Arquitectura i paisatge s’uneixen i s’enfronten en una nova proposta expositiva de la Universitat d’Alacant des de el dijous 10 de setembre a l’Estació Científica Font Roja Natura de la UA (Alcoi). La mostra va ser inaugurada pel rector de la UA, Manuel Palomar, i l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, que van estar acompanyats pel vicerector de Cultura, Esport i Llengües, Carles Cortés, el regidor de cultura, Raül Llopis, i el comissari de l’exposició Carlos Barberá.

L’exposició Arquitectura i Paisatge: Mirades al Territori està integrada per una sèrie de panells sobre els quals es projecten diferents mirades sobre el paisatge, atenent diverses disciplines. Sis projectors donen moviment a aquestes imatges i es completen amb un setè per a cites bibliogràfiques d’autors que parlen sobre paisatge.

Barberá afirma que arquitectura i paisatge són condicions contraposades, “mentre una ens acosta al lloc, l’altra ens en distancia. Mentre l’arquitectura defineix el lloc que toquem i sentim, el paisatge, encara que ens commoga, ens allunya del lloc que veiem, evoca» i es pregunta «per què no enfrontar-les i pronunciar-les perquè una explique l’altra? Per què no utilitzar l’arquitectura per a definir paisatges?”.

El comissari explica que en l’exposició no es mostra l’arquitectura i sí els paisatges entesos des de diferents maneres de veure: “és perquè ometem les seues imatges per a justament explicar el paisatge, perquè la mirada ens distancia de l’objecte. Encara que puga semblar contradictori, és l’arquitectura que no es presenta, la que no veiem, la que defineix el paisatge. Són els espais on es desenvolupa el programa arquitectònic, on els continguts han sigut pensats i exposats, els llocs on l’exposició ha sigut constituïda”.

Però, i si l’exposició fora una manera d’exhalar l’oxigen que ve de la mar, que conté els límits de l’oceà per a expandir els límits de l’arquitectura, de la sala on l’exposició ha sigut realitzada? En aquest cas, seria el paisatge qui ens explicara l’arquitectura: d’això tracta l’exposició.