Casa Mediterráneo contínua amb el cicle “Poemes del Mediterrani” dins de la seua programació a distància. En aquesta ocasió, Raquel Lanseros recita uns versos.

Ella s’ha convertit en una de les veus més destacades de la poesia espanyola contemporània. Es tracta d’una poeta madura malgrat la seua joventut, i transmet l’amor per la paraula delicada combinant-la amb versos combatius, lluitadors, que recorden als oblidats, o que dibuixen altres geografies llunyanes.

La poesia requereix un esforç per part del lector, diu. El lector afig la seua pròpia biografia, el seu propi prisma, la seua pròpia sensibilitat, la seua pròpia visió de les coses, la seua pròpia imaginació, els seus propis paisatges personals, i això juntament amb el que l’escriptor escriu dóna lloc a alguna cosa que mai és el mateix en cas de cada lector. Per això la poesia es continua llegint després de segles, i continua donant un resultat igual de productiu; perquè les experiències humanes no són tan diferents, i els lectors continuen afegint coses que encara que són del temps actual si que encaixen amb un altre temps passat.

Va inventar la paraula Croniria i després ho va posar com a títol a un poemari propi. Croniria és com Trilce de Vallejo. Cronos és el temps i oniria per ensomni. El temps i els somnis, els somnis dins del temps, què fa el temps amb els nostres somnis… o com els nostres somnis es van modificant amb el temps.

#QuédateEnCasa i dóna-li al play!