L’escultor de Cocentaina Moisès Gil exposa al MUA elresultat d’anys d’investigació al voltant de l’ésser humà i el seu desenvolupament en el món contemporani en els diferents contextos de crisis: socials, humanitàries, econòmiques o d’identitat, i situa les seues representacions d’individus en diferents estructures escultòriques per a assenyalar millor el lloc de l’home al món. L’exposició es va inaugurar el divendres 6 de maig a les 19 hores i podrà visitar-se fins al 10 de juliol a la sala Pati del MUA.
L’autor planteja en aquesta mostra una reflexió activa que repense el temps present i que empeny a aportar el petit gra d’arena personal per a erradicar situacions socials nocives. Els seus personatges són una representació conceptual de l’home solitari que camina amb els braços caiguts i sense rumb conegut, és la imatge senzilla de l’home ordinari i de la seua enorme humanitat, que manté l’equilibri, que camina com una única força vital raonable i que s’obri davant dels fatigosos problemes i vicissituds de la vida. El concepte total d’home, de món, de naturalesa, de solidaritat, de complexa societat, de necessària rebel·lia, d’honest compromís, de l’ésser i del no-res, de la plena vida quotidiana, o d’utòpics projectes vitals són els conceptes metafísics que presenten les escultures de Moisès Gil, amb explicacions, diàlegs i ontologies d’un món que no cessa d’envoltar-nos i amb el qual ens veiem obligats a interactuar al llarg de la nostra vida.
L’obra de Moisès Gil pot ser qualificada de filosoficoconceptual perquè convida a la reflexió i a l’acció de l’individu en lluita existencial constant. No hi ha separació possible entre art i filosofia, la creació és una forma de rebel·lia humana contra l’absurditat d’un món ple de contradiccions, mancada de sentit i de coherència.
Cocentaina, 1963. Escultor i professor titular del Departament d’Escultura de la Facultat
de Belles Arts de Sant Carles de València. “L’escultor contestà amb les seues configuracions espacials fa reflexionar l’espectador sobre l’existència de l’ésser humà en la societat post tecnològica, a partir de l’escultura conceptual, en la qual utilitza diversos materials que, barrejats, dialoguen entre si amb la finalitat de potenciar el contingut semàntic de l’obra” en paraules de Fernando Castro del diari El País.
L’escultura es basa en el compromís i la solidaritat de l’artista amb allò que a ell mateix li ocorre i observa al seu voltant, viu la crisi i se l’apropia per a expressar el moment vivencial de la societat que l’envolta, i es fa ressò amb la seua manera d’expressar-se de les vicissituds i contrarietats que impliquen el moment difícil actual que estem patint. Amb aquestes propostes artístiques, fer reflexionar l’espectador i arribar a una reflexió positivista.
Comentarios