«Sí, evidentment, la llum del Mediterrani ens ompli i ens inspira, com a Sorolla”. Ricardo García Terol, artista alacantí que exposa fins al 12 de maig a la Sala d’Exposicions dels baixos de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig,   contesta així a la nostra pregunta sobre la lluminositat dels seus quadres, que recorda en algun sentit als del mestre valencià, al qual declara admirar.  En la seua ja llarga trajectòria artística contempla nombroses exposicions personals i col·lectives a Alacant i alguns premis. Però l’important, recalca, no és aqueix currículum sinó l’obra. Que , sens dubte, sorprén per la seua visió del paisatge al qual aplica diverses tècniques i estil impressionista. Es diria que contempla els pujols, l’orografia i l’enlluernador entorn campestre que envolta el seu Sant Vicent i els voltants, amb especial esment a la costa alacantina, amb una mirada melancòlica, lírica, que no menysprea el dibuix-per al qual també està dotat -però per a fixar-se en els contorns, les formes que estructuren un paisatge que sembla més mental que realista i que Ricardo va configurant a punta de pinzell.   L’artista confessa que a penes gasta aquests utensilis, a causa de la delicadesa amb què acaricia amb ells les teles.
Un altre cantar són les seues aquarel·les, en les quals la subtilesa dels traços dona lleugeresa i  vol a aqueixos paisatges que prèviament ha anotat en la seua inseparable llibreta d’esbossos Moleskine. Entre aqueixes aquarel·les, hi ha una que destaca pel subjecte retratat: un ca maltractat, que García Terol  va veure en una foto de periòdic, i que li va impressionar tant que no es va resistir a plasmar la seua mirada. L’espectador també se sentirà esglaiat per ella, perquè el pinzell de l’artista té aqueixa particularitat: expressa emocions que van des de l’interior cap a fora, des del cor a l’ull i d’allí al pinzell. La resta és llum, màgia, senzilla i complexa alhora. Passen i vegen.