En els últims anys, la promoció del Dia de la Terra ha servit per a aglutinar diversos articles i elements que ajuda a sensibilitzar sobre la protecció d’aquest planeta on vivim. I dóna els seus resultats: les noves generacions estan cada dia més atentes al que suposa reciclar, protegir, cuidar la naturalesa a través dels gestos diaris de cadascun de nosaltres. Els mitjans de comunicació, per part seua, donen cada dia més veu i temps a tot el relacionat amb el medi ambient. Els polítics, amb la dispar eficàcia de les seues propostes i discursos, també estan cada dia més implicats. I fins i tot es treballa en la qualificació del “ecocidi” com un dels delictes internacionals de nou reconeixement.

Per a nosaltres, que som una protecció xicoteta i d’àmplia tradició, el dia de la terra també suposa l’oportunitat de cridar l’atenció pel fràgil i alhora important que és la vinya en el nostre territori. Ja ho és des de fa anys per la reducció de la seua superfície de cultiu. Alacant ha passat en 150 anys, per exemple, de ser un macroproductor de raïm de vi, a tindre només les 10.000 hectàrees que tenim actualment. A més, molt disperses, en minifundis per totes les comarques i quan es reuneixen unes poques, creen un paisatge singular i delicat que es dóna en zones com la Vall del Mañán, la Serra de Salinas, Les llacunes del parc de Torrevieja, parcel·les d’Elx, canyades del Pinós i Algueña o paratges de Villena, Benexama, etc. I per descomptat els recognoscibles vessants i valls de la Marina Alta amb els seus murs de pedra de segles arrere. Però mentre fa més de 20 anys que s’està donant aquesta desaparició silenciosa, ara vivim una temporada especialment sensible i crucial per a mantindre-les.

L’aparició de projectes de plaques solars en les mateixes parcel·les ocupades per la vinya històrica alacantina, suposa una competència quasi insalvable en aquests moments. Són molts els plans sorgits i en alguns casos, aquestes empreses porten alguns mesos llançant contractes d’arrendaments abans que els plans siguen aprovats per a tindre més força en la seua sol·licitud. Les plaques, igual que la vinya de monastrell, busquen el sol i veure els mapes dels projectes és desolador en aquests moments. On hi ha un cep, hi haurà una placa. Però aqueixa energia servirà per a carregar mòbils o cotxes; però no es transformarà en aqueix licor sagrat que és el vi, que és capaç d’expressar el que som, de contar la nostra història i ser compartit i guardat durant anys fent la vida més real.

La vinya, és un dels cultius més nets de la zona: emet oxigen, genera pocs residus, poques plagues i fa un ús de l’aigua molt moderat, els seus propis sarments formen part de la gastronomia i el vi està associat a la nostra cultura mediterrània. Crea un paisatge molt especial i valorat a tot el món, fins i tot per la pròpia UNESCO que els protegeix en algunes comarques europees com a únic. Ha desenvolupat al voltant seu un nou turisme de qualitat de gran potencial i estratègic en una zona turística com Alacant. I la millora de la qualitat dels vins ha suposat un canvi de visió i revaloració d’algunes parcel·les com els secans de monastrell, les vinyes velles, les varietats en desaparició, la moscatell de vessants, girós, etc.

Enfront d’aquesta situació es fa molt difícil competir. Mentre les administracions miren a un altre costat o es troben sense eines per a treballar; mentre l’hostaleria o distribució busca preus baixos de compra; mentre la pandèmia ens fa buscar rendiments a curt termini; o mentre el consumidor no és capaç de reconéixer la singularitat d’aquests vins, el seu valor en la vinya, la seua personalitat… un agricultor es troba davant un contracte, un futur incert i desemparat i la nostra terra es decideix en aqueix moment.

De tots depén que li acompanyem en aqueix moment amb un missatge de suport, un brindis i una mica d’esperança. Aqueix serà el dia de la nostra terra.