Coincidint amb el 480è aniversari de la publicació de De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les orbes celestes) de Nicolau Copèrnic, la Universitat d’Alacant (UA) presenta el cicle de conferències «La revolució copernicana: 480 anys d’història, ciència i societat». Amb aquesta obra, l’astrònom polonès va iniciar una època de qüestionament del pensament medieval instal·lat en la cultura europea amb la seua teoria heliocèntrica, és a dir, que la Terra gira al voltant del Sol.
La primera de les quatre sessions del cicle arranca aquest divendres a les 19 hores en la Seu Universitària Ciutat d’Alacant amb David Barrado, professor d’Investigació Astrofísica del Centre d’Astrobiologia (CAB), institució espanyola que depèn de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i primer centre d’investigació no nord-americà associat a l’Institut d’Astrobiologia de la NASA.
Organitzat per l’equip de Ciències Planetàries del grup d’investigació d’Astronomia i Astrofísica de la UA, aquest cicle de conferències oferirà un recorregut per les principals troballes i la revolució que va presentar per a l’època el treball de Copèrnic. «La seua obra va marcar els primers passos cap a un nou plantejament en la comprensió dels fenòmens naturals que el també astrònom Galileo Galilei va plasmar més tard en allò que es coneix com a mètode científic», explica el coordinador del cicle i professor de la UA Adriano Campo Bagatin.
La transició d’un model cultural basat en l’element màgic i sobrenatural a un model racional basat en l’experimentació, l’observació i el raonament va trobar obstacles de tota mena fins a desembocar en la Il·lustració, que va acabar aguditzant els conflictes culturals i polítics del segle XIX. Fins i tot en la nostra època, afig Campo Bagatin, la falta d’un ensenyament i comprensió del mètode científic fa que part de la societat es tanque en un pensament màgic de tipus medieval, que qüestiona els avanços científics que regeixen cada pas que donem. «El sorgiment de l’anomenada postveritat i de les fake news són una manifestació de l’absència d’un esperit crític global que es base en la comprovació de la veracitat dels fets presentats», apunta el coordinador del cicle.
Programació
La primera part del cicle organitzat per la UA se centrarà en la història i la ciència al voltant de la revolució copernicana, des dels precopernicans fins a Galileo Galilei, a càrrec de David Barrado, demà divendres, 10 de novembre. D’altra banda, el dimecres 29 novembre la sessió comptarà amb la recentment nomenada directora de l’Oficina d’Espai i Societat de l’Agència Espacial Espanyola, Eva Villaver, que aprofundirà en la revolució recent del descobriment dels planetes extrasolars imaginats cinc segles abans per Giordano Bruno. L’escriptor alacantí Miguel Ángel Pérez Oca introduirà la figura d’aquest pensador napolità que va ser víctima del negacionisme del lliure pensament marcat per la Inquisició.
En la segona part del cicle s’analitzarà la relació entre credulitat i ciència, notícies falses i mètode científic. Així, el dijous 25 gener de 2024 Xavier Luri, de la Universitat de Barcelona, parlarà sobre el mètode científic en la vida quotidiana. Finalment, el divendres 2 de febrer Fernando Cuartero, de la Universitat de Castella-la Manxa, analitzarà la relació entre la necessitat d’una visió objectiva de la realitat natural i social, el laïcisme en termes de neutralitat institucional respecte de les lliures creences individuals i la plasmació d’eixos principis en una democràcia plenament realitzada.
Totes les sessions del cicle «La revolució copernicana: 480 anys d’història, ciència i societat» seran a les 19 hores en la Sala Rafael Altamira de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Av. Ramón y Cajal, 4). A més, podran ser seguides en directe.
Comentarios