Amb l’objectiu d’aproximar un diagnòstic dels sectors i espais culturals de la ciutat d’Alacant, la seu de la UA (Ramón y Cajal, 4), organitza la taula redona “La cultura a la ciutat d’Alacant”, dilluns, 21 de febrer, a les 19 hores. Organitzada per l’Aula Ciutat de la Seu aquesta taula redona comptarà amb les intervencions d’Antonio Manresa, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant; Pilar Tébar, directora de l’Institut Gil-Albert; Rogelio Fenoll, cap de la Secció de Cultura del diari Información, i Juan Antonio Ríos, catedràtic de Literatura Espanyola de la UA, moderats per José Ramón Navarro, coordinador de l’Aula Ciutat al costat de Jorge Olcina. L’acte serà presencial, limitat a la capacitat de la sala, i també es podrà seguir en directe.

Els organitzadors detallen que són conscients de l’amplitud i la complexitat de la qüestió, per això, aquesta taula redona proposa uns quants punts per a enfocar el debat: el primer punt se centrarà en les funcions i objectius de la política cultural en la ciutat contemporània i quin és el paper que hi té el ciutadà, al qual se l’acostuma a  considerar com un consumidor i no com un actor de les polítiques culturals.

Una segona qüestió seria: quina és la valoració de la política cultural desenvolupada des de l’Ajuntament d’Alacant en aquesta legislatura local, en especial els seus punts forts, les seues febleses i mancances?, quin paper compleix en la vida cultural de la ciutat la variada oferta programada des d’institucions públiques i privades?, no hauria d’estar més coordinada per a enriquir-la i fer possible que arribe a més ciutadans?

I un tercer punt relatiu al futur de la política cultural a la ciutat d’Alacant: sobre quins eixos caldria bastir una política cultural que al mateix temps que ens fa millors persones i millors ciutadans puga contribuir a impulsar l’economia de la ciutat? És possible un model cultural vigorós a la ciutat sense estar lligat a la transformació social, econòmica i ambiental de la ciutat en conjunt? Els espais culturals, com a llocs urbans i arquitectònics, tenen un valor identitari per als ciutadans, quins podrien ser els espais culturals d’oportunitat per al futur de la ciutat?