Un dels sectors més afectats per esdeveniments extrems vinculats al canvi climàtic és l’aqüicultura marina. Només al gener del 2020, la borrasca Glòria va provocar pèrdues del 80-90% de la producció aqüícola a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, on es produeixen dos terços de peixos marins a Espanya. En aquest context, naix el projecte GLORIA (Global Change Resilience in Aquaculture) liderat per investigadors de la Universitat d’Alacant amb la finalitat d’avançar en l’establiment de plans de prevenció i gestió de fuites.
Per a això, l’equip d’experts vol involucrar el sector productor des de l’inici, com també les administracions regionals i les confraries de pescadors, amb l’objectiu de disminuir les pèrdues ocasionades per aquests episodis climàtics extrems, i així mitigar l’impacte socioeconòmic i ambiental que poden ocasionar les fuites. En el cas del sector pesquer, es pretén crear sinergies i involucrar-lo a l’hora de fer les recaptures dels animals escapolits.
Durant els dotze mesos de duració del projecte GLORIA, fins al novembre del 2021, la UA treballarà en les instal·lacions de cultiu de peixos de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia per a millorar la resiliència davant d’un escenari de canvi global, és a dir, millorar la capacitat per a resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se davant de pertorbacions de l’entorn. Fins ara, la Comunitat Valenciana té autoritzades un total de 12 instal·lacions de producció de peixos en mar oberta, principalment a les províncies d’Alacant i Castelló, i la Regió de Múrcia, 7 instal·lacions. Són les dues comunitats amb més producció d’orada i llobarro, i representen entre les dues pràcticament el 60% de la producció d’aquestes espècies a nivell nacional.
Objectius GLORIA
Amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, a través del Programa plenamar, cofinançat pel FEMP (Fons Europeu Marítim i de Pesca), GLORIA planteja entre els objectius que té fomentar la gestió participativa en relació a les fuites de peixos, crear taules de treball a nivell autonòmic i nacional amb representació de les parts implicades: empreses productores, confraries de pescadors, administracions competents i centres d’investigació.
A més d’augmentar el coneixement científic sobre l’impacte socioeconòmic dels esdeveniments de fuita per a detectar punts crítics i proposar millores en la gestió, els experts identificaran mètodes per a millorar la traçabilitat dels peixos «fugits» que entren en les cadenes de distribució, amb la finalitat d’augmentar la seguretat alimentària dels consumidors.
D’altra banda, s’aprofundirà en les interaccions ambientals que poden tenir aquests peixos en l’ecosistema marí i l’adaptació d’aquests al medi natural, i es modelitzarà la freqüència, la magnitud i les causes de les fuites per a anticipar futurs escenaris de canvi global.
Finalment, els investigadors de la UA dissenyaran un pla adaptatiu d’aquests espais que puga ser ajustat a les necessitats i les característiques de cada Comunitat Autònoma i instal·lació, i que mitigue l’impacte socioeconòmic i ambiental de les fuites.
Equip UA
El projecte GLORIA (Global Change Resilience in Aquaculture) compta amb un ampli equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant. Des del Departament de Ciències de la Mar i Biologia Aplicada participen Kilian Toledo, com a investigador principal, Pablo Sánchez, José Luis Sánchez-Lizaso, Aitor Forcada, Iván Sola, Damián Fernández, Vicent Pardo, Ana Nuevo, Francisca Romero, Juan Manuel Valero i Isabel Abel. I, des del Departament d’Agroquímica i Bioquímica, Frutos Marhuenda, i els investigadors externs David Izquierdo i Pablo Arechavala.
Comentarios