Ahir, 14 de setembre, es va complir 100 anys del naixement de l’escriptor, poeta, narrador, dramaturg i assagista Mario Benedetti, en Paso de los Toros (l’Uruguai). Amb aquest motiu, la Universitat d’Alacant, a través del seu Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti, li ha retut homenatge amb un acte institucional al Campus universitari de Sant Vicent del Raspeig, institució amb la qual va mantindre un estret vincle des de 1990 fins a la seua defunció en 2009.

L’acte, presidit pel rector de la UA, Manuel Palomar, ha comptat també amb la intervenció de la directora del CeMaB, Eva Valero, acompanyats pels vicerectors de Cultura, Esport i Llengües, Carles Cortés, i Investigació i Transferència del Coneixement, Rafael Muñoz, els dos anteriors directors del CeMaB, José Carlos Rovira i Carmen Alemany, Sebastián Miras, uruguaià membre del CeMaB, i l’alumna de Literatura Hispanoamericana, Adriana Bermejo, els qui han donat lectura pública del poema “Zapping de siglos”.  Finalitzada la lectura s’ha descobert la placa commemorativa de l’efemèride, en la mateixa palmera que el propi Benedetti plantara al maig de 1997, abans de la cerimònia de la seua investidura com a Doctor Honoris causa per la UA i en el qual va recitar el poema “Zapping de siglos” que, segons va dir, havia reservat inèdit «per a respondre mínimament a tanta generositat» (El text apareixeria publicat un any més tard en el llibre La vida, aqueix parèntesi).

El rector ha volgut deixar patent en la seua intervenció l’agraïment de la UA a Benedetti en el dia en què es compleixen cent anys del seu naixement. Palomar ha destacat que “l’entrada de Benedetti en el món acadèmic i els llaços d’amistat que ací va teixir amb José Carlos Rovira, Carmen Alemany i el grup de literatura hispanoamericana que s’estava gestant, van anar sens dubte, i com és ben conegut, molt importants per a Benedetti, tant en la seua projecció acadèmica com en l’esfera més personal, perquè ací es va sentir profundament abrigallat en aquells anys 90 que van culminar, després del doctorat honoris causa en la UA en 1997, amb la concessió del Premi de Poesia Iberoamericana Reina Sofia dos anys després, en 1999. Un fet que hui feliçment es repeteix amb el poeta xilé Raúl Zurita”

“A través del Centre que porta el seu nom i que alberga la seua biblioteca personal de Madrid, els vint-i-un anys transcorreguts des de 1999 (quan es va crear el CeMaB) han convertit a la UA en tot un referent a Espanya per als estudis i la divulgació de la literatura i la cultura llatinoamericana”, ha finalitzat Palomar.

La directora del CeMab, Eva Valero, ha desgranat durant la seua intervenció, les claus de la celebració del Centenari que, a primers d’any comptava amb un ampli programa homenatge, minvat ara per la pandèmia i que ha comportat la cancel·lació de l’acte central: el Congrés Internacional Mario Benedetti, que havia de celebrar-se el mes vinent d’octubre. “No obstant això, i malgrat punts pesares, hui per fortuna som ací per a, en aquest acte senzill, rendir el tan merescut record a Benedetti des de la UA” ha declarat Valero i ha afegit “altres esdeveniments queden si no cancel·lats, ajornats, però algunes activitats han pogut dur-se a terme, com ara l’exposició “Benedetti i la UA (1990-2003). Defensa de l’alegria”, que va estar exposada en 2014 i que des de hui pot visitar-se de nou a la sala Aifos (complint els límits d’aforament) amb novetats: una versió online de l’exposició que inclou el recitat dels poemes que es troben en els panells, en la veu de Benedetti”. Disponible ja en: https://poly.google.com/u/0/view/5gzmytvyjam

A més d’aquesta exposició, Eva Valero ha anunciat, com a novetat, una segona exposició adaptada al nou context: “’Volgut Mario…’. Dedicatòries a la biblioteca madrilenya de Mario Benedetti”, que serà inaugurada pròximament. Tal com detalla Valero “es tracta d’una exposició virtual en la qual el públic podrà llegir una selecció d’unes mil dedicatòries tant d’escriptors com Juan Gelman, José Emilio Pacheco, Rosa Montero, José Luis Sant Pere, Rafael Alberti, Maruja Torres, Manuel Vicent, Juan Cruz, Luis García Montero, Álvaro Mutis, Caballero Bonald, Benjamí Prado, Enrique Cerdán Tato, i un llarg etc. com de personatges públics entre els quals es troben Paco Rabal, Gila, Gregorio Peces Barbes, Jorge Valdano, etc.”

A més, en els pròxims dies 5-6 d’octubre el CeMaB celebrarà l’II Seminari de la Literatura Hispanoamericana a l’aula: Maestro Benedetti (online), una trobada en el qual s’aprofitarà el potencial de Benedetti per a acostar la poesia als més joves, amb propostes didàctiques per a treballar la literatura hispanoamericana en aules de Primària i Secundària, i per a reflexionar entorn de la presència d’autors hispanoamericans en el cànon escolar actual.

A tot això cal afegir, tal com ha explicat Eva Valero “el que sens dubte és el nostre millor tribut des de l’àmbit acadèmic: la publicació en els pròxims mesos de les actes del congrés no celebrat, que ens donaran el nou pols sobre l’obra del nostre escriptor des de l’àmbit de la investigació filològica”

El vincle Benedetti-UA

La directora del CeMaB ha realitzat en la seua intervenció un “recompte” del que l’escriptor va aportar a la nostra institució: des de les conferències impartides al llarg dels anys que van de 1990 a 2003, quan es va produir la seua última visita abans del seu retorn definitiu a Montevideo, els recitals poètics, no sols en la universitat sinó també en llocs emblemàtics de la ciutat d’Alacant; la seua participació en Col·loquis organitzats per aquesta universitat de la mà de José Carlos Rovira com el Col·loqui Internacional «Literatura i espai urbà» en 1993 en el qual va donar la conferència inaugural; el seu memorable seminari “Un creador ens introdueix en el seu món” en 1994; el recital no menys inoblidable titulat “A dues veus” amb Daniel Viglietti en l’abarrotat Paranimf de la UA, en 1996 i de nou en 1997 sota el títol “Defensa de l’alegria”; i el moment més important, el seu entrada nomenament com a Doctor Honoris causa per la UA, després d’un Congrés Internacional en aquells dies que va ser especialment significatiu per a la seua entrada en el món acadèmic.

I des de 1997, el compromís amb la UA es va intensificar. Va dirigir, al costat de José Carlos Rovira i Carmen Alemany, el “Curs de literatura cubana” en l’estiu de 1998, que va comptar amb representants de la literatura de l’illa tan destacats com el poeta Roberto Fernández Retamar, Director de Casa de les Amèriques, i Nancy Morejón. Seguint la cronologia, en 1999 va estar en el Club Informació per a la presentació del volum d’actes Inventari còmplice, editat per Publicacions de la UA. A partir d’aquests moments, cediria el seu nom per a la creació del Centre d’Estudis Iberoamericans, anunciat pel rector Pedreño en aquell acte. L’any 2000 va participar en la clausura de la Universitat Permanent i va fer una cessió de textos, materials diversos i de la seua pròpia veu per a l’audició de poemes per a la creació de la primera “biblioteca d’autor” de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. En 2002 va participar en la inauguració del curs acadèmic en la Seu Universitat d’Alacant en la qual el rector de la UA, Salvador Ordóñez, va fer lliurament a Benedetti de la medalla de la universitat en agraïment a l’afecte que havia mostrat cap a la institució. Va ser en aquells dies quan va tindre lloc l’el seu últim recital “a dos voces” amb Viglietti al cinema “L’Esperança” de Sant Vicent, tal vegada un dels més emocionants, segurament perquè es pressentia l’últim. Finalment, el seu comiat: un recital de poesia en el Col·legi Major com a acte inaugural de la Universitat d’Estiu Rafael Altamira en 2003, quan va participar en la roda de premsa en la qual es va presentar oficialment el Centre Benedetti sota la direcció de Carmen Alemany. Però el regal major estava per arribar, ja no amb la seua presència física, sinó amb la cessió d’una part del seu llegat: la seua biblioteca personal de Madrid, que respon als anys de l’exili i al desexilio posterior i que ocupa més de 30 anys de la seua vida.

Tot aquest recorregut pot visualitzar-se en l’exposició que es troba a la Sala Aifos. Comissariada per Claudia Menges i assessorada pels catedràtics de Literatura Hispanoamericana Carmen Alemany i José Carlos Rovira en 2014, va ser l’ocasió per a reunir i organitzar tot el material hemerogràfic, fotogràfic i audiovisual que recorre totes les visites que el poeta uruguaià va realitzar a la nostra universitat i a la nostra ciutat i que visibilitzen l’intens vincle que li va unir amb el campus alacantí.