Palau Altea inaugurava en la vesprada d’ahir l’exposició “Paisatges quotidians”, pertanyent a la Col.leció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, amb la presència de la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit; el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont; l’alcalde d’Altea, Jaume Linares i l’edil de Cultura, Aurora Serrat.

Es tracta d’una mostra composta per l’obra de Xavier Arenós, Aurelio Ayela, Mira Bernabeu, Tania Blanco, Jorge Julve, Xisco Mensua, Joël Mestre, Agustí Serisuelo, Vicente Tirado de l’Olmo, les peces formen part de la Col•lecció d’art Contemporani de la Generalitat Valenciana que continua el seu recorregut per les comarques valencianes a través de diverses exposicions organitzades pel Consorci de Museus en les capitals culturals valencianes 2019-2020, Altea (Alacant) i Villafranca del Cid (Castelló).

Com explicava la secretària autonòmica de Cultura i Esport, en 2017 la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el marc del Pla incentiu del patrimoni artístic valencià, va posar en marxa una línia d’adquisició d’obres d’art amb el doble propòsit de dinamitzar el mercat de l’art contemporani, alhora que reuneix un conjunt d’obres representatives de l’estat de la creació artística en el nostre territori.

Raquel Tamarit ha incidit que «aquesta col·lecció ens està permetent vertebrar el nostre territori a través de la cultura, al temps que vam mostrar les últimes tendències i propostes dels nostres artistes».

La secretària autonòmica de Cultura ha explicat que «l’adquisició d’obres d’art per part de la Generalitat ens permet incentivar el mercat de l’art en el nostre territori ampliant el patrimoni artístic i creatiu dels valencians i valencianes».

Pérez Pont ha assenyalat que «en el context del nostre compromís amb l’emergència climàtica aquesta exposició composta per una selecció d’obra de la ‘Col•lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’, és una invitació a reflexionar sobre el nostre ecosistema i les formes de relació de la humanitat amb el seu entorn».

El director del Consorci de Museus ha explicat que «estem compartint amb alacantins, castellonencs i valencians aquesta col·lecció reflex de l’art del nostre temps. La “Col•lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana” és una eina per apropar els nous llenguatges contemporanis a la ciutadania, al mateix temps que constitueix un llegat i una narració històric-artística de la creació actual per al futur».

Per la seua banda, l’alcalde d’Altea agraïa «la voluntat i esforç de la Generalitat per portar fins a Altea una exposició de gran nivell com aquesta que habitualment es poden veure en ciutats i destacades sales expositives». «És important que la Generalitat tinga aquesta sensibilitat de voler treure l’art de les grans ciutats i acostar-lo als municipis», afegia Jaume Llinares.

«Hem aprofitat la Capitalitat Cultural per tenir un vincle amb el Consorci de Museus i la Conselleria de Cultura. Aquesta és la quarta exposició que arriba a Altea i és molt important que la Generalitat estiga a la banda dels pobles perquè són exposicions que difícilment tenim accés a ell», apuntava el primer edil alteà, que ha qualificat de «magnífica» la mostra i «espere que, si els elements ens ho permeten i torna la normalitat, puguen gaudir d’aquesta exposició totes les persones que solen assistir a Palau Altea», Concloïa l’alcalde, Jaume Llinares. L’exposició romandrà al Palau fins al 3 de maig.

Les obres que nodreixen aquesta “Col•lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana” procedeixen d’artistes de diferents generacions i diversos interessos artístics i vitals i per això constitueixen un fidel reflex de l’heterogeneïtat i el dinamisme que caracteritza la nostra escena creativa.

La tercera i última exposició d’aquest cicle que es presenta a Altea reuneix nou artistes amb un conjunt d’obres, majoritàriament instal·lacions, que exploren des de diferents perspectives l’espai que ens envolta, que constitueix el nostre paisatge quotidià. La globalització, la voracitat de les grans ciutats, l’urbanisme desaforat, l’oblit de les minories, els territoris imaginats de la utopia, tot això són peces d’un puzle que no acaba d’encaixar i que dibuixa un paisatge que no és fàcil però que és el nostre exacte ecosistema.