Acabades les solemnes Vespres de l’Asunción de la Verge, cantades sobre el mateix escenari de la Festa o Misteri d’Elx pel clergat de la Basílica de Santa María, s’inicia el primer acte de la representació sacra il·licitana, el qual és conegut genèricament amb el nom de Vespra, i es diferencia així del segon anomenat Festa.

A les sis de la vesprada d’aquest dilluns ix el festeig que des de la pròxima ermita de Sant Sebastià condueix als cantors del drama fins a l’església parroquial. Encapçalen aquest festeig el Rector de Santa María i els Electes i Portaestendard. Aquests visten de jaqué i els dos primers porten unes vares daurades com a senyal d’autoritat. Després d’ells continuen els personatges de l’obra seguits per membres del Patronat del Misteri, organisme encarregat de l’organització i custòdia del drama asuncionista. La breu marxa fins a la Basílica l’obri la Banda Municipal de Música que interpreta un pasdoble compost pel mestre Alfredo Javaloyes, músic il·licità, titulat El Ventall.

L’escenificació comença quan apareix la Verge i els seus acompanyants a la porta principal del temple. La Mare de Crist es troba representada per un xiquet de poca edat vestit amb una túnica blanca i un mantell blau. Sobre el seu cap porta una diadema daurada. El seu xicotet festeig està compost per María Salomé i María Jacobe que visten de manera similar a la Verge i porten escrits els seus noms en les seues corresponents diademes. També formen part de l’acompanyament dos àngels de coixí -així cridats per portar a les seues mans sengles coixins de vellut roig- i quatre àngels de mantell. Tots aquests personatges també són representats per xiquets, ja que l’origen litúrgic del teatre religiós medieval no permet la participació femenina.

Quan els xicotets cantors entren per la porta de l’església, sona l’òrgan d’aquesta. Tant la Mare de Déu, la Maria com és coneguda a Elx, com el seu festeig queda molt prop d’aquesta porta, a l’inici del caminador, corredor en forma de pla inclinat que condueix des d’aquest lloc fins a l’escenari o cadafal construït entre el creuer i el presbiteri. Mentrestant, el Rector i els Electes i Portaestendard pugen pel citat caminador i ocupen els seus sitiales instal·lats en dos eixamples d’aquest corredor, justament al costat de la porta del tablado. El xiquet que representa a la Mare de Déu, mirant cap a l’altar major de l’església, canta a les seues companyes demanant-los ajuda en dia tan important per a ella:

Germanes mies, jo voldria
fer certa petició aquest dia:
prec-vos no em vullau deixar
puix tant me mostrau amar