Mother, Consumed és la segona exposició individual de Susana Guerrero en la galeria d’art 532 Thomas Jaeckel de Nueva York. L’autora presenta una sèrie d’escultures que exploren la catarsi entre mare i fill durant la gestació, aqueix període en el qual dues vides estan entrellaçades i la dona comparteix els seus propis òrgans, manteniment i esperit perquè un nou ser completament autònom puga brollar al món. Parcialment inspirades en el mite hispà-mediterrani “La Mare dels Peixos”, en el qual una dona entrega la seua pròpia carn per a engendrar altres vides, per a renàixer després de nou.

Aquestes obres ens parlen de tindre un altre cos dins del nostre, de ser devorada i travessada per ell, que els òrgans del nostre cos siguen expulsats del seu lloc comú i apareguen altres nous que ocupen el seu lloc, que ja mai tornen a estar on van estar. De la femella alimentadora amb el poder de donar i amb el poder de llevar la vida.

Les obres de Guerrero fusionen el procés tradicionalment femení de teixir amb materials més comuns trobat en l’àmbit històricament masculí de la fabricació mecanitzada en massa. A Arrancar-se les Dents, un grapat de dents humanes de ceràmica descansen dins d’una delicada gàbia semblant a un úter feta a partir de tires de metall i les esmolades espines de la planta medicinal Atzavara. Grinyolar, estripar, curar i alimentar-se es veuen forçats a un incòmode acord simbòlic. Una gàbia espinosa similar es veu en La Mare (La Mare, 2020) com la part inferior d’una cotilla teixida amb un cable elèctric aïllat roig que flueix per la paret i cap al pis i després es transforma en una inundació blava amb forma d’ona, insinuant la profunda interconnexió entre l’els cicles naturals de la menstruació i les marees de l’oceà. Per contra, algunes obres del programa utilitzen una una lluentor descaradament industrial per a parodiar la suavitat de la carn, com en Bomba de Llet (Milk Bomb, 2009), una dura esfera de ceràmica coberta amb tetines de biberó daurades, creant una inquietant tensió entre instint maternal i freda autoprotecció, i tal vegada la idea que es pot guanyar força a través de tal auto-entrega.