyets del Campello. Època ibèrica (s. IV-III a. C.)

Situat al Campello, es tracta d’un jaciment de llarga ocupació, des de la prehistòria fins a l’època romana. En aquesta edició, com a continuació de la campanya anterior, l’excavació se centrarà en les estructures ibèriques (segles IV-III a. C.) de l’àrea central de l’enclavament amb l’objectiu de conéixer els sistemes constructius i metrologia emprada. Sota la direcció d’Olcina i Adoración Martínez, els treballs es prolongaran durant quatre setmanes i comptaran amb un pressupost de 23.000 euros.

Cabezo Molino de Rojals. Època ermiral (segles VIII-IX)

Aquest enclavament abasta des de l’Antiguitat Tardana als inicis de l’Edat mitjana, d’Època Islàmica (ss. VI a l’IX), i enguany prosseguirà amb l’excavació de la necròpoli del segle VI vinculada molt probablement a gents del mediterrani oriental (de l’Imperi romà d’orient o bizantins). Una part important d’aquest projecte és l’estudi antropològic i les anàlisis d’ADN dels cadàvers trobats. Sota la direcció de Juan Antonio López Padilla i Teresa Ximenez de Embún, s’actuarà durant quatre o cinc setmanes gràcies a un pressupost de 19.000 euros.

El Tabayà d’Asp. Prehistòria, cultura del Argar

Aquest important jaciment de la cultura del Argar (segon mil·lenni a. C.) és un llogaret assentat sobre una elevació d’aspra orografia que va ser probablement un lloc de vigilància i control del pas natural que durant segles va constituir el curs del Vinalopó, connectant la costa mediterrània amb les terres de l’interior. L’equip dirigit per López Padilla treballarà durant cinc setmanes per a tractar de conéixer amb major detalle les característiques culturals d’aquest període prehistòric. L’actuació compta amb un pressupost de 23.000 euros.

Tossal de Manises d’Alacant. Època romana (segle I d. C.)

Enguany, recolzat amb un pressupost de 3.000 euros, està previst realitzar únicament analítiques antracológicas -fusta- a fi de conéixer les espècies vegetals existents en l’entorn durant l’Antiguitat.

La Alcudia d’Elx. Ciutat ibèrica i romana

Amb una destacada ocupació ibèrica sobre la qual es va alçar una colònia romana, perdurant la població fins als inicis de l’Edat mitjana, La Alcudia és un dels més importants jaciments arqueològics espanyols. La intervenció consistirà en la neteja de les estructures de les termes occidentals que formaven el front oest de la ciutat per a obtindre un diagnòstic precís de l’estat de conservació amb el qual es puga elaborar un ampli projecte de consolidació i museïtzació. Eventualment es podria realitzar algun sondeig arqueològic per a conéixer l’estat de conservació d’algun mur o paviment. Les estructures hui dia presenten un avançat estat de degradació amb perill de solsida de murs i paviments i aquesta actuació serà l’inici per a la definitiva recuperació d’aquest important edifici de la Ilici romana. Sota la direcció d’Olcina, Rafael Pérez (Area d’Arquitectura de la Diputació), Ana Ronda i Mercedes Tendero (Fundació Universitària La Alcudia d’Investigació Arqueològica, FUAIA, dependent de la Universitat d’Alacant), les labors es prolongaran durant cinc setmanes i comptaran amb un pressupost de 23.000 euros.

Pobla d’Ifac de Calp. Epoca baixmedieval (s. XIV)

La denovena actuació que efectua el MARA en aquest jaciment estarà centrada en delimitar l’Edifici XIV, una estructura extramurs de la ciutat, la funció de la qual encara és desconeguda i que es troba annexa a l’entrada oest a sa Pobla. Acabar d’excavar aquest edifici i documentar la seua funció serà el principal objectiu de la campanya dirigida per José Luis Menendez Fueyo que es prolongarà durant cinc setmanes i està dotada amb 23.000 euros.