En aquesta ocasió he tingut l’oportunitat de parlar llargament amb Chus Sánchez, escriptora que vaig conéixer en la presentació la novel·la Mi vida al Desnudo. Des d’aqueix moment va nàixer una amistat que s’ha prolongat al llarg de diversos anys. El motiu de l’entrevista és que l’any passat va publicar dos llibres: Eligieron ser Libres i Nadie se conoce.

Chus Sánchez, establida diversos anys a Alacant, ha tingut una trajectòria professional emmarcada dins dels mitjans de comunicació, premsa i ràdio, havent sigut redactora en  Agencia EFE, Cadena Cope, el Diario Información de Alicante i Gestiona Radio, on va formar part dels equips d’informatius, tribunals, successos, cultura, política, educació i contingut publicitari. Després d’una llarga etapa d’entrevistes, reportatges, notícies i articles, es va embarcar en una nova aventura: la ficció. Després de publicar dues novel·les i guanyar diversos premis literaris ha emprés un nou rumb professional enfocat a projectes del món editorial i serveis de gabinet de premsa i comunicació.

Eligieron ser Libres és una recopilació de relats il·lustrats sobre cinc dones espanyoles quasi desconegudes, les aventures de les quals estan marcades per la rebel·lia i la lluita contra la injustícia, a causa de la seua condició femenina. L’autora, Chus Sánchez, ens narra en primera persona, les aventures d’aquestes dones de forma molt amena.

Pregunta: D’on va nàixer aquesta idea?

Resposta: La idea de Eligieron ser Libres naix davant la tendència del món editorial en els últims anys a destacar el paper de la dona en diferents facetes. A mi, aquesta moda em va semblar genial, però els noms i els models seleccionats em va donar la sensació que es repetien en un llibre darrere l’altre. A més, no eren figures a primera vista amb les quals jo connectava, quasi sempre es destaca a aristòcrates, nobles o amb grans assoliments acadèmics. També per al meu gust em faltaven noms d’espanyoles.

A partir d’ací vaig començar a buscar informació amb idea d’escriure una novel·la d’alguna dona que haguera arriscat des d’altres àmbits menys privilegiats. A penes vaig trobar dades per a completar una biografia. Fins al cap de l’Edat mitjana se sap molt poc sobre fets i esdeveniments relacionats amb dones. És a partir del segle XVI, amb el descobriment d’Amèrica, quan en els arxius de la Corona, en cartes i documents, queden registrades les aventures amb noms i cognoms de moltes dones que van partir al Nou Món. A partir d’ací, en assajos, articles i premsa històrica, vaig trobant a les dones del meu llibre, fins a endinsar-me en el segle XX.

P: Aquests relats es troben il·lustrats, què ens pots comptar de l’autora?

R: Es tracta de Julia Soler Fernández ha sigut membre de l’equip de disseny de Kuretake, empresa internacional de material professional d’il·lustració, i està en constant formació a través de la plataforma Domestika. La seua obra ha sigut exposada en el Café de Macondo (la Corunya), tant de manera individual com amb el col·lectiu d’il·lustradors Miñoco, i a l’Ajuntament de Betanzos per a les activitats culturals realitzades en matèria d’igualtat. M’agradava el seu treball i va accedir a la meua proposta.

P: Com està anant la publicació?

R: L’editorial Aloha es va mostrar entusiasmada amb el llibre i crec que el resultat final ha sigut molt positiu. En aquest moment crec que tot l’equip ens sentim molt agraïdes amb l’interés que està despertant i amb les presentacions i activitats per a les quals ens estan cridant entorn del llibre.

La pròxima presentació serà el 23 de gener en l’Ambaixada d’Espanya a Wellington, Nova Zelanda, on viatjaré amb motiu d’una prova esportiva com a responsable de premsa i comunicació.

P: I què ens pots comentar de la teua última novel·la publicada Ningú es coneix?

R: És una novel·la de suspens ambientada en el segle XIX en Finisterre. En un moment de grans descobriments mèdics, recrea l’amistat entre una vídua adinerada i un embalsamador de cadàvers. La trama és també una història sobre crims i manipulació emocional amb pinzellades de terror.

P: Com va sorgir la idea?

R: Jo estava buscant documentació per a una altra història i vaig anar trobant molta informació sobre metges i científics que van investigar tècniques de embalsamación en un moment en el qual la influència de la mort era tota una moda, en plena expansió del Romanticisme. Vaig anar apartant les dades i històries que més em cridaven l’atenció i no sé com va succeir, però en comptes d’escriure la novel·la que m’havia proposat, vaig escriure aquesta, que prompte va prendre forma al meu cap.

P: I ja per a acabar, la seua publicació va ser al novembre?

R: Sí, ha sigut publicada per Editorial Apatxe i es va presentar en el Golem Fest de València el mes de novembre passat. Es presentarà en la llibreria Pynchon d’Alacant el pròxim 27 de març.