El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) acaba d’obrir al públic l’exposició «En clau Femenina» (Som humans perquè som art), de l’artista valenciana Empar Santamarina. La mostra, que podrà visitar-se fins a l’1 de desembre a la sala Cub2 del MUA, obri un grup de tres exposicions impulsades per la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró de la UA i que van ser seleccionades en la convocatòria d’ajudes per a la producció d’exposicions. Després de Santamarina, exposaran al MUA el grup Passejades per Xàtiva amb Vicent Andrés Estellés, el mes de desembre, i Claudia Pastomas, al gener de 2025.

Empar Santamarina compta amb una llarga trajectòria com a artista plàstica en les disciplines de pintura i escultura. En la seua proposta «En clau Femenina» combina diferents tipus de llenguatges i fa hibridacions al voltant de la bidimensionalitat i la tridimensionalitat. L’objectiu d’aquest projecte es troba dins de la instal·lació, la pintura, l’escultura i el dibuix, disciplines artístiques amb les quals es construeix una diversitat d’identitats espacials en clau femenina.

Santamarina naix, viu i treballa a València i compta amb una llarga trajectòria com a artista plàstica en les disciplines de pintura i escultura. La seua obra parteix d’un expressionisme abstracte, que evoluciona cap a un sintetisme minimalista. Després de fer un ampli recorregut per la pintura de paisatge, com a eix discursiu pictòric, en l’actualitat experimenta el mestissatge de les diferents disciplines artístiques. Utilitza una tècnica principalment mixta, amb un predomini del color i la textura, amb la introducció de molt diversos materials en la instal·lació i l’art efímer. Els últims anys, ha consolidat una línia de treball en la qual reuneix principis pictòrics i volumètrics en el mateix discurs estètic. Una experiència formal, que explora les qualitats tàctils i visuals dels materials, que construeixen entitats artístiques pròpies, exemptes de qualsevol referent al·lusiu a crear un espai naturalista o fictici de qualsevol ordre, en línia amb les tendències existents en l’art òptic i l’art cinètic.

Empar se situa dins del moviment cultural encaminat a visibilitzar el silenciós i silenciat treball de la dona en l’entorn domèstic i en les seues aportacions a la llar del temps. I ho fa experimentant el mestissatge i conjugant principis pictòrics i volumètrics en el mateix discurs estètic, construint entitats plàstiques, destinades a crear un diàleg entre l’espectador, el contingut i el continent.