El diumenge 26 de setembre, el cicle Alacant Noir va celebrar una taula redona sobre Nous Talents en el MACA amb la participació d’escriptors novells com a J.M. Ferri de Villena a partir de la seua obra “Jinetes de la Tormenta” i autors d’Alacant com Altea Cantero autora de “Ogro” i Luis Sala Miquel que va presentar “Oda”i al qual hui en Loblanc.info li dediquem aquest article.

Luis Sala Miquel és estudiant de Disseny de Moda i d’una Especialització en “Modern and Contemporary Art & Design” en la qual va ser becat pel MoMA de Nova York. Va començar a escriure als quinze anys, després de llegir Una Habitació Pròpia de Virgínia Woolf, i des de llavors no ha parat de fer-ho. A través de la seua pàgina d’Instagram (@luissalamiquel) publica regularment la seua col·lecció de microcontes. “Oda” és la seua primera novel·la.

“Oda” es recrea en context d’una guerra biològica a nivell mundial, la ciutat com a focus principal de l’epidèmia nacional decideix assetjar-se. La difícil gestió del govern central fa que un grup de militars es revolte a la ciutat costanera d’Alacant, trencant-se el territori espanyol en dos: els afins al règim i els revoltats. Dues guerres s’ajunten en el territori nacional i just en el centre d’elles: Julia. Oda és una novel·la de ficció l’argument general de la qual està construït sobre la base d’alguns elements tristament reals i veraços. Ciència-ficció? Distopia? Política ficció? No té massa importància l’etiqueta que vulguem col·locar a la novel·la; per descomptat es tracta d’una ficció que, hui dia, no és impossible de concebre. La novel·la treballa amb sentiments i emocions que són presents en la nostra realitat quotidiana, i bé pot entendre’s com un sever advertiment. De pas, planteja alguns debats i reflexions interessants; clàssiques, d’altra banda: els pobles que no coneixen la seua història estan condemnats a repetir-la? Sí, es tracta de tot un clixé. Però quant de veritat hi ha en aqueixa sentència tan gastada? La novel·la Oda respon sense compassió a aqueixa pregunta. I ho fa afirmativament. L’autor sembla tindre clar que aquells països que no resolen del tot unes certes problemàtiques estan exposats a repetir els seus pitjors traumes. Per tot això, Oda és una novel·la incòmoda el missatge de la qual no és, certament, agradable, perquè posa de manifest el perill latent d’ensulsiada de tota una civilització.

Ell està convençut que “la moda i l’escriptura estan relacionades”. Ambdues, assegura, són disciplines amb les quals contar històries. La seua faceta artística és present en Oda: només un estudiant de Moda podria descriure els vestuaris dels seus personatges amb semblant detall. A principis de 2021, va acabar la seua segona novel·la, que ara espera les valoracions editorials. Prefereix reservar-se la temàtica, encara que revela que es tracta d’un homenatge a un moment important de la història contemporània del qual ja ha transcorregut una dècada.