L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert celebrarà aquesta setmana unes jornades per a commemorar el 50 aniversari de la publicació de Fuentes de la constancia, obra clau de l’insigne autor alcoià que dona nom a l’organisme.

La Casa Bardin acollirà aquesta nova proposta que connecta amb altres trobades promogudes pel IAC amb el propòsit de mantindre viva la memòria de l’escriptor i actualitzar la seua bibliografia, per a contribuir al seu record, homenatge i difusió de la seua producció. Els dies 2, 3 i 4 de març se celebraran unes taules redones en les quals intervindran màxims experts que, encapçalats pel doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca, Jaime Siles, dissertaran sobre Fuentes de la constancia (1972).

Les jornades comptaran amb investigadors i especialistes com Raúl Molina, doctor en Literatura Espanyola per la Universitat de València; Manuel Valero, professor, crític literari i poeta; Miguel Ángel García, catedràtic de Literatura en la Universitat de Granada; Félix Martín, doctor per la Universitat de Granada; María Teresa Navarrete, professora de literatura espanyola en la Universitat de Uppsala (Suècia); María Paz Moreno, doctora en Literatura Espanyola per la Universitat d’Ohio State (els EUA); David Ferrer, escriptor i poeta graduat en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada;i José Carlos Rovira, professor emèrit en la Universitat d’Alacant.

Juan Gil–Albert (1904-1994) va desenvolupar la seua trajectòria literària des dels anys vint fins a finals de segle. Després de participar en la Guerra Civil espanyola pel bàndol republicà, va escapar a Mèxic on va viure fins a 1947, data en la qual va tornar a Espanya. A València va continuar la seua producció al marge dels corrents dominants, la qual cosa ha generat controvèrsia entorn del seu encasellament generacional.

En els anys setanta, autors de les generacions joves van recuperar el seu treball i va viure un boom editorial. Per això, Fonts de la constància va ser una inflexió definitiva a l’hora del rellançament públic i literari de l’escriptor ja que, a partir d’aquest moment, va viure una dècada daurada en la qual es van publicar successivament les seues obres i va ser reconegut com un autor fonamental per a la nostra literatura.