La setmana vinent, del dijous 28 al diumenge 31 d’octubre, el Taller Tumbao acull la representació de l’obra “Nacidos culpables” de l’escriptor i periodista austríac Peter Sichrovsky en quatre funcions dirigida pel manresà Enric Lloret i interpretada per l’il·licità José Manuel Garzón, que ningú hauria de perdre’s a Alacant.

Nascuts culpables, reuneix testimoniatges reals de fills de membres de les SS de l’Alemanya nazi que han heretat una culpa que no és seua, però que els acompanya al llarg de les seues vides convertint-se en una càrrega per a ells i les seues famílies.

Els seus 14 testimoniatges recollits en el llibre, encara que l’actor planteja 6, són durs, sorprenents, esborronadors, contradictoris… Durant molts anys han viscut després d’un mur de silenci i amb el pas del temps han anat descobrint les mentides que han acompanyat les seues vides, topant-se de cara amb una dura realitat que els havia sigut amagada i que els col·loca en una cerca constant de la seua identitat.

Com podem tractar a aquesta generació que s’enfronta en despertar de la seua consciència, com a víctimes o com a culpables? Després d’escoltar-los, si ho tenen clar, prenguen la decisió.

El seu context històric ens situa amb l’arribada del feixisme a Itàlia en a l’any 1919 de la mà de Mussolini i va aconseguir a Europa la seua màxima esplendor a Alemanya amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler en 1933. L’afany d’aquests dos líders per expandir les seues idees va donar com a resultat l’ocupació de gran part d’Europa i del nord d’Àfrica en el que es coneix com la II Guerra Mundial i que va acabar amb la derrota de l’exèrcit alemany per les tropes aliades l’any 1945. Des de llavors, recordar a l’Alemanya d’aquells anys és recordar la barbàrie més espantosa de la història de la humanitat.

La II Guerra Mundial arrossega l’esgarrifosa xifra de 60 milions de morts, entre combatents i civils, on s’inclouen 7 milions assassinats per motius racials. Tot això ens hauria de portar a pensar que hem aprés la lliçó i que mai més s’haurien de repetir aquests fets.

Es pot considerar a tot el poble alemany culpable o la responsabilitat dels actes recau en les persones individualment? No existeix un poble com un tot. No es pot descarregar la responsabilitat en un Estat, els crims d’Estat són sempre crims de determinades persones individuals i cadascun ha de respondre dels seus actes personalment i carregar amb la culpa que li correspon.

L’actor esplèndid de l’obra és José Manuel Garzón que va nàixer a Elx encara que porta més de 11 anys a Catalunya dedicant-se al seu ofici: ser actor.

 Pregunta: Vull començar dient que portes més d’11 anys a Catalunya obstinant-te a dedicar-te al teu. Va ser fàcil passar d’una ciutat com Elx a una metròpoli com Barcelona o al Bages?

Resposta: No va ser fàcil perquè tothom deixa una estructura que és on coneixes els codis. Arribes a Catalunya i comences de zero però de seguida em van reconéixer i em vaig poder a donar a conéixer en el mercat teatral. M’ho van posar fàcil i que el meu treball agradarà va ajudar al fet que m’adaptara molt ràpidament a la nova zona.

P: Vas pertànyer, en els teus inicis a la Companyia de Teatre La Caràtula d’Elx i vas ser co-director durant 12 anys del Festival de l’Oralitat d’Elx Com recordes aquells moments?

R: Jo vaig entrar en la caràtula amb 18 i vaig eixir amb 38. La Caràtula era una escola que dirigia Antonio González fent un treball teatral d’importància en el qual vaig viatjar molt per tot el món i va ser una escola de teatre i de vida. Van ser uns anys molt pròspers que vaig gaudir moltíssim on érem quasi una família que després es notava en l’escenari.

P: També dirigies la Companyia de Teatre Musical d’Espanya. En quins projectes et trobes amb aquesta?

R: Va ser una etapa de transició perquè volia fer noves coses i va ser una experiència de 5 anys fent espectacles musicals en els quals mai havia participat. Va ser una experiència on cantava en el teatre i on vaig aprendre moltíssim.

P: En 2010, crec, et vas trobar amb Miguel Hernández amb l’obra “Paraules de Miguel” que recollia la correspondència amb la seua esposa Josefina Manresa al llarg de la seua vida. Vas gaudir amb aquell gran poeta i persona?

R: He fet més de 1000 representacions, de fet aquesta setmana la faig a València. És un espectacle que tinc en repertori i molt important per a la Companyia La Nona Teatre.

P: En l’actualitat dirigeixes la teua pròpia Companyia La Nona Teatre.

R: Es crec a Elx encara que ara la seua seu està a Catalunya perquè el meu mercat és allí. Estem fent un teatre d’investigació de coses que la gent no coneix. No interessa molt temes no habituals ni comercials.

P: Nacidos culpables no parla del nacisme, sinó del resultat de les relacions de fills i néts amb els seus familiars majors.

R: Sí que són les relacions humanes. Del nacismo hi ha molta literatura però què passa amb la gent que ha viscut una guerra i postguerra emmarcats en el passat d’un pare nacista. Totes les famílies tenen secrets, només coneixem la part superficial, i amb això vivim. Que el teu pare siga un assassí i que celebra amb tu el teu aniversari és la realitat. Cal posar-se en contra del meu pare per tant; té a veure amb la psicologia del comportament humà.

P: En Nacidos culpables, qui va tindre la culpa, a vegades heretada, o la responsabilitat de les conseqüències de l’ocorregut.

R: És molt fàcil jutjar. La gent s’ha de preguntar: Jo que haguera fet. L’important és qui prem el gallet, que el poble no s’alça contra el poder. Cadascun té una responsabilitat amb el que ha de viure. És molt èpic ser valent, però tenim capacitat de jutjar el que fan els altres, i això cal viure-ho, alguna cosa que posa en perill la meua identitat. Hi ha un problema del model de societat, on mirem per a un altre costat: gelosia, enveges, secrets.

P: Pel tema, tan dur, quina reacció has viscut del públic quan ha vist la teua obra Nascuts culpables.

R: Al principi la gent està molt d’espectadora. Com és una cosa que va ocórrer a Alemanya fa molts anys podria ser una circumstància que no em toca. Però com va de comportaments humans, a poc a poc, a la gent li canvia la cara perquè reconeix fets que li porten a la seua vida pròpia, referents personals. Jo li parle a la gent als ulls en l’obra. Els personatges parlen de la seua infantesa que transmeten amb detall.

Atés que l’aforament és limitat en necessari reservar via whatsapp al 666863483 per a garantir butaca en el Taller Tumbao.