El gran debat, potser decisiu, d’ahir dilluns de Pasqua amb els candidats a la presidència que representaven aproximadament al 78% de l’electorat i que això no significa que no compten els partits de cort independentista o nacionalista i el propi VOX a més del pes del 30% d’indecisos-as o vot ocultat. Casado i Ribera es jugaven molt i Sánchez, per ser més guanyador, corria el risc de no complir amb les expectatives d’ell i, sobretot, de l’electorat a més d’un Iglesias molt constitucional amb clars exemples del seu articulat durant quasi tot el debat.

Van vindre a parlar del seu llibre sota els quatre grans temes que va proposar RTVE als equips dels candidats en la preparació del debat:

  • Política econòmica, fiscal i ocupació que va començar Pablo Casado i va tancar Albert Rivera.
  • Política social, estat del benestar, pensions i igualtat: Ho va obrir Albert Rivera i ho va tancar Pablo Iglesias.
  • Política territorial: Ho va començar Pedro Sánchez i va acabar Pablo Casado.
  • Regeneració democràtica i pactes postelectorals: Va obrir Pablo Iglesias i va concloure Pedro Sánchez.

En els seus minuts de glòria de l’arrencada del tema 2 que era Benestar ni un sol candidat va dedicar ni un segon a la cultura com a font del nostre benestar malgrat que aquest sector, la cultura, representa el 3,9 del PIB espanyol i constitueix el sisé sector més productiu al nostre país. Però o no ho veuen o, pitjor, els importa poc o quasi res encara que compte amb més un milió de persones emprades en el sector.

En qualsevol cas en els seus programes electors públics en aquesta matèria el PP assenyala la potenciació del mecenatge cultural, la gratuïtat de les activitats de formació dirigides al públic infantil i juvenil de les institucions culturals dependents de l’Administració General així com la consolidació de la Xarxa de Museus d’Espanya. D’altra banda, el PSOE proposa l’autorització de la UE a Espanya per a aplicar el tipus súper reduït del 4% de l’IVA per a la cultura, així com potenciar i recuperar el diàleg i l’acord amb el sector així com promoure una llei de Mecenatge orientada a la internacionalització. Unidas-Podemos també introdueix la reducció de l’IVA cultural així com la reforma i millora de Llei General de Comunicació Audiovisual i d’Ensenyaments Artístics. Finalment, Ciudadanos estableix promoure la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya des del Ministeri de Cultura, reduir l’IVA i una llei de micromecenatge, que és pràcticament comú, així com el disseny d’un nou Estatut de l’Artista i el Creador-a.

Amb independència d’aquestes línies d’actuació, tranquil només especialment clar en el punt 3 de Política Territorial que una característica important del nostre país és la Diversitat Cultural i això no està malament per ser un senyal d’identitat de la nostra societat.

El triomf d’ahir en Prado del Rei, en qualsevol cas, va ser el de la informació com a font fonamental de la nostra democràcia, aquest és el pes fonamental que va permetre a l’ens públic i els seus equips de professionals a continuar ajudant a creure en la nostra llibertat i la nostra maduresa social.

Ens quedem amb la sensació, després del debat, que en aquest tema substancial queda molt per fer per a convéncer a la classe política de la importància social i humana de la cultura produïda pels i les artistes i creadors-as del nostre país, així com comissaris, promotors i animadors de de la cultura a Espanya, tan vitals i essencials.