L’Ajuntament d’Alacant, a través de la Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica, dirigida per l’edil María Dolores Padilla, ha aprovat en la sessió de la Junta de Govern la convocatòria d’un procediment obert simplificat per a contractar l’execució de les obres compreses en el projecte de «Recuperació arquitectònica i accessibilitat al Castell de Sant Ferran d’Alacant per a la seua promoció cultural i turística». Amb un termini d’execució de cinc mesos i un pressupost base de licitació d’1.155.276 euros, aquest projecte s’impulsa per a potenciar el valor patrimonial i el caràcter històric i artístic del monument.

Aquesta iniciativa, susceptible de ser cofinançada al 50% en la seua Base Imposable per la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana per a la programació 2014-2020. «Una manera de fer Europa».

Des de la Regidoria de la Memòria Històrica i Democràtica l’objectiu és recuperar, mantindre i difondre la memòria dels esdeveniments històrics de la ciutat. Per a això es busca potenciar, amb activitats i propostes obertes a alacantins i visitants, els espais de la Memòria d’Alacant a través de Centres d’Interpretació, dels quals partisquen les visites guiades als recursos de la Memòria existents en aquesta ciutat, com el Centre d’Interpretació serà, precisament, el Castell de Sant Ferran.

Situació actual de l’emplaçament

En l’actualitat, el monument presenta problemes de tipus físic, que suposen un risc imminent de pèrdua o deterioració irreversible de les seues fàbriques originals, com a conseqüència dels danys estructurals greus que es manifesten. A més, s’han identificat problemes de tipus funcional, per la qual cosa, després de les actuacions previstes, serà possible recuperar aquelles parts que han patit i continuen patint danys de tipus estètic, físic, biològic, estructural i que podrien perdre’s sense solució de no actuar amb immediatesa.

D’aquesta forma, els objectius principals de les obres consisteixen tant en la consolidació i la restauració d’aquelles zones deteriorades per a garantir la seguretat dels usuaris, així com la rehabilitació de les superfícies del Castell per a incloure-les en un itinerari cultural, que gestionarà un futur centre d’interpretació que comptarà amb dotacions de serveis bàsics en dos de les estades de la fortalesa.

Millora de l’accessibilitat i integració en la Muntanya Tossal

La proposta de recuperació del castell Sant Ferran potenciarà el valor patrimonial i el caràcter històric i artístic del monument, salvaguardarà la materialitat i els elements constructius originals evitant que es continuen deteriorant i que puguen perdre’s per sempre, integrarà harmoniosament, tant amb les fàbriques originals com amb l’entorn, els afegits necessaris i impulsarà el turisme sostenible i inclusiu a través del disseny d’un recorregut accessible que permeta accedir a tots els espais del Castell.

El monument té dos nivells organitzats en terrasses i hui dia es compta amb tres punts d’accés, encara que en origen l’entrada al fort es produïa després d’ascendir tres trams de rampa des de l’est de la ciutat. D’aquestes rampes, la que arrancava del nivell de la ciutat ha sigut absorbida per les noves pomes d’habitatge i es conserven els altres dos trams.

La restauració i recuperació d’aquests elements d’accés constitueix unes de les principals actuacions, que la millora de l’accessibilitat per l’entrada original reforçarà la vinculació entre patrimoni cultural, naturalesa i turisme, ja que s’accedirà al castell per les rampes que envolten la Muntanya Tossal i des de les quals es pot contemplar el paisatge urbà d’Alacant.

Accions per a recuperació arquitectònica de l’immoble

– Accessos:

En l’accés al Castell des del carrer Ronda del Castell es proposa la demolició de l’actual escala rampant, la recuperació de l’accés original mitjançant la construcció d’una rampa, que tindrà continuïtat amb la qual porta a la Porta dels Lleons i lleguará fins al carrer Ronda del Castell. Aquesta continuïtat s’aconseguirà aplicant la mateixa solució de pavimentació.

D’altra banda, es proposa intervindre sobre el mur que constitueix actualment el límit del que va ser la rampa original, on es construirà una barana contínua amb platines d’acer tallen. També es preveu, en paral·lel a la rampa la recuperació de la qual està prevista, paral·lela a la rampa que es recuperarà, es construirà una escala amb caràcter auxiliar, integrada en el terreny mitjançant la seua construcció amb platines d’acer oxidat i barana amb el mateix disseny que el de la rampa.

– Terrassa inferior i terrassa superior:

Per a dotar d’unitat i facilitar la transició entre aquests espais és necessari intervindre tant en els paraments que delimiten les terrasses superior i inferior com les seues superfícies horitzontals. Allí, un dels majors problemes és l’evacuació d’aigües. Per tant, les excavacions en les mateixes serviran per a la construcció de nous pendents i execució de punts d’evacuació d’aigua que no agreugen els danys estructurals de l’edifici.

Una vegada executat el sistema de drenatge i evacuació d’aigua s’executarà el paviment principal de terra piconada i terrenc respectant els pendents necessaris per a l’evacuació d’aigua cap als col·lectors. També hi haurà zones on es col·locarà el mateix paviment de formigó d’àrid desactivat utilitzat en les rampes d’accés al castell.

Per a salvar el problema existent d’accessibilitat entre la terrassa inferior i la superior, especialment en l’àrea corresponent a la Torrassa o baluard circular, el projecte contempla l’execució d’una superfície amb un pendent inferior al 5% que compartisca superfície d’arrencada amb la rampa d’accés a la terrassa inferior i que s’aprofitarà per a incloure una zona de descans.

Aquestes intervencions s’han de dur a terme a través d’excavació i supervisió arqueològica, durant la qual s’ha de prestar especial atenció als punts d’ancoratge de l’única antena que es troba en aquest àmbit i la reubicació del qual ja està sent contemplada per l’Ajuntament.

Quant a l’escala de diversos trams que comunica la terrassa inferior amb el mirador de la Torrassa Circular, es proposa la reparació dels esglaons, de les rematades i àrees de paviment erosionats i la col·locació d’una barana.

– Torrassa Circular i actual mirador

La Torrassa Circular i actual mirador, un dels elements més simbòlics del monument, presenta clivelles verticals que recorren les seues façanes des de la fonamentació fins a la coronació, encara que es poden apreciar nombroses reparacions en la superfície del baluard i en altres punts del castell.

Reparació de les clivelles sobre la Torrassa Circular

Moltes d’aquestes reparacions segueixen en bon estat i no han continuat clivellant-se ni fisurándose, per la qual cosa es donen per estabilitzades. No obstant això, sobre les clivelles que afecten la Torrassa Circular, el moviment ha continuat. Per tant, les intervencions que es proposen són el desbrossament i neteja de les àrees perimetrals i l’estudi estructural exhaustiu, mentre s’executa la rehabilitació de la resta d’àrees de la fortalesa.

Aquest estudi estructural inclourà el monitoratge continu durant huit mesos de cadascuna de les clivelles i una vegada es dispose d’informació detallada s’intervindrà en la consolidació del baluard. En tot cas, serà necessari el cosit i consolidació de cadascuna de les clivelles, així com la neteja de paraments, l’eliminació d’elements biològics colonitzadors i el tractament de les superfícies amb productes per a evitar la seua futura reaparició.

També és necessari intervindre en la superfície superior, a la terrassa, per a poder aconseguir un projecte unitari i integral, a través de l’aixecament del paviment actual amb supervisió arqueològica per a resoldre el drenatge i desguàs d’aquesta terrassa, que està generant problemes principalment en el front aquest de la torrassa, així com per a intentar descobrir la traça dels sistemes defensius d’aquesta àrea.

Sistema de condicionament ambiental: enllumenat i reg eficient. Així mateix, es procedirà a l’optimització de l’energia lumínica per mitjà d’un sistema d’estalvi energètic, amb la utilització de lluminàries d’alt rendiment i llums de baix consum. A més, quan la llum natural no garantisca condicions lumíniques suficients, es posaran en funcionament els sistemes d’il·luminació artificial, que consistiran en equips de fluorescència amb reflector o punts de llum d’alt rendiment òptic. Per a l’estalvi d’aquests es plantegen sistemes de control segons l’estada i s’evitaran il·luminacions artificials innecessàries en sostres i parets.

Quant al sistema d’estalvi d’aigua, es tractarà d’implementar mitjançant la instal·lació d’aixetes temporitzadors amb sistema de pulsació i parada automàtica, de mecanismes de regulació de consum d’aigua en les cisternes dels vàters amb sistemes de descàrregues interrompudes o de doble descàrrega.

BIC pel seu valor patrimonial i disseny històric excepcional

La fortalesa va ser construïda en el cim de la Muntanya Tossal, en la part ponent de la ciutat, amb la finalitat estratègica i històrica de completar el sistema defensiu d’Alacant, que té el seu centre en el Castell de Santa Bàrbara.

El Castell de Sant Ferran va ser construït durant la Guerra de la Independència en la part de la muntanya més pròxima a la ciutat. Donada la seua rellevància patrimonial, va ser declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) l’any 2001 i és un immoble inclòs en la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Des dels anys quaranta, aquest fort, per la seua ubicació privilegiada, es va convertir en lloc d’esbarjo per a alacantins.

El castell de Sant Ferran va ser dissenyat amb màxima urgència per l’enginyer Pablo Ordova davant la rapidesa de l’avanç francés, entre els anys 1809 i el 1812. Aquestes circumstàncies van forçar a l’enginyer a adaptar la fortalesa a les irregularitats del terreny de la Muntanya Tossal. Aquesta situació justifica l’excepcionalitat del monument, que combina baluards poligonals amb un baluard circular, i ressalta la necessitat d’actuar amb caràcter urgent per a evitar la pèrdua d’un exemplar de tipologia excepcional.

A més, aquest traçat irregular fa que la vinculació del monument amb el territori siga un dels principals valors patrimonials d’aquest. Per això, la intervenció que es proposa va encaminada a potenciar aquesta integració entre el castell i l’emplaçament, que en alguns punts s’ha perdut per falta de manteniment o per la construcció d’elements poc adequats.

El Castell Sant Ferran, protagonista EDUSI

El castell de Sant Ferran és un dels monuments protagonistes de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) d’Alacant. Aquest projecte té com a missió la recuperació i dinamització de l’àrea urbana de la ciutat compresa entre el castell Santa Bàrbara i el castell Sant Ferran, dins del marc de la Direcció General de Fons Comunitaris del Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques, en el Programa Operatiu Fons Europeu de Desenvolupament Regional del creixement sostenible 2014-2020.