Aquest dijous, 16 de gener a les 19 hores es presenta una nova biografia revisada titulada Miguel Hernández. El poeta del poble. Biografia en 40 articles, en la Llibreria Pynchon&Co d’Alacant, per l’hernandià Ramón Fernández Palmeral, publicada en l’Editorial ECU d’Alacant, on intervindrà el mateix autor, així com María Consuelo Giner Tormo, president d’Espill d’Alacant; Juan Antonio Urbano Cardona, escriptor i poeta i José Antonio López Vizcaíno, gestor de l’editorial ECU. En aquest actes se celebrarà un recital en homenatge a Miguel Hernández per poetes alacantins.

En aquests temps actuals en què els polítics no compleixen amb la seua paraula i el que van dir en les campanyes electorals no val quan són investits en els seus càrrecs, sorgeix l’evocació d’un poeta íntegre, un dels més actius poetes de la poesia de la guerra civil com és Miguel Hernández (1910-1942), anomenat el poeta el poble o “poeta de la revolució” pels quals li van condemnar a mort.

Ramón Palmeral, sosté que el sacerdot don Luis Almarcha (1887-1974), canonge de la catedral d’Orihuela des de 1914 i vicari des de 1924, amic de la família, va poder haver-li salvat la vida de Miguel Hernández quan estava malalt de tuberculosi i tifus en la infermeria del Reformatori d’Adults d’Alacant (actuals Jutjats de Benalúa) qui li havia donat suport i estimulat durant aquells primers anys de la seua formació poètica, permetent-li l’accés a la seua àmplia biblioteca i arribant a prestar-li ajudar per al finançament de Perit en llunes (1932), a Múrcia.

El xantatge de don Luis Almarcha a Miguel Hernández, pres i malalt, consistia, en el fet que el poeta escriguera poesia o textos laudatoris al Moviment Nacional, victoriós de la guerra, perquè es tractava d’una signatura molt valorada en el seu temps i a més que contraguera matrimoni pel ritu catòlic amb la seua dona Josefina Manresa, en un matrimoni civil de 09-03-1937 a Orihuela que no reconeixia el nou Règim. De complir els desitjos de don Luis ho podia traslladar al sanatori de Porta-*Coeli de València per a malalts pulmonars i tuberculosos.

Don Luis Almarcha tracte de convéncer-ho amb una visita que li va fer en el Reformatori a la fi de febrer o primers de març de 1942 (acompanyat per Antonio Fantuchi, Alfonso Ortuño i Manuel Guerrero, director del Reformatori) a més li va encarregar al pare Vicente Dimas, cura del Altet que ho visitara i aquest va delegar en el jesuïta pare Joaquín Vendrell. La seua dona va aconseguir convéncer-li perquè contraguera matrimoni catòlic al moribund en la infermeria el 4-03-1942 pel capellana Salvador Pérez Lledó capellà de la cocatedral de Sant Nicolás. Sense poder-se alçar del llit amb un apòsit en el costat que li supurava i dos presos testimonis que el sostenien. Però cap dels eclesiàstics va aconseguir Miguel una sola línia a favor de les autoritats del nou Règim del Nacional catolicisme, la negativa del qual li va costar el no ser atés degudament, i per tant, li va costar la vinya. Va comentar els seus companys de la infermeria que ell era l’autor de Vent del poble i no podia trair les seues idees i per les punts republicans van donar la seua vida per la llibertat.